Són dos quarts de cinc i encara et falten cinc minuts bons per arribar a l'escola. Està clar, arribaràs tard a recollir el nen. La culpa, però, no és pas teva. La culpa és una conxorxa internacional que s'ha de repartir entre el tipus que programa els semàfors i te'ls posa en vermell just quan et toca passar, els conductors de cotxes tunejats que col·lapsen les rotondes a ritme de reggaeton i el col·lectiu de jubilats que tenen el morro d'utilitzar els passos de vianants tot i veure ben clar que tu tens pressa. Just quan enfiles el carrer de l'escola et creues amb aquell pare fastigosament puntual que ja porta el nen agafadet de la mà i que et saluda amb un somriure que diu "Ja et val", un somriure que t'encarregues d'esborrar en sec aparcant en doble fila just al costat del seu cotxe, que curiosament és vermell i tunejat, tot dient "Serà un minutet!"

Quan arribes a la porta per fi et relaxes una mica. Els de la classe del teu fill, tan aplicats ells, encara no han sortit i aprofites per petar la xerrada amb aquella mare tan simpàtica i escotada que s'acaba de separar. Llavors surten els de la classe i alguna cosa et diu que la calma s'ha acabat. Efectivament, darrere el teu fill hi ha la filla de la mare escotada i tot just sortir comença a desenfundar de la motxilla participacions de la seva festa d'aniversari. Oh, no! Horror dels horrors! Ja et veus un dissabte més bevent fanta de taronja en un indret en plena natura indetectable pel teu GPS model vintage . No fotem!, que ja en portes tres aquest mes i encara llueixes a l'esquena la marca de l'últim, gentilesa del poni aquell dels collons que no es deixava muntar pel teu pobre cowboy urbà. Aguantes la respiració. Calla, que tindràs sort, la nena esquiva el teu infantó i prossegueix repartint participacions a les seves amigues. Ai, sí! Sort que a aquestes edats ja trien ells solets i acostumen a preferir companys del mateix sexe. Tot això que t'estalviaràs, penses. Ja ets camí del cotxe quan sents que et criden. La veu t'és familiar. Sí, és ella, la mare escotada. "Home, a veure si et pensaves que no convidaríem el teu nen. Té, darrere hi ha un croquis de com s'hi arriba. Costa de trobar però si segueixes el mapa no té pèrdua. Fins dissabte!" Sí, saps que ja t'està bé, per ser tan simpàtic i sociable. Engegues el cotxe remugant. "Papa, on anem ara?" "Al Mediamarkt, a comprar un GPS nou".