D'aquí un mes Carla Comas celebrarà el tretzè aniversari i ja té clar com serà, qui hi anirà i què li agradaria que li regalessin. "Convidaré tres amigues i tres amics perquè vinguin a sopar i després es quedin a dormir. Menjarem pizza i croquetes, beurem coca-cola i de postres un pastís amb espelmes! Dormirem tots junts al menjador de casa, amb sacs de dormir. A la nit xerrarem i ens farem fotos amb el mòbil que després penjaré al Facebook perquè m'encanta rebre comentaris! M'agradaria que em regalessin una samarreta de color taronja salmó d'una marca que està molt de moda i que em fessin un fotomuntatge amb vídeo, per guardar com a record. Ah! També ens maquillarem, ens posarem talons i escoltarem música. Ballar... no ho sé, perquè si hi ha nens ens fa una mica de vergonya. L'endemà al matí, com que ja farà calor, vindrà més gent de la classe i ens banyarem. Al migdia ho celebraré amb la família". La mare de la Carla, l'Ester, posa alguns condicionants al pla de la seva filla: "Que convidi com a màxim quatre amigues a dormir i l'endemà, si vol, que vingui més gent. No m'agrada que es barregin nens i nenes, ja deixo que dormin soles i no els dic res, però s'ha de controlar mínimament el que fan", recorda.
Com la Carla, la Maria també va celebrar els 14 anys amb les amigues més íntimes. "Van venir a esmorzar a casa i després vam anar a la platja a fer-nos fotografies, ens hi vam passar tres hores!" Durant tot el dia va estar controlant els missatges i les felicitacions rebudes via Facebook: "En tenia més de cent!", diu. També va repassar una vegada i una altra un fotomuntatge fet per les seves millors amigues, on s'hi descrivia la seva personalitat i l'amistat que les unia. La celebració amb la família va arribar al vespre, amb un berenar sopar amb tiets i cosins, on per primera vegada li van regalar algun sobre amb diners per gastar en el que volgués.
Tant la Maria com la Carla volen compartir el seu aniversari amb les millors amigues i captar el moment amb un munt d'imatges per mostrar a altres companys. Es tracta d'una actitud del tot normal, sempre que la càmera no substitueixi virtualment una vivència presencial. "Es tracta de generacions que han nascut i crescut amb les noves tecnologies i a les quals els pares els hem facilitat mòbils i càmeres perquè utilitzin a tothora. Cal controlar-ne l'ús, sobretot si els aparells es fan servir per simular el que no s'és. S'ha de prioritzar la relació i el contacte i després ja vindrà la imatge, però que el llegir no ens faci perdre l'escriure", explica la doctora en psicologia Maria Jesús Comellas.
Desperts fins que surti el sol
Una altra característica comuna en molts aniversaris d'adolescents és la necessitat de compartir una nit junts amb els amics, transgredint les normes i anant a dormir tan tard com sigui possible. Segons el psicòleg i educador Jaume Funes també es tracta d'una actitud que entra dins la normalitat, sobretot per la necessitat que tenen de compartir vivències intenses amb el seu grup més íntim: "Als 13 o 14 anys comencen a creure que la nit és un espai fantàstic per experimentar i passar-s'ho bé! I si els pares no hi són, ni els controlen, encara millor! Convidant a dormir els amics construeixen una atmosfera exclusivament adolescent i això els fascina". Funes recorda que en aquestes situacions és positiu que els pares deixin cert marge de llibertat, sense despreocupar-se de la situació: "No cal convertir-se en un tafaner inapropiat, espiant a veure què fan i què diuen, però sí interessar-se per qui són els amics que convida el nostre fill i quins interessos tenen". El psicòleg també aposta perquè assumeixin part de l'organització de la festa i així no s'acomodin: "Si volen atipar-se de llaminadures o patates xips que ho facin, però que siguin ells els que ho comprin, ho col·loquin a la taula i després ho recullin. L'excusa de l'aniversari no els ha de convertir en els amos de casa".
