Les joguines dels pares
Les vacances d’estiu permeten refer relacions familiars i d’amistat que durant la resta de l’any queden diluïdes. Als meus fills els ha agradat els darrers dies visitar els avis a casa seva. A part d’alegrar-se per veure’ls i gaudir d’un bany refrescant i lúdic a la seva piscina també esperaven amb candeletes que els busqués en armaris oblidats les joguines de quan jo era petit. Si alguna cosa provoca fascinació en els meus fills és descobrir amb què m’ho passava bé a la seva edat.
He recuperat capses on hi havia ninots que tenien trenta anys, autèntiques peces de col·leccionista que encara apareixien dignes i disposades per ser jugades. Gràcies també a les meves explicacions, els meus fills han tractat aquelles velles joguines com autèntics tresors. I n’han tingut molta cura. Crec que han après més coses de les que es pensen.
Sovint les seves joguines no les tracten com caldria, per no dir que alguna queda malmesa de seguida. Amb el temps estan veient que no hi ha res irrompible i que si valores alguna cosa també l’has de cuidar perquè et duri. Jo els he insistit a dir-los que si avui encara podien jugar amb les meves joguines preferides és perquè me les vaig estimar tant que les vaig tractar amb la delicadesa que exigien. També han entès que a vegades se’ns trenquen coses que són irrecuperables i irreemplaçables. També em refereixo al tema dels animals de companyia i les seves obligacions.
Sovint es critica que els nens d’avui, com que tenen de tot, no són capaços de valorar res. A casa sempre intentem que entenguin que tots els regals han suposat un esforç de temps i diners. Els recordem que si no recullen bé les seves joguines entendrem que no les valoren prou i llavors podem fer-les reposar en un armari una temporada. Aquesta és una tàctica interessant, perquè el dia que tornen a aparèixer les veuen com noves. I això sense confessar que sovint amb el que més juguen és amb objectes que no són pròpiament joguines. Que els nostres fills tinguin imaginació és un pas lloable cap a la creativitat. I qui és creatiu entén la vida. Segons vagin creixent, les joguines seran més complexes i cares. Mòbils, motos, cotxes, ordinadors... Tot dependrà de l’esforç que els hagi costat perquè ho tractin i valorin com cal.
