On són els homes a la vida dels nois?

La importància dels models a seguir per a les noies sembla irrefutable. Els esforços des de la dècada dels 90 per proporcionar models femenins han tingut un gran èxit a l'obrir portes a les noies i les dones joves, que ara superen els nois en l'educació, superen en nombre els homes a les facultats de dret i medicina i destaquen en camps dominats tradicionalment pels homes com la tecnologia i la política.

Al mateix temps, els nois tenen molts menys models masculins a seguir a la seva vida quotidiana. Tot i que els homes encara ocupen la majoria de llocs de poder a la societat americana, les persones que interactuen amb els nens són majoritàriament dones. Especialitats com la pediatria han passat a ser majoritàriament realitzades per dones, mentre que els camps que sempre han estat dominats per dones, com l'ensenyament, ho són encara més.

En un moment crucial de les seves vides, els nens són cada cop més atesos per dones, especialment els nens que tenen pares no gaire presents. Aquesta manca de models masculins a seguir –diuen els investigadors– com ara els pares, homes joves i els que treballen amb ells, està contribuint a les seves dificultats a l'escola i a la feina, i a la sensació general que estan a la deriva.

Treballar amb nens s'ha considerat durant molt de temps una feina de dones i, com a resultat, s'ha infravalorat, amb sous baixos i un estigma contra els homes que s'hi dediquen. La proporció d'homes professionals en la vida dels nens ha disminuït encara més en les últimes dècades.

Durant aproximadament el mateix període, les llars monomarentals es van fer més comunes. Els grups de mentoria diuen que tenen dificultats per trobar voluntaris masculins. I a mesura que les famílies s'han tornat més aïllades (la participació en grups comunitaris i esglésies ha disminuït i els nens passen menys temps jugant a l'aire lliure amb els veïns), els nens coneixen menys adults. Alguns investigadors i persones que treballen per donar suport als nens diuen que cal centrar-se més en el reclutament i la formació d'homes per treballar amb nens.

"Si bé les dones, crec, fan tot el possible per criar nens, penso que fins que els homes no formin part d'aquest procés, no farem gaire feina en aquest tema", va dir Tony Porter, director executiu d'A Call to Men, un grup que ofereix formació sobre masculinitat saludable i prevenció de la violència.

Els models a seguir cara a cara importen

Les nenes continuen necessitant més models a seguir, especialment en àrees que abans estaven tancades a les dones, com el lideratge. Els nois tenen molts exemples d'homes al poder i, per descomptat, els nois també aprenen de models femenins a seguir.

Però les investigacions suggereixen que són els adults que els nens coneixen personalment els que tenen l'efecte més gran. Influeixen en els nens representant el que és possible, modelant el comportament i empatitzant a partir de l'experiència compartida. I s'ha descobert que la seva presència millora el rendiment educatiu, les decisions professionals, la motivació i les relacions.

Moltes investigacions acadèmiques s'han centrat en les nenes, però alguns estudis han demostrat com tenir homes a les seves vides ajuda els nois. Els nois negres tenen més èxit als barris on hi ha més pares, fins i tot si no són els seus. Els entrenadors, una de les poques feines dominades pels homes que treballen amb nens, poden tenir un paper formatiu en la configuració dels resultats dels nens. Créixer sense una figura paterna a casa, com passa amb un de cada cinc fills, és un desavantatge pels nois, segons han demostrat diversos estudis.

En entrevistes i respostes escrites enviades a l'Upshot com a part del nostre projecte de reportatges sobre homes joves, diversos lectors van dir que la necessitat de models a seguir era més crucial que mai, perquè pensaven que la societat ja no tenia valors compartits sobre què significa ser un bon home.

Alguns han dit que els de l'esquerra política han denunciat amb raó el comportament masculí problemàtic, però no han ofert models positius com a alternatives. El buit de la dreta l'omplen els influencers en línia que ofereixen una visió clara de com ser un home, però de vegades una visió nociva i misògina. "No és personalment la meva política, però puc veure com la gent acudeix en massa a aquest tipus de persones perquè els donen una estructura, els donen regles, diuen com pots millorar la teva vida", va dir Patrick Hirschfeld, de 22 anys, que viu a Richmond, Virgínia, i estudia per treballar en seguretat nacional. "Bàsicament, hi ha un atac a la masculinitat sense alternatives positives a les quals recórrer", va afegir.

Els nois de les zones pobres són els que tenen menys probabilitats de tenir models masculins, cosa que pot contribuir a les diferències de rendiment segons els ingressos familiars i el gènere, segons han descobert els investigadors.

Michaela Kiger ensenya en un institut a New Castle, Delaware, on la majoria dels seus alumnes són nois de famílies amb pocs ingressos. Les noies sovint tenen plans de carrera clars, va dir, mentre que els nois no. S'aferren als rols de gènere tradicionals, va dir, creient que haurien de mantenir i protegir les seves famílies, però no estan disposats a buscar feines de ràpid creixement en l'àmbit sanitari perquè es consideren treball de dones. "Els diem que tenen un futur i que poden seguir una vida diferent de la que han tingut, però no veuen prou exemples concrets que això passi realment per als homes de la seva comunitat", va dir Kiger.

Entrenadors i professors

Molts homes em van dir que els mentors masculins poden marcar la diferència. Tristan Armstrong, un estudiant de postgrau d'enginyeria de 26 anys a Salt Lake City, va créixer a la zona rural de Utah, on va dir que estava envoltat de models masculins a seguir: el seu avi, el pare, els oncles, els veïns, els professors, els sacerdots catòlics i els entrenadors.

Quan ho passava malament a l'escola secundària, l'entrenador de futbol americà se'n va adonar i el va fitxar per jugar. L'entrenador va acabar sent fonamental en la vida d'Armstrong: "Em va ajudar a superar-ho i va trobar allò en què destacava i de què m'enorgullia", va dir. "Realment ho veia com si ens estigués ensenyant a ser joves bons, sans i funcionals". Tim Gruber, de 31 anys, que ensenya a parvulari i primer de primària a Driggs, Idaho, va dir que espera que els seus alumnes vegin en ell una versió completa de la masculinitat. "Em veuen com un noi enmig d'un mar de dones –va dir–. M'agradaria creure que estic mostrant diferents nocions de masculinitat. Sí, soc un treballador incansable. Sí, seré estricte i els faré tenir altes expectatives. Però també compartiré de bon grat, ploraré amb els nens, també mostraré el meu costat emocional".

Entre els seus propis models masculins a seguir hi havia un degà de la seva universitat, que el va ajudar a definir què significava per a ell la masculinitat, i un mentor al principi de la seva carrera que el va animar a ensenyar a nens petits.

Més nois tindrien aquest tipus d'experiències positives si més homes assumissin feines que impliquessin treballar amb nens petits, com ara l'ensenyament, segons els investigadors. Les iniciatives de contractació formal, com les que han ajudat a portar les noies a l'enginyeria i el lideratge, podrien ajudar.

El suport públic a les activitats fora de l'escola, en les arts, les ciències o l'atletisme, és important per garantir que els infants, especialment els de famílies amb baixos ingressos, tinguin una varietat d'adults de referència, va dir Jean Rhodes, professora de psicologia i directora del Centre de Mentoria de la Universitat de Massachusetts a Boston. Els homes que interactuen amb els infants, fins i tot de manera informal, podrien reconèixer el seu paper en la vida dels nois i rebre formació per convertir-se en mentors eficaços.