Molt més que un club

Es coneixen des de P-3 i ara que tenen 8 anys són molt més que un club. Un club sòlid d'amics, amb carnets, contrasenyes secretes, melodies pròpies i passió compartida pels espies, les missions, el Club Penguin, l'hoquei i la robòtica de Lego. Són els sabadellencs Pol Sánchez, Oriol Pujol, Fèlix Saiz i Aniol Saura, alumnes de tercer de l'Escola Joanot Alisanda, amb l'afegit puntual dels germans petits dels dos últims, el Lukas i el Jakob, de 6 anys. Tenen un món compartit intens i personal que expliquen amb energia desbordada i molta emoció. "Primer ens dèiem OFIA, unes sigles que coincideixen amb la O d'Oriol i la del mig de Pol, la F de Fèlix i la A d'Aniol, però hi havia molts nens que volien entrar al nostre grup i vam decidir canviar-lo per ser més secrets i especials. Al final vam agafar el nom de Pandilla Basura perquè era el nom que ens deia el meu pare", explica el Fèlix.

El seu pare, el dissenyador gràfic Martí Saiz, reconeix: "Els hi deia amb molta estima, com una broma. Són nens molt sanots, amb un univers creatiu fantàstic, ja que s'escriuen cartes, es dissenyen i es dibuixen cromos i material d'espies... Cap dels quatre és gaire aficionat al futbol, així que s'han construït el seu espai especial ple de jocs i de missions. Són una mica nerds [paraula anglesa que es refereix a algú del tot abocat a una activitat concreta] però amb l'afegit que són bons esportistes, ja que s'han apassionat pel patinatge i l'hoquei".

La seva dona, la també dissenyadora Julia von Fraunberg, reconeix somrient que "són una mica els diferents, els alternatius, però també són inquiets i curiosos i mantenen una molt bona relació". Els seus nens, el Fèlix i el Lukas, s'han trobat amb una família rèplica, la de l'Aniol i el Jakob, ja que tenen una mare, la Monica, que és austríaca, i la Julia és alemanya. "Ens vam conèixer al supermercat i vam veure que els nens tenen la mateixa edat, van a la mateixa escola i els mantenim l'alemany com a llengua materna. Celebrem plegats moltes tradicions dels nostres països i això també ens ha unit més i ha reforçat l'amistat dels nens", reconeix.

Les amistats són importants per ajudar els nens a desenvolupar-se emocionalment i socialment. Proporcionen un camp d'entrenament per provar diferents maneres de relacionar-se amb els altres. "A través de la interacció amb els amics, els infants aprenen a establir normes, valoren alternatives i prenen decisions", afirma la psicòloga infantil Teresa Rosillo. "A més de les alegries, poden experimentar por, irritació, agressió i refús, aprenen a guanyar i a perdre i entenen què és adequat i què no. Les criatures aprenen que diferents persones i situacions requereixen diferents comportaments i arriben a comprendre els diferents punts de vista", diu.

A partir dels 6, trien

A partir dels 6 anys, aproximadament, els nens comencen a ser més selectius amb les seves amistats. Abans jugaven els uns amb els altres i de manera indiferent, però a aquesta edat -en funció del seu procés de maduració- tindran les preferències més clares i presumiran d'estar amb amics més especials. "Això -adverteix Rosillo- és el que provoca que se sentin traïts quan al seu amic més íntim li ve de gust jugar a una altra cosa i se'n va amb altres nens". Són reaccions lògiques i, a poc a poc, hauran de començar a assumir-les. Tot i això, la psicòloga adverteix que cal estar-ne molt pendents per "evitar que s'aïllin o que aquestes topades no els suposin més patiment del necessari i puguin provocar-los ansietat o problemes a l'hora de relacionar-se".

Ara per ara, el Pol, l'Oriol, el Fèlix i l'Aniol detallen que només han patit "una crisi d'amistat". "Va ser a segon, quan ens vam enfadar molt. Fins i tot jo vaig trencar el carnet", reconeix l'Aniol. "Però ja ho vam solucionar i ara estic fent nous carnets amb els números secrets per a tothom", assegura amb orgull de grup. Aquest club està en evolució constant. Fa poc han canviat el nom de Pandilla Basura per PBO. "La P és de pandilla , la B de basura i la O, d'OFIA, el nostre primer nom. Això de les escombraries ens agrada perquè ens fa ser més misteriosos", diu l'Oriol, satisfet de l'exclusivitat. El seu pare, Francesc Pujol, i la mare del Pol, Rosa M. Balada, apunten: "Tot i que estan tot el dia a l'escola, quan surten tenen moltes ganes de continuar jugant i també de veure's el cap de setmana. Són molt diferents, però connecten bé". Josué Saura, el pare de l'Aniol i el Jakob, destaca que el seu fill petit i el Lukas "són més futbolers que els grans, però també s'apunten als seus jocs". "També s'han quedat a dormir a totes dues cases i els encanta".

Descobrir qui són

Els amics proporcionen companyonia i els nens descobreixen qui són en comparar-se amb els altres infants: qui és el més gran, el més ràpid... Aprenen que són similars a altres nens, però que cadascú té unes particularitats. "En els petits, l'amistat i el fet de formar part d'un grup millora el sentiment d'autoestima. El consol i el suport que donen els amics ajuda els nens a fer front als moments difícils de la seva vida", analitza la psicoterapeuta Mònica Manrique.

De fet, els nens que solen ser rebutjats manifesten menys interès cap als altres, solen fer comentaris irrellevants, expressen desacord habitualment i solen cridar l'atenció. Manrique té la recepta per guanyar-se els amics: "Han de saber portar-se bé amb adults i nens, col·laborar i intercanviar l'estatus -qui mana i qui obeeix-, expressar acceptació i generar simpatia, saber repartir el protagonisme i ser atents amb els altres".