ESTHER ESCOLÁN

A l’estiu, adéu bolquers!

Amb l’entrada a P-3 a l’horitzó, l’estiu previ a començar l’escola esdevé l’època ideal perquè els infants aprenguin a anar al lavabo

A l’estiu,  
 Adéu bolquers!  Control d’esfínters nocturn / PEU_CREDIT FOTO: GETTY Zoom

Un dels capítols que més dubtes genera entre pares i mares durant la primera infància dels seus fills és el de la retirada dels bolquers. No és massa petit? N’aprendrà ràpid? ¿Tindré prou paciència? ¿Trigarem massa a superar el tràngol? “A partir dels dos anys és un bon moment per plantejar-nos la retirada dels bolquers”, afirma Ariana Rufach, pediatra del CAP de Torelló.

De tota manera hem de tenir en compte que cada criatura té uns ritmes d’aprenentatge diferents i que l’edat recomanada per retirar-los el bolquer és flexible “perquè hi ha nens que controlaran els esfínters abans i d’altres que ho faran més tard, sense que això suposi cap problema”, afegeix Rufach. Per norma general, el control de la defecació és més senzill que el control de la micció: el pipí arriba un moment que se’ls escapa, a diferència de la caca, que es pot controlar més i en algunes ocasions se l’aguanten. “És per aquest motiu que una situació clínica relativament habitual durant els mesos que segueixen a la retirada del bolquer és el restrenyiment secundari”, alerta la pediatra.

Habitualment el control diürn d’esfínters s’assoleix als tres anys, per la qual cosa el primer estiu quan l’infant hagi fet els dos anys pot ser un bon moment per encetar el procés. Es tracta d’un període relativament tranquil i distès, en què els pares s’estaran algunes setmanes de vacances i podran dedicar més temps -i de manera més pacient- als seus fills. “El fet que els petits portin menys roba i que això faciliti el canvi de muda en cas que es produeixi alguna pèrdua també representa un avantatge”, destaca Rufach.

Consideracions prèvies

Hi ha una sèrie d’indicadors que ens poden servir, de manera orientativa, per intuir si el nostre fill està més o menys preparat per fer el pas: quan està sec més de dues o tres hores diàries, si l’incomoda portar els bolquers humits i demana que se’l canviï, quan és capaç d’abaixar-se i apujar-se els pantalons o de pujar i baixar escales tot sol, quan juga i s’entreté ell sol, quan sap discriminar entre el pipí i la caca, quan té paciència i és capaç d’esperar el que necessita... “En termes generals -apunta Ariana Rufach- cal valorar la seva maduresa, el seu grau d’autonomia i la seva capacitat d’expressar-se; és obvi que el fet que pugui verbalitzar les seves ganes de fer les seves necessitats facilitarà molt el procés”.

Rufach recomana explicar als més petits en què consistirà el procés abans de la retirada i que, un temps abans, les criatures es familiaritzin amb l’orinal i el lavabo, vegin com fan pipí i caca els germans, els pares o els companys si assisteixen a escoles bressol. “D’aquesta manera el mimetisme també els ajuda a assolir l’aprenentatge que volem”, subratlla. Un mimetisme al qual també fa referència Gemma Martínez, educadora d’escola bressol, que recomana “aprofitar la curiositat innata de les criatures, a qui els desperta un gran interès veure els seus germans o companys de classe anar al lavabo”. “És en aquest moment quan se l’ha de començar a convidar a seure i provar-ho”, afirma Martínez.

Reforç positiu, sempre

A l’inici del procés, cal preguntar a l’infant activament -cada hora o cada dues hores- si té ganes de fer pipí o caca, però a mesura que s’avança en el procés i el nen cada cop és més conscient de les seves necessitats podem esperar-nos que ens demani ell mateix anar al lavabo. Un procés durant el qual la col·laboració entre famílies i llars d’infants esdevé clau. En aquest sentit, l’educadora Gemma Martínez té una sèrie de recomanacions per als pares: “Primer, cal crear una rutina, introduint l’orinal en certs moments del dia, com per exemple abans del bany, i repetir-ho cada dia. A poc a poc haurem de buscar altres moments -abans d’anar a dormir, quan arriba a casa de l’escola, quan es lleva al matí, etc.- fins a crear una rutina diària. Aleshores serà el moment de retirar el bolquer”.

A banda de la paciència i la dedicació extres que demana la retirada dels bolquers, durant les setmanes que duri cal que els pares reforcin positivament cada petita gesta o demanda que els seus fills duguin a terme per ells mateixos. Rufach els insta a fer-ho “fins i tot en les ocasions en què es produeixen pèrdues, i evitant en tot moment les actituds punitives que poden generar en la criatura un sentiment de frustració que dificulti el procés”. “Quan se’ls escapa el pipí o la caca no s’ha de perdre mai la calma; són coses que passen, sobretot al començament”, recorda Martínez, que afirma que en aquell moment “podem aprofitar i fer-li veure que va mullat i brut, recordar-li que si li vénen ganes disposa de lavabo o orinal i que si, tot i així, se li escapa ha d’avisar de seguida”.

Finalment, si tot i que és un procés relativament fàcil al nostre fill se li resisteix, no passa absolutament res. Tal com subratlla la pediatra Ariana Rufach: “Si el nano es fa pipí o caca a sobre de manera continuada, vol dir que encara no està preparat i la millor actitud és tornar a posar el bolquer i intentar-ho altre cop més endavant”.e

Control d’esfínters nocturn

Tot i que hi ha criatures que assoleixen el control dels esfínters diürn i nocturn alhora, cal tenir en compte que la retirada del bolquer nocturn és una fase posterior del procés. “Fins als cinc anys és fisiològic que els nens no assoleixin el control d’esfínters a la nit i, per tant, no ens hem d’amoïnar per aquest fet”, apunta la pediatra Ariana Rufach. Per sobre d’aquesta edat parlaríem d’enuresi nocturna i caldria una valoració individualitzada del pediatre.