A l'estiu, compte amb l'aigua!

L'Airina ha vingut a Catalunya gràcies a un intercanvi escolar. És del Marroc però passarà uns dies a casa de la Montse. Poc després d'instal·lar-s'hi, mira la seva amiga i crida: "Nooo, Montse! Compte amb l'aigua", mentre raja de l'aixeta. Al poble de l'Airina l'aigua és molt escassa i la nena és incapaç de comprendre que es pugui malgastar.

Aquest és l'inici del conte Compte amb l'aigua , una publicació de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) dirigida a escolars de primària i ESO per conscienciar-los sobre la importància del seu estalvi a través de l'ús que se'n fa en diferents llocs del món. El conte, que es pot descarregar gratuïtament a través de la pàgina www.amb.cat/web/emma/publicacions/compte , també introdueix el cicle de l'aigua a la nostra societat: on es capta, com es tracta per fer-la potable, per a què es fa servir, com es depura i, finalment, com es retorna al medi. "Si volem aconseguir que els ciutadans facin un ús responsable de l'aigua, és important que integrin el missatge des de petits. Han de saber que és un bé escàs", diu Martín Gullón, director dels Serveis del Cicle de l'Aigua de l'AMB.

Fes el gest

Al costat de Compte amb l'aigua , altres històries com El misteri de l'aigua de l'avi i El secret de l'aigua regenerada , disponibles a la mateixa web, ens ajuden a comprendre d'on procedeix l'aigua que ens arriba a casa i de quina manera es tracta: "La feina de l'AMB és garantir que els 3,2 milions d'habitants del territori tinguin aigua quan la necessitin, a banda d'abastir també les indústries", diu Gullón.

Segons dades de l'AMB, cada resident va consumir, el 2012, 105,8 litres diaris, una xifra inferior a la mitjana europea i molt per sota de la despesa de països com els Estats Units. Accions tan quotidianes com estirar la cadena (12 litres), rentar-se les mans (1,5 litres) o posar una rentadora (40 litres) acumulen un important consum per persona i dia, que, segons Martín Gullón, ha anat minvant en els últims anys: "Cada vegada es gasta menys aigua, sobretot gràcies a més consciència social, però encara ens falta camí per recórrer. Des de l'AMB apostem per fomentar totes les mesures que en promoguin l'estalvi", apunta. I per refrescar les més bàsiques recomana "dutxar-se en lloc de banyar-se o tancar l'aixeta mentre ens rentem les mans".

La vida d'una gota

Perquè cada habitant de l'àrea metropolitana de Barcelona disposi d'aigua potable cal haver-la captat, tractat, distribuït, sanejat i depurat. La institució metropolitana té competències sobre la majoria d'aquestes activitats, un fet que afavoreix una gestió integral del subministrament d'aigua potable i del sanejament, regulant la qualitat del servei, gestionant les 7 depuradores i regenerant part de l'aigua tractada. "Cada gota d'aigua que ens arriba a casa prové dels rius Llobregat i Ter, dels pous que hi ha al territori i de la dessalinitzadora", explica Gullón. "Perquè sigui potable cal que passi per un complex procés de tractament que varia en funció de la qualitat de l'aigua que es capta. En general, els principals processos consisteixen a eliminar els sòlids que acompanyen l'aigua per fer-la el més transparent possible. I desinfectar-la per eliminar organismes patògens que puguin fer mal als ciutadans", apunta. Gràcies a tot aquest procés l'aigua d'aixeta és apta per al consum de boca: "La diferència amb l'envasada és que la d'aixeta passa per molts més controls. La que procedeix del Ter té una qualitat excel·lent i fins i tot es pot confondre amb l'aigua d'ampolla", conclou.