A més edat, menys mòbil i menys pares
"Els meus aniversaris han canviat molt ens els últims anys", recorda la Carla. "Abans ho celebrava en un parc del poble i venien molts amics de la classe, ara m'agrada fer-ho amb una colleta més petita i convidar-los a casa. Encara no em deixen sortir però ja tinc amigues que primer organitzen una anada al cinema i després acaben amb un sopar i dormint a casa seva", apunta.
Laura Codina pràcticament ja no recorda l'última vegada que va convidar a dormir les amigues a casa. Amb 19 anys, manté el record, encara present, de la gran festa que va organitzar pels 18. "Érem prop de cinquanta persones!", diu, però des que en té 17 que els aniversaris consisteixen en un sopar a casa i després sortir de copes fins a altes hores de la matinada: "Normalment torno a la mateixa hora que un dissabte normal, no faig res d'extraordinari", explica. El seu germà Rafel, en canvi, va celebrar els 17 anys convidant els amics a dormir: "Es van quedar a sopar i ens vam passar la nit xerrant i jugant a futbolí". A cap dels dos no els agrada abusar de les fotografies, ni tampoc penjar-les a internet: "Moltes vegades no me'n recordo -diu la Laura-. Aquest any sí que he penjat una foto al Twitter però dels 18 pràcticament no en tinc cap record i ara em sap greu". El Rafel es nega a publicar res per principis: "No sóc gaire de fotos i encara menys perquè les vegi tothom. Ningú no n'ha de fer res del que faci o deixi de fer. M'ho passo bé i sóc feliç indiferentment del que pensin els altres", apunta. La Maria, la petita de la família, no segueix la filosofia dels seus germans. A ella sí que li agrada utilitzar el mòbil quan organitza alguna celebració, tot i que no sempre penja les fotografies a les xarxes socials: "Ens agrada recordar el moment! -diu-, i sobretot m'agrada que la gent em feliciti i s'enrecordi el meu dia", explica.
Regals comprats, regals elaborats
Si les noves tecnologies han revolucionat l'estil de celebrar els aniversaris de molts adolescents, també ho han fet en els regals que es fan entre ells. La majoria opten per fer un regal comú comprat entre tota la colla i un altre de personalitzat, ja sigui un muntatge de fotografies, un vídeo o un pòster. Al Rafel un dels regals que més il·lusió li ha fet va ser una carta enviada per correu postal per un dels seus millors amics: "Era una oda a l'amistat, un escrit preciós que encara guarda com un tresor", explica la Belin, la seva mare. Segons el psicòleg Jaume Funes és lògic que un jove reaccioni tan positivament davant d'una sorpresa d'aquest estil, perquè es tracta d'un regal que no encaixa amb la realitat del seu dia a dia: "En un món tan fugaç i provisional com el que viuen, tenir alguna cosa permanent i que els quedi per sempre els sorprèn".
Maria Jesús Comellas afegeix el component d'esforç que existeix darrere un regal d'aquest estil i entén que els joves valorin especialment aquest detalls: "Es tracta d'una persona que ha pensat en el seu amic, ha dedicat uns minuts a escriure, ha anat a correus i li ha enviat la carta. Tot plegat es converteix en una cosa molt valuosa per a qui ho rep", explica.
Pel que fa als muntatges amb vídeo o fotografies, cada vegada són més habituals i més elaborats, per la facilitat que tenen els joves d'avui de manipular les noves tecnologies. La Carla, la Maria i la Laura reconeixen que n'han fet i que n'han rebut en més d'una ocasió: "Crec que tinc un pòster de cada any on hi sortim totes les amigues", explica la Laura, que els guarda i els valora per sobre de qualsevol altra cosa. "Per a nosaltres aquest regal és molt més important que el detall que comprem a la botiga", conclou.
