XAVIER TEDÓ

El plaer de crear i explicar un conte

El teatre de paper japonès guanya pes com a eina educativa per treballar la lectoescriptura i fomentar la creativitat

El plaer de crear i explicar un conte Zoom

Al Japó de la Gran Depressió, després del Crac del 29, milions de persones deambulaven pels carrers sense feina i a la recerca desesperada d’ingressos en una situació que es repetia arreu del món. Tothom es buscava la vida com podia. Alguns van optar per fer de contacontes i anar de barri en barri o de poble en poble amb les seves bicicletes amb un teatrí i llaminadures. A Tòquio es calcula que n’hi havia més de dos mil. Quan hi arribaven feien sonar una carraca de fusta per avisar la gent. Els que compraven dolços tenien el privilegi de situar-se al davant de tot per escoltar les rondalles.

Aquest va ser l’inici del kamishibaide carrer, una forma d’explicar històries que té el seu origen en els temples budistes al segle XII, on els monjos se servien dels emaki -pergamins que combinen imatges amb text- per moralitzar la població, majoritàriament analfabeta.

Amb l’objectiu de fidelitzar el públic, el gaito kamishibaiya o narrador explicava nous episodis dels contes que havien encisat els oients dies abans. La seva influència era tan gran que el kamishibai -significa teatre de paper - va ser utilitzat com a eina educativa però també com a eina propagandística d’exaltació patriòtica durant la II Guerra Mundial. L’arribada de la televisió a la dècada dels cinquanta va acabar amb aquesta tradició als carrers i les escoles també el van deixar d’utilitzar com a recurs didàctic. Després de dècades de declivi, aquests últims anys el kamishibai ha reviscut a les escoles gràcies a la incessant tasca de foment que n’han fet les biblioteques. La seva màgia s’ha estès des del País del Sol Naixent fins al Sud-est Asiàtic, Europa i els EUA.

A Catalunya, Gina Clotet és una de les divulgadores del teatre de paper japonès. “El vaig descobrir per casualitat. Navegant per internet vaig veure’n imatges i després vídeos i em va captivar”, assenyala la narradora, que ja fa vuit anys que fa tallers i l’utilitza a les escoles per treballar la lectoescriptura com a màxima responsable de l’associació cultural Umpalumpa, que es dedica al foment de la lectura.

Clotet considera que “és una eina molt bona perquè exercites l’expressió escrita i oral perquè escrius la història i l’expliques en veu alta, i alhora fomentes la imaginació, la creació literària”. Tot plegat amb el component màgic que emana de tot teatre: “Que s’obri i es tanqui fa que encisi els infants i els acosti al món dels contes”.

Si fins ara feia servir el kamishibai com un recurs pedagògic més, ara la Diputació de Barcelona li ha encarregat que organitzi tallers exclusius d’aquest teatre en petit format. Els tallers es divideixen en tres sessions: la primera permet conèixer la història del kamishibai i les seves tècniques, a la segona es crea la història i el teatre i a l’última es fa l’exposició oral. El primer taller que ha organitzat a l’escola bressol El Rial de Sant Cebrià de Vallalta (Maresme) concentra les tres sessions en una de sola en una activitat enfocada a pares i fills.

L’ART D’INVENTAR

Clotet mostra la seva passió per la lectura tot just començar el taller: “Jo explico contes, des de petita que m’agraden. Quan no sabia llegir els mirava, que també és una manera de llegir perquè els interpretava, me’ls inventava”. Aquesta és l’excusa per anunciar a la canalla que avui seran ells els qui crearan la seva pròpia història. Com a experta del món literari infantil la narradora proposa seguir el binomi fantàstic que l’escriptor Gianni Rodari va establir al seu llibre Gramàtica de la fantasia, que consisteix a utilitzar dues paraules molt diferents per fer-les confluir en una unió insòlita. “Són dues paraules que quan es troben fan màgia”.

"Exercites l’expressió escrita i oral i alhora fomentes la imaginació, la creació literària”

Gina Clotet - Divulgadora Kamishibai

La Naiara, una de les nenes presents a l’acte, diu “gos”, i l’Helena, “globus”. El conte desemboca en un gos que es fica en un globus i va a parar a la lluna, on es troba la Laika i formen una família. El pare de l’Helena afegeix que és per aquest motiu que quan hi ha lluna plena els gossos udolen. Tothom riu. “També hi ha la possibilitat de reinventar un conte tradicional i fer que la Caputxeta es faci amiga del llop o que la princesa mati el drac”, subratlla Clotet. Qualsevol proposta imaginativa té cabuda en aquest taller, que només busca que els infants s’apassionin per la lectura endinsant-se també en el món de les manualitats. “L’objectiu és que s’entusiasmin perquè n’escriguin després a casa i que sigui una activitat compartida en família, per enfortir el vincle. La lectura ha de ser emocional”, assenyala Clotet.

A la vintena d’escoles on fa tallers porta els dibuixos perquè els alumnes els llegeixin i així treballar l’oralitat o fa que ells mateixos creïn la seva pròpia història. Tot depèn de fins on et porti la teva imaginació.