Criatures 09/06/2012

Si no estudia que no faci...

M. Jesús Comellas
2 min

Sempre es pensa en santa Bàrbara quan trona, com diu el refrany. Evidentment s'està acabant el curs i sembla que arriben les preocupacions pels resultats escolars. Unes preocupacions que s'havien mantingut a ratlla creient una cosa que no té gaire lògica: ja hi haurà la reacció cap al final. Com si no fos un procés que es va fent de mica en mica.

Esclar que el dia a dia ens omple el temps i fa allunyar el que es veu però no es mira, és a dir, que es veu el que s'acosta però es deixa per a més endavant com si el temps ho pogués resoldre de la mateixa manera que afavoreix que les flors surtin o que els ocells arribin. Però arriba el moment en què s'albiren les conseqüències lògiques de tot el que ha anat passant durant el curs: notes a l'agenda, comentaris del professorat, protestes infantils de "Ja ho faré", "No passa res"... I arriben les decisions salomòniques, radicals amb la intenció de controlar, de manera contundent, el que sembla quasi inevitable. I el resultat: que no faci les activitats extraescolars.

Sembla que la intenció és corregir el que és difícil de controlar, i pressionar en els aspectes que es valoren com a més impactants. Si fem que deixi de fer les activitats que més agraden, ja que no fa el que cal, dedicarà més temps a estudiar. Una decisió amb què es vol creure (perquè, de fet, no hi ha gaire confiança) que serà possible fer l'esforç final.

Curiosament, en aquestes situacions es posa en evidència que no hi ha gaire convenciment que les activitats complementàries que es fan tingui valor, per això és el primer que es pot treure. També es mostra la impotència adulta per afavorir o millorar l'organització infantil i, especialment adolescent, en relació amb les activitats que cal fer, les que es volen fer i la dedicació al joc, l'esbarjo o altres usos del temps.

Molt sovint les paraules infantils frenen qualsevol acompanyament: "Ja m'organitzo jo". Certament és un primer pas, però cal revisió, que no vol dir control. Això permetrà afavorir l'aprenentatge del que és més difícil de fer per a la canalla i per a les persones grans i que és, precisament, la previsió i l'organització. I així, també, no caldrà arribar a pèrdues d'activitats que cal valorar per la gran importància que tenen tant per a les relacions com per al procés educatiu de la canalla.

stats