ESTHER ESCOLÁN

En marxa el compte enrere

El 14 de setembre milions de nens i adolescents catalans tornaran a trepitjar les aules i es retrobaran amb llibres, pissarres, ordinadors, mestres i companys enmig d’un remolí de nerviosisme, curiositat i alegria. S’acosta la tornada al col·le! Els experts recomanen reprendre la rutina de manera natural i progressiva i reforçar positivament la tornada a l’escola dels més petits de la casa

En marxa el compte enrere / FOTO: FRANCESC MELCION Zoom

Ja sigui com a debutant a l’etapa escolar, com a veterà, com a repetidor o com a nou alumne del centre, la tornada a l’escola esdevé un moment únic que engresca la canalla com pocs altres al llarg de l’any. L’agost s’acaba i tot just quan arriba el setembre el nerviosisme va in crescendo en milers de llars on els més menuts es preparen per tornar a les aules i retrobar-se amb els mestres i companys de pupitre i jocs.

És moment d’arreplegar llibres de text -siguin de paper o digitals-, bolígrafs, carpetes, llibretes i la resta de material escolar, motxilla, xandalls, roba i calçat adients per encetar un curs més que, de ben segur, reportarà noves i enriquidores experiències als més petits, però... què hi ha de l’aspecte emocional, logístic i familiar? Com hem de preparar aquesta altra tornada a l’escola?

Sense ansietats

Sovint, la visió negativa de tornar a la rutina o de començar un nou curs la tenim els adults, ja que l’associem a la fi de les vacances i del nostre temps lliure, per la qual cosa la mestra Txell Giralt diu: “Com a progenitors és positiu no traspassar els nostres neguits als infants, escoltar-los, observar com se senten de cara al nou curs i enfocar l’arribada del setembre com una cosa natural dins del cicle de la nostra vida”.

Aprofitant que el curs no comença fins ben entrat el mes, també disposem de força temps per conversar amb ells i descobrir tot allò que senten al voltant d’aquesta tornada a la normalitat. “Així que no cal saturar-los cada dia amb preguntes sobre com estan i què senten”, afegeix Giralt. Mostrar-nos oberts, disponibles i presents afavorirà que els infants se’ns acostin i comparteixin els seus sentiments amb nosaltres, si així ho consideren. I si els comparteixen “cal deixar-los parlar, escoltar-los i, en cas d’haver-hi algunes preocupacions, convidar-los a buscar solucions comptant amb la nostra presència, però valent-se per ells mateixos, empoderant-los”, subratlla la també psicomotricista.

Aquesta és la tònica per la qual s’inclina la família Bonet-Roig, que aposta “per la normalitat i la tranquil·litat” a l’hora d’enfrontar la tornada a l’escola dels seus tres fills, el Jan, de 12 anys, el Roger, de 10, i la Laia, de 6. “En arribar el setembre comencem a normalitzar horaris i a pensar i parlar del curs que comencem, dels canvis que hi pot haver pel que fa a espais dins l’escola o quins seran els seus mestres d’aquest any. Els germans grans també els avancen als petits quines coses aprendran al nou curs, etc.”, explica el Cesc, pare de les criatures. A aquesta relativització també hi ajuda el fet que a l’escola on van el Roger i la Laia no hagin de portar ni llibres ni material escolar. “Això simplifica molt la tornada, ja que materialment només ens hem de preocupar de les motxilles, la bata de plàstica i, com a novetat d’aquest any, de l’ordinador amb què treballarà el Jan a l’institut”, afegeix el Cesc.

Època de canvis

El debut del Jan a l’institut serà una de les novetats que afronta la família aquest curs, tot i que no serà l’única, ja que la Laia, la benjamina, també comença primer de primària. Mentre que el primer “està impacient per començar l’ESO a l’institut amb nous companys, mestres, horaris, reptes i responsabilitats, la seva germana espera que arrenqui el curs molt contenta, com de costum, ja que li agrada aprendre coses noves, compartir experiències amb els seus companys i mestres, etc.”, explica el Cesc, que reconeix que el seu desig i el de l’Anna, la seva dona, “és que la Laia continuï sent igual de feliç i tenint aquestes ganes d’aprendre”.

Per la seva banda, el Roger, el mitjà, “es posa més nerviós quan s’acosta la tornada a l’escola, i en un primer moment li fa mandra”, però aquest any compta amb dos al·licients, “com descobrir amb quins companys anirà a classe, ja que a cinquè barregen els alumnes, i passar a ser el germà gran a l’escola”. “Sentir-se gran sempre l’ha fet créixer personalment”, apunta el seu pare.

Tornant al Jan, la seva incursió a l’institut ve acompanyada de nous reptes, com reconeixen els seus pares, el Cesc i l’Anna: “Aquest curs, per exemple, tindrà tres tardes sense classe i com que nosaltres treballem hem d’ajudar-lo perquè s’autogestioni el temps”. La família també s’enfronta a un entorn i una filosofia molt diferents dels que tenien per costum, ja que vénen d’una escola on el sistema d’ensenyament és molt diferent: aprenen a aprendre, segueixen un ritme adient per al grup-classe sense seguir una pauta concreta, investigant, proposant, dialogant, experimentant, etc. Per això els seus pares esperen que “aquest nou sistema d’aprenentatge amb què es trobarà el Jan, i en un futur els seus germans, també sigui interessant per a ells i no perdin aquest interès per aprendre aconseguit pel sistema anterior”.

Recuperar les rutines

En aquest retrobament amb la normalitat i uns horaris més o menys endreçats després de la flexibilitat i despreocupació horària pròpies dels mesos d’estiu, recuperar les rutines de manera progressiva també serà de gran ajuda per a les criatures, sobretot pel que fa als més petits, en què la creació d’hàbits és fonamental.

Així ho corrobora la psicòloga i directora del centre L’Arbre Sílvia Guillamón: “És recomanable que els nens graduïn progressivament els hàbits d’horaris en relació a l’hora de llevar-se i anar-se’n a dormir, dinars i sopars, etc., perquè els canvis no siguin tan sobtats i vagin tenint moments d’adaptació a l’entorn escolar, acabant deures pendents, preparant el material escolar, forrant llibres, etc”. Per a Guillamón, el fet que el bon temps encara ens acompanyi també permetrà que la canalla pugui continuar gaudint d’algunes activitats d’oci compatibles amb l’horari escolar com la piscina o anar a jugar al parc, que esdevé “una eina que minimitza moltíssim les dificultats d’adaptació al nou curs”.

“És important comprendre que el setembre és un mes de traspàs que acull el final de l’estiu i rep la tardor, un procés que també implica els nostres infants en tant que necessiten temps per viure el seu procés de finalització del període de vacances, de preparació i d’inici del nou curs”, afegeix Txell Giralt. Un període d’adaptació que, segons els experts, acostuma a durar aproximadament una setmana i que la majoria de nens i nenes superen en un mes.