¿És aconsellable acabar-se les restes de menjar que deixen els fills als plats?

BarcelonaQui no ha escurat algun cop el plat dels fills? Sap greu deixar aquelles dues mongetes, un trosset de peix, potser alguna patata, uns grills de la taronja, el final d'una poma o mig iogurt… ¿però és saludable anar arreplegant el que no s’acaba la resta de la família? És recomanable el que traspua aquest hàbit?

“L’important és menjar el que necessitem i parar quan es té sensació de sacietat. Acabar-se les restes dels plats dels altres no és un bon hàbit nutricional”, assegura Mònica Peitx, endocrinòloga pediàtrica de CEPEM i autora del conte La Mia i en Bru creixen sans (Editorial Joventut, 2020). Peitx també posa en valor l’aprofitament dels aliments, i per tant recomana, si és possible, guardar el que no s’hagi acabat per a un altre àpat. Aquella idea que no es pot deixar res al plat és errònia. Igual que no insistim quan fan pipí que en facin més, tampoc caldria insistir perquè s'acabin tot el que hi ha al plat: s’ha de respectar la sensació de sacietat i quan la criatura diu que ja en té prou. “No hauríem d’insistir amb el típic «Va, una cullerada més». És bo deixar de menjar quan se’n té prou i és recomanable que els hi expliquem des que són petits, sense oblidar la importància de no malbaratar”, comenta la doctora. Menjar-se les restes dels fills implica un hàbit poc saludable per als adults, ja que deixen de fer un àpat saludable, tant si mengen més del que correspon a la seva ració com si decideixen no menjar res perquè consideren que en tindran fan prou amb les escorrialles de les criatures.

Què cal tenir en compte?

Fem els àpats plegats. Menjar junts sempre és un bon hàbit que serveix per donar exemple i compartir l’àpat. És una oportunitat perquè les criatures aprenguin sobretot del que veuen.

Mengem amb consciència. És important estar pel menjar, no distreure’ls amb dispositius electrònics, contes o cançons, ja que així són més conscients del que mengen i s’adonaran quan estan saciats.

Preguntar-los per la gana. Els podem preguntar si tenen molta gana o poca, però no què volen per menjar, si més no de forma habitual. Els pares han de saber el que necessiten menjar les criatures per seguir una dieta equilibrada i els fills han de tenir-ho clar. Per exemple, poden triar entre poma o pera, però hauran de menjar fruita.

Fixem-nos quant mengen. Encara que cregueu que haurien de menjar-se un entrepà més gran, si no se l’acaben mai cal que hi feu més petit, així no sobrarà. Si hi ha germans amb diferents ganes, respectem les seves necessitats, no cal que totes les racions siguin iguals.

No sempre ens saciem igual. No sempre s’ha de menjar la mateixa quantitat, segurament si estan refredats o més cansats tindran menys gana: respectem tant la gana que tenen com el seu ritme per menjar.

Respectem l’estona de l’àpat. Estiguem a taula l’estona de l’àpat, que no tinguin ganes de marxar de taula per anar a mirar la televisió o anar a jugar. És important estar a taula sense presses, respectant el ritme de tothom.

Aprofitem els aliments. Guardem les restes per a un altre àpat o reaprofitem-lo per fer un altre plat. Si sobren espinacs o xampinyons fem una truita amb les restes, per exemple. Si no és possible guardar-ho, recordem que no convé menjar-s'ho una estona després.

Tinguem temps de dejú. Si us preocupa que hagin menjat massa poc en un àpat, ja menjaran més en un altre. Sobretot, i sempre que les criatures estiguin sanes, no els aneu donant menjar entre àpat i àpat, ja que hi ha d’haver un temps de dejú.