Com es poden superar les pors infantils?

BarcelonaLes pors: als sorolls forts, a la separació dels progenitors, als estranys, als animals, a la foscor, a quedar-se sol, a éssers imaginaris, a fer-se mal, a la mort, als lladres, a fenòmens naturals, al fracàs acadèmic, al rebuig social... és habitual que apareguin al llarg de la infància. “N’hi ha que transiten de manera normativa, apareixen i desapareixen a mesura que l’infant va creixent i madurant”, expressa Maria Taló, psicòloga infantojuvenil a l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona. Alhora, recorda que tenir pors durant la infància i l’adolescència és completament normal i no hauria de generar preocupació.

A què es deuen aquestes pors?

“La por és una emoció natural, adaptativa i sana, igual que la resta. Té la funció de protegir-nos davant dels perills i vetllar per la nostra supervivència”, explica Taló. Sorgeix en etapes primerenques per una combinació de factors evolutius, psicològics i ambientals. “Les pors evolutives, com la por a la separació dels pares o als desconeguts, tenen una funció de protecció i afavoreixen el vincle amb les figures d’aferrament. Altres, com la por a la foscor o als animals, tenen una base instintiva relacionada amb la supervivència“. Taló recalca que a mesura que els infants creixen, desenvolupen la imaginació i poden experimentar pors relacionades amb éssers fantàstics, com els monstres, perquè encara tenen dificultats per diferenciar la fantasia de la realitat. També poden desenvolupar pors arran d’experiències viscudes, com ara una mala experiència amb un gos, o per influència de l’entorn arran d’històries o continguts aterridors.

Pot ser que les famílies els hagin transmès aquestes pors de manera inconscient?

Com que els nens aprenen molt per imitació, si un familiar mostra por o ansietat davant d’algunes situacions, com ara volar en avió, poden adoptar aquests mateixos temors. “A més, una família molt sobreprotectora pot evitar que la criatura s’exposi a noves experiències que impliquin un risc, com ara practicar esports o sortir amb amics, fet que els pot augmentar la por a la independència i a la novetat”. Taló recorda que les pors també es poden transmetre a través dels relats familiars. Si una família parla molt sobre situacions perilloses, accidents o possibles perills, l’infant pot desenvolupar una preocupació més gran cap a determinades situacions.

Com poden les famílies ajudar-los a superar-les?

Segons Taló, és fonamental no renyar-los, ridiculitzar-los ni forçar-los a superar la por de cop. Cal validar els seus sentiments i explicar-los que tenir por és normal en algunes situacions. “Escolteu-los amb paciència, parleu sobre allò que els preocupa i ajudeu-los a afrontar la por de manera progressiva i gradual”. És important animar-los a fer petites passes cap a la superació, reforçant cada avenç que facin. L’acompanyament i el reforç positiu són claus perquè superin les pors al seu ritme.

La comunicació és important en aquest procés?

Tal com apunta Taló, és fonamental. Des de casa, cal crear un ambient on els infants se sentin escoltats. Parlar sobre les emocions de manera oberta, sense ridiculitzar-les ni ignorar-les, és crucial per ajudar-los a entendre allò que experimenten i a aprendre a gestionar-ho. “I no ens oblidem de fer de models. Si els adults parleu de les vostres emocions, els infants i adolescents tindran més facilitat per identificar-les, validar-les i gestionar-les a través de les vostres experiències”.

Què cal fer si les pors no desapareixen i es perllonguen en el temps?

Si les pors interfereixen en el seu dia a dia, persisteixen de manera intensa i generen un malestar significatiu, cal demanar ajuda professional.