Teatres que cuiden la conciliació familiar

Quantes vegades pares i mares de criatures d’entre 3 i 10 anys han volgut seguir mantenint les seves sortides culturals i d’oci d’adults però les exigències de la criança els han frenat? Quantes vegades aquests mateixos pares han hagut de recórrer als avis o han hagut de pagar cangurs -amb el corresponent sobrecost- i, sense voler, estan més pendents de l’hora de tornada que de gaudir de l’escapada? Segur que en són moltes. Per facilitar aquestes experiències culturals sense remordiments ni complicacions logístiques, el Teatre-Auditori de Sant Cugat del Vallès i la Sala Beckett de Barcelona ofereixen un servei gratuït d’acollida i dinamització infantil mentre els pares veuen l’obra.

L’Auditori de Sant Cugat -que enguany celebra un quart de segle- fa dos anys que va engegar el projecte Ludoteatre, un servei gratuït per a alguns espectacles de dissabte o diumenge a la tarda -s’avisa de quins entren en la programació-, en què uns monitors especialitzats organitzen activitats lúdiques per a infants d’entre 3 i 9 anys (si hi ha un germà més gran, també s’accepta). “Tot parteix de la mateixa reflexió: com a teatre, ¿com ho fem per no perdre públic i guanyar-ne de nou atenent les diversitats i adaptant-nos a les noves necessitats de la societat?”, es pregunta retòricament Pep Tugues, director del Teatre-Auditori. I una de les respostes és el servei del Ludoteatre.

La reserva anticipada es pot fer fins al dijous abans de l’espectacle i es requereix un mínim de tres infants per oferir-lo. “És gratuït, comptem amb personal qualificat i l’oferim en un lateral del vestíbul del teatre, que és molt ampli i espaiós. Els pares arriben amb la canalla, solen compartir una estona amb ells i després entren tranquils a la sala perquè saben que els nens estaran ben atesos”, detalla. “Depenent de l’edat de les criatures es fan grups i activitats diferents, en ocasions relacionades amb l’obra en cartell, però adaptada als petits. Com que tenim la biblioteca municipal Gabriel Ferrater al costat, també aprofitem el seu material, a més de pintar, dibuixar, jugar o fer manualitats”, exposa Tugues. També és una oportunitat ideal, reconeix, per explicar als infants l’oferta de la programació familiar de la sala i “que coneguin el festival Petits Camaleons, pensat per a les famílies, i seguir fent nou públic”.

Un teatre adaptat per a tots els públics

Amb l’objectiu d’atendre tota mena de públic i facilitar l’accés al teatre i la cultura, el Teatre-Auditori de Sant Cugat va engegar fa dos anys uns quants projectes per ser una sala com més inclusiva millor. Alguns exemples:

• Espai per a cadires de rodes. A la platea disposen d’espai per a persones que utilitzen cadira de rodes. Perquè el personal pugui garantir una atenció adequada a les seves necessitats, és recomanable trucar al 935 891 268.
• Aparcament per a persones amb mobilitat reduïda. Hi ha 3 places d’aparcament per a persones amb mobilitat reduïda a l’avinguda Pla del Vinyet cantonada amb l’avinguda Torreblanca.
• Funcions adaptades per a persones amb discapacitat sensorial. Alguns espectacles estan adaptats per a persones amb discapacitat auditiva o visual i gent gran. Aquest projecte és un programa d’accessibilitat sensorial que garanteix el servei de subtitulació, audiodescripció, bucle magnètic i so de sala amplificat. Els espectadors interessats poden comprar les entrades de qualsevol butaca de la sala i sol·licitar el dispositiu individual per seguir l’obra còmodament. S’aconsella fer la reserva prèviament per correu a teatre-auditori@santcugat.cat.

Es dona el cas que en l’última dècada Sant Cugat ha repetit ser en el rànquing estatal de les primeres ciutats de més de 50.000 habitants amb la taxa de natalitat més alta. El 2016, per exemple, comptava amb un 25% de població entre 0 i 19 anys, segons l’Idescat. L’índex d’envelliment de Sant Cugat és un dels més baixos del Vallès i també és una ciutat amb moltes famílies nombroses (de 3 o més fills, o de 2 amb un fill amb discapacitat física o intel·lectual) i amb delegació de l’associació Fanoc (Famílies Nombroses de Catalunya). “És la ciutat dels nens. Els hem de cuidar a ells i també els pares donant-los el màxim nombre de facilitats perquè gaudeixin del teatre, la música, la dansa i altres disciplines artístiques junts o separats”, conclou Tugues.

DES DEL DESEMBRE

En una situació semblant s’ha trobat la Sala Beckett de Barcelona. Des del desembre passat ofereix un nou servei d’acollida per a menors de 3 a 12 anys durant les funcions del diumenge a la tarda, inclòs en el preu de l’entrada. Un equip de monitores (educadores de formació) de la Fundació Pere Tarrés se’n fan càrrec. Per utilitzar-lo és imprescindible comprar la modalitat d’entrada+servei d’acollida (una per a cada infant) i també fer la reserva del servei enviant un missatge electrònic, com a màxim, el dijous abans de la representació. Des de la direcció, Toni Casares explica: “Com que tenim aules i espais d’assaig, i el diumenge a la tarda no s’utilitzen gaire, vam veure que era un bon moment per activar aquest servei. Especialment perquè els que som pares sabem que moltes vegades has de renunciar a fer una vida cultural més activa perquè et dediques a la criança”.

És diumenge, 10 de febrer, a dos quarts de cinc. D’aquí mitja hora comença l’obra 'El chico de la última fila' de Juan Mayorga, amb Sergi López. “Tenim nou nens inscrits de set famílies i dos nens més per a la sessió de les 18.30 h, d’entre 4 i 10 anys. Com que en són molts, avui som dues monitores i hem dissenyat diferents espais per edats”, diu Rosa González, de la Fundació Pere Tarrés. “Proposem activitats dirigides com pintar, fer manualitats... i també tenim un racó de joc lliure, amb cotxes, construcció, etc.” González, que també és mare, pensa que és “un servei molt bo perquè no s’exigeix un mínim de d’infants per oferir-lo”: “Vens al teatre a gaudir amb la teva parella o amb amics i saps que no et quedaràs penjat”. És el mateix que pensen la Montse i el Marçal, que acaben de deixar-hi els dos fills. “Venim d’Horta i la Beckett no ens queda a prop. Però amb aquest servei allargues i aprofites més el diumenge. Quan s’acabi l’obra soparem amb els nens al bar del teatre. És una manera molt agradable d’anar al teatre. Tots estem ben atesos”, conclouen.