On és la tribu, quan parlem de pantalles?

Ja fa anys que ens va quedar clar: per educar un infant cal tota la tribu! Però precisament ara, més que mai, les famílies se senten molt soles per afrontar tots els reptes educatius que actualment planteja la criança.

Si bé és cert que els principals responsables de la criança i del benestar digital dels fills són els pares i les mares, no és menys cert que la família no és l'única i exclusiva responsable de l'educació en aquest sentit.

El Consell d'Europa va encunyar el concepte de parentalitat positiva per reconèixer les competències parentals necessàries per al correcte desenvolupament dels infants en un context socialment corresponsable dels seus drets. És a dir, no es pot concebre que un país o una ciutat articulin polítiques per a la infància i no tinguin instruments per evitar la pobresa infantil, ni vetllin perquè tots els serveis sanitaris i educatius siguin gratuïts i de lliure accés per a totes les famílies i els seus fills.

Les competències parentals, avui en dia, tenen un vessant de competència digital per:

• Ser conscients del propi ús i les destreses digitals per esdevenir un bon model per als fills.

• Conèixer els sistemes de limitació d'accés, temps i continguts.

• Disposar de temps per conèixer i discernir sobre els continguts d'oci digital infantil i no deixar-se portar pel que et diu la cunyada o els companys de classe del teu fill.

• Tenir fortalesa per no caure en l'ús arbitrari de dispositius, xarxes, canals i continguts que es comercialitzen sota l'etiqueta d'"infantils", però que són poc (o gens) recomanables.

• Tenir capacitat per entendre de què ens parlen els mestres quan ens presenten programes i dispositius a l'escola.

• I tantes coses més!

Si bé les mares i els pares han de ser els primers defensors dels drets dels infants a tenir un desenvolupament saludable, assumint la seva part de responsabilitat, alhora necessitem que polítics, empreses del món digital, distribuïdores, empresaris, professionals de la salut, de l'educació i dels serveis socials es facin presents en aquesta tribu, que tots habitem, perquè ens falten persones disposades a protegir de forma activa i eficient la petita infància.

Per aquest motiu, el mes de maig del 2022 un grup d'onze professionals diversos vam llançar el Manifest infància i pantalles, que s'adreça a institucions i entitats de la salut, el benestar, l'educació, el lleure, la cultura, la comunicació i l'acció política amb l'objectiu de conscienciar de la necessitat de preservar la primera infància de la sobreexposició contínua als dispositius digitals i les pantalles.

Exigir responsabilitats

Hem de deixar de normalitzar el fet de veure infants de menys de 3 anys davant una pantalla en la publicitat, les pel·lícules, etc. (de manera semblant a com es va fer amb el tabac). Hem d'exigir responsabilitats en l'etiquetatge dels productes digitals, amb criteris de psicologia infantil, no purament comercials. Hem de reclamar més temps per atendre els fills de menys de 3 anys, no només mesures per deixar els menuts a cura d'altres persones, per poder continuar treballant, etc.

Les mares i els pares hem de ser els qui no només exercim la responsabilitat que ens pertoca, sinó també els qui l'exigim dels altres membres de la tribu que hi poden fer, i molt! En aquesta lluita per una infància lliure de pantalles, les famílies són les primeres, però no estan soles!