S'ha de dir "no ploris" a un nen?
Quan una criatura plora el que busca és un interlocutor
BarcelonaEl diccionari defineix plorar amb una simple frase: vessar llàgrimes. Tothom sap, però, que plorar és molt més que això perquè darrere hi ha sentiments i emocions. Plorar és, doncs, una manera d’expressar-se. Els nens, més; i sovint sense un motiu aparent. O molts motius. O motius desconeguts. Malgrat saber aquesta teoria, quan els adults veiem un nen plorar la resposta de pilot automàtic, i gairebé per instint, és "No ploris!" o "Va, que no ha estat res". Però… són adequades aquestes respostes?
Segons la psicòloga Elsa Coll Rin, no. I per què ens surt així? Coll explica que el plor és una expressió negativa i que, per a tots, les expressions negatives sempre són difícils de sostenir. En general, doncs, reaccionem per evitar-les i no haver-les de gestionar. De fet, recorda que entre els adults també és habitual respondre amb un "Anima’t", o "Has d’estar bé", que volen amagar el sentiment. En general, creu que ens costa apropar-nos a aquestes expressions negatives i que precisament en infants, cal ser molt més curós.
Què li transmetem a la criatura quan li diem que no plori?
En primer lloc, si li diem a una criatura que no plori li estem dient que no s’expressi. Després també se li trasllada una connotació més negativa a una emoció que ja de per si ho és, de negativa. Coