Flors de Bach
EVA BACH

El millor regal ja el tenim

S’acosten novament les festes nadalenques, la incitació al consumisme desenfrenat i la prescripció d’haver de fer algunes coses que per ganes no faria simplement perquè ho marca la tradició. Fa unes setmanes, baixant les escales mecàniques d’un centre comercial de prop de casa, vaig anar a espetegar davant d’un arbre de Nadal de proporcions més que visibles, amb una taula engalanada i parada de festa al costat, que feia molt de goig. He de reconèixer que vaig ser momentàniament abduïda per aquella escena. Per uns instants vaig perdre la noció del temps i vaig pensar que havia de córrer a comprar de tot. Per sort, de seguida vaig adonar-me que érem tot just mitjans de novembre i em vaig tornar a relaxar.

Una de les coses que trobo més absurdes d’aquests dies és haver de trencar-me el cap pensant regals per a persones que tenen de tot, i una altra és rebre regals que no faré servir mai, de persones que segurament s’hi han trencat el cap tant com jo. Fa un parell d’anys aquesta insensatesa ens va portar a prendre la decisió de reduir els regals només als de casa i deixar de fer-ne a la família extensa. Alguns familiars ho van acceptar de molt bon grat i altres ens van dir que la tradició és la tradició i que continuarien fent-nos-en encara que nosaltres no els en féssim. L’amic invisible, que ben plantejat podria ser un mal menor, tampoc no els va convèncer i ens continuen regalant coses que no ens fan ni falta ni servei.

Excessos innecessaris

Potser sóc una mica rara. O potser és que el que veig a vegades fa que aquests excessos em semblin del tot innecessaris. Fa uns quants anys que treballo per a una fundació que acull adolescents que han hagut de ser separats de les seves famílies o que compleixen sentències judicials. Cada cop que hi vaig em commou haver de passar per un seguit de portes amb reixes que s’obren i es tanquen al meu pas. I em commou encara més que aquells nois estiguin tancats allà dins i el món que els ha fet embogir estigui a fora, ocupat en coses supèrflues. Però per dur que sigui tot plegat, sempre torno a casa contenta i feliç. La raó és senzilla. Puc prescindir de la majoria de les coses que s’acostumen a regalar aquests dies. A casa nostra, el millor regal ja el tenim.