El millor per als nens

Quan els nens se'n van de colònies, hi ha moltes parelles amb criatures que ho aprofiten per anar al cinema o al teatre, i es fiquen al llit més d'hora, i es lleven més tard, i es passegen per la ciutat un dia de cada dia, i altres coses singulars que només poden fer una setmana a l'any. Sovint, aquesta setmana sense nens és llargament esperada. Moltes parelles ja l'han marcada al calendari i l'esperen com unes vacances extraordinàries, tan o més desitjables que les d'estiu, encara que es tracti de dies laborables. Tothom està d'acord que sense nens s'està molt bé, i tothom coincideix, també, que les colònies duren el temps just. Les mares, especialment, acostumen a comentar que si duressin més temps ja no els faria cap gràcia, els trobarien massa a faltar. I la setmana s'acaba amb una escena que es veu, sovint, a la ciutat: arriba l'autocar, en comencen a sortir criatures carregades amb motxilles i sacs de dormir, i hi ha abraçades, crits d'alegria, petons, i de vegades fins i tot alguna llàgrima emocionada a causa del retrobament. I camí de casa, tots són preguntes, i alegria: ganes de tornar a tenir les criatures.

Una solució real

I no podríem fer-ho més sovint, això? Doncs resulta que sí. La custòdia compartida és exactament això: quan no els tens és la llibertat, i quan et torna a tocar el teu torn els reps amb gran il·lusió, amb la mateixa il·lusió de l'autocar que arriba de colònies i amb unes ganes enormes de tornar-los a tenir, que és la millor disposició per poder-los ajudar a fer els deures, no perdre els estreps si descobrim que han tornat amb polls, no perdre la paciència si no recullen els mitjons bruts de terra, i un llarguíssim etcètera que demana entusiasme i serenitat. De manera que els qui tenim la custòdia compartida els rebem encantats de la vida setmana sí setmana no, o cada cinc dies, o cada quan sigui, perquè gràcies al fet que descansem de criatures també renovem a cada torn les ganes de tenir-les. En canvi, els qui els tenen sempre no salten d'alegria quan arriba, posem per cas, el dilluns, ni s'emocionen pas gaire quan els recullen a la sortida de l'escola. ¿No és descaradament millor la compartida? ¿Hi ha algú que hi trobi cap falla? ¿No és fantàstic, per als nens, que els acullin amb aquest entusiasme? L'únic inconvenient és que per tenir la compartida t'has de separar.