MONTSEC: El millor cel del món per contemplar els estels

Abans d’iniciar l’expedició que us proposem avui, traieu el cap per la finestra una nit i mireu el cel. Si viviu a la ciutat no veureu gairebé res. On són els estels? La llum de les cases, els fanals i els edificis il·luminats no us els deixen veure. I això passa perquè, tot i que la llum és necessària per poder-nos guiar amb seguretat a les nits, sovint il·luminem els carrers més del compte o ho fem malament. D'això en diuen contaminació lumínica i és un problema tan important que els governants han fet una llei per protegir el cel i també les espècies.

Perquè la contaminació lumínica posa en perill alguns animals... Coneixeu les tortugues careta? Aquestes tortugues surten de l’ou a la nit per evitar que se les mengin altres animals. I ho fan les nits de lluna plena perquè il·lumina el mar i les tortuguetes troben fàcilment el camí. Però ara, amb la llum artificial, es fan un embolic, se’n van terra endins i es perden. O encara pitjor: amb tanta llum els altres animals les veuen fàcilment i corren a cruspir-se-les. Per això hem d’anar amb compte amb la manera com il·luminem els carrers. Per exemple, hem de fer servir fanals que enfoquin la llum cap a terra i no pas cap al cel.

I, ara sí, comencem l’expedició: anem cap a la serra del Montsec, concretament a la comarca de la Noguera. És un dels indrets de Catalunya on hi ha menys contaminació lumínica i on es poden contemplar millor els estels. Podeu fer-ho pel vostre compte o bé visitant el Parc Astronòmic Montsec, on experts en astronomia us ensenyaran tots els secrets de l’Univers. Som-hi!

Pareu atenció als estels

Mirant el cel us pot fer la sensació que és pla i que tots els estels són a la mateixa distància, uns al costat dels altres... Error! Alguns estels són molt i molt lluny, i d’altres, molt més a prop. Bé, gaire prop tampoc... A uns 40 anys llum de nosaltres (i un any llum equival a 9.000 milions de quilòmetres). Vaja, que els uns són molt i molt lluny i els altres hipermegalluny! A més, sembla que tots els estels són del mateix color, oi? Error! Els estels més joves, que tenen 300.000 anys, són de color blavós, i en canvi els més vells –viuen fins a 10 milions d’anys– es van tornant de color vermell. Us donem una pista perquè pugueu saber si l’estel que mireu l’han descobert fa molts anys o fa poc. Al principi, als estels els posaven noms de persones, animals..., però ara n’hi ha tants que quan en descobreixen un li posen un nom que sembla una mena de codi. Un dels últims estels que s’han descobert, per exemple, es diu Gliese 581.

Descobriu l’espectacle de l’Univers

Però com han arribat allà els estels? Com s’han format? Fa 13.800 milions d’anys una explosió va dispersar milers de partícules per tot l’Univers. Aquesta explosió va ser l’origen de tot: dels estels, de la Terra i de nosaltres mateixos... Sembla increïble però és així. Si visiteu el Parc Astronòmic Montsec podreu veure una pel·lícula en 3D que mostra com es va crear l’Univers, la galàxia on vivim, els 200.000 milions d’estels que hi ha i el nostre planeta. Us farà la sensació que voleu, perquè sense que us mogueu del seient podreu viatjar per l’Univers i acostar-vos als estels... I després arribarà el moment de mirar el cel i els estels de veritat!

Guieu-vos per l’estel Polar

Us presentem un dels estels més populars de l’Univers: l’estel Polar. Forma part de la constel·lació de l’Ossa Menor i us serà molt útil tenir-lo ben localitzat si un dia voleu anar cap al nord i no teniu cap brúixola a mà. Ell us dirà on és el nord. L’estel Polar és molt especial... És l’únic estel que sembla que no es mogui. Us donarem un truc perquè el pugueu localitzar més fàcilment. Busqueu el carro de la constel·lació de l’Ossa Major i, a l’esquerra, a una distància equivalent a cinc vegades el que fa l’amplada del carro, trobareu l’estel Polar. (Ups, espero que sapigueu situar el carro!) Ja no us podeu perdre! També podeu fabricar-vos el vostre planisferi (en trobareu plantilles aquí) per saber quines constel·lacions i estels podeu veure un dia en concret i buscar-los al cel. Si no el sabeu fer servir, en podeu aprendre aquí. I, si us agrada més la tecnologia, també podeu descarregar al vostre mòbil (o al dels pares) l’apli Mapa Estelar.

Dibuixeu el mapa de les constel·lacions

Els nostres avantpassats no tenien llum elèctric i, quan es feia fosc, passaven hores i hores observant el firmament. Observaven els estels, unien els puntets buscant formes de criatures, animals... i s’inventaven històries i llegendes. Així van néixer les constel·lacions, que són grups d’estels. N’hi ha un munt: 88! Voleu conèixer-les? Heu de tenir en compte que cada dia el cel va canviant... Així, depenent de l’estació de l’any en què ens trobem, podreu veure unes constel·lacions o unes altres. I ara, ¿per què no us n’inventeu una, de constel·lació? No sortirà als mapes, però serà ben divertit i un secret per compartir amb els amics... ¿O preferiu escollir la constel·lació que més us agradi i inventar-vos una història? Vosaltres trieu!