Al mercat amb els néts

Després d’un any de reformes, el 20 de novembre reobria les portes el Mercat Municipal Sagarra, de Santa Coloma de Gramenet, i ho feia sota l’atenta expectació de paradistes i clients: “M’agrada molt com ha quedat”, afirma la Dolores. És veïna del barri i fidel als mercats: “Normalment hi compro un cop per setmana: fruita, verdura, peix, carn, etc. Tot el que sigui fresc i del dia. Sóc dona de plaça, jo, igual que ho era la meva mare”, diu.

La curiositat per saber com ha quedat el nou mercat ha fet que avui la Dolores no hagi vingut a comprar sinó simplement a mirar, xerrar i comentar la jugada: “Avui vinc amb la néta i em sembla que li acabaré comprant una mica de peix per dinar”, diu.

Mentre la Joana, la peixatera, li mostra una cua de rap, a pocs metres el Miguel compra olives per a la seva néta de 8 anys, la Laura: “Venim cada dia per fer temps mentre esperem que el germà surti de l’escola. Mirem i comprem. Ens agrada donar als néts productes frescos i de qualitat i el mercat ens els ofereix”, explica. La Glòria, que s’ha aturat a la parada de fruita, és del mateix parer: “Des que tenim fills la nevera de casa ha canviat. Ara mengem més fruita, més verdura i més peix, cosa que abans no tocàvem. Vivim aquí al costat i gairebé cada dia ens aturem al mercat per comprar una cosa o altra”, apunta.

Dinamitzar el comerç

Liderada per l’AMB (Àrea Metropolitana de Barcelona) i l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, amb un pressupost de 2,5 milions d’euros (dels quals 1,8 aportats per l’AMB, que també ha finançat amb 450.000 euros la carpa provisional), l’obra de remodelació del mercat ha inclòs l’enderroc de totes les parades, el desmuntatge i substitució de la coberta i l’enderroc del forjat del sostre de la planta del soterrani i la solera. La façana exterior original, patrimoni de Santa Coloma, s’ha sotmès a una restauració integral. “La remodelació no és exclusiva del mercat sinó també dels carrers de l’entorn per dinamitzar el comerç com a activitat motora del centre de la ciutat”, explica Xavier Segura, director de Servei de l’Espai Públic de l’AMB.

“Comprar al mercat és consumir productes locals i de proximitat i, sobretot, donar vida al carrer. Els mercats són un element clau de control social de l’espai públic. Són un exemple de convivència per excel·lència”, afegeix.

El nou mercat ha conservat l’esquema de planta baixa i soterrani, aquest últim ampliat notablement per poder adaptar-se a la logística diària: “Hem treballat especialment el tema dels residus per tal que els paradistes puguin separar les deixalles de manera còmoda i ràpida”, explica Xavier Segura. “El que hem aconseguit és que els paradistes simplement hagin de llençar els residus a les boques dels contenidors que tenen a peu de parada i que condueixen les deixalles a uns forats soterrats, cosa que, alhora, evita pudors”, afegeix.

Compra responsable

Consumir productes de proximitat i de temporada, sense envasos, portant el cistell o la bossa de casa i amb una llista preparada del que necessitem són hàbits que fomenten una compra responsable. El mercat, a diferència de les grans superfícies, ens ofereix l’escenari ideal per complir moltes d’aquestes pautes. Així ho explica Anna Romero, cap de secció de sostenibilitat i educació de l’AMB: “Si anem al mercat amb nens els estem ensenyant un model de consum que reuneix nombrosos criteris sostenibles: podem escollir producte fresc, local i de temporada; comprem a granel aliments saludables; els ensenyem a planificar exactament el que necessitem, en general malbaratem menys aliments que quan comprem a l’engròs, i s’usen menys envasos”, conclou.