La llei del carrer

Els adolescents haurien d’estar protegits contra les males influències dels adults. És inevitable que algun dia les descobreixin, fins i tot que s’hi sentin atrets, però com a pare i docent crec que com més tard sigui millor. No podràs evitar que surtin de nit, que algun dia provin l’alcohol o que flirtegin amb les drogues. Qui més qui menys ha tingut moments foscos i els ha superat amb maduresa. Ara bé, protegir-los en excés tampoc és bo. Ni des de casa ni des de l’institut.

A la majoria de centres on he treballat, el perfil de famílies és humil si no proper a la misèria. La pobresa arrossega problemàtiques afegides com una motxilla de pedres. Motxilles que també entren a classe. Però una baralla entre companys saben que en el pitjor dels casos només els comportarà una expulsió d’uns dies a casa, i estar-se a casa vol dir conviure més hores amb els problemes. Perquè els caigui un expedient l’han de fer molt grossa. Fins i tot poden estomacar un professor i sortir-ne relativament airosos. Els més pinxos aprofiten el moviment de passadissos per fer de pispes, fins i tot de manera organitzada. La majoria de vegades no descobrim el culpable o culpables. I si els enxampem saben que, com a molt, els expulsarem uns dies.

Lliçons buides

Esclar que hi ha pares que també tenen antecedents penals o directament estan complint condemna. Llavors ens sentim més sols alliçonant inútilment un futur delinqüent. Sigui com sigui, l’alumne sap que les lleis de l’institut són suaus davant de la crua realitat del carrer. Les baralles importants es convoquen fora del centre. Però els alumnes també corren el risc d’oblidar que a fora passar-se de la ratlla vol dir veure-se-les amb la policia, i que el seu càstig no serà precisament donar-los un dossier de deures. Alguns conflictes greus acaben amb denúncies i judicis.

He vist la policia demanant-nos informació d’alumnes per completar investigacions. Al carrer els adolescents són més lliures però també més febles. Al carrer la vida va de veres i no sempre se’n recorden. Com aquella anècdota d’un professor entrevistant-se amb els pares d’un alumne conflictiu i dient-los que vigilessin el seu fillet perquè l’havien trobat fumant i venent marihuana al pati. I resulta que els pares responen que ja el renyaran, que no els tornarà a pispar de casa la mercaderia. I que gràcies per no denunciar-ho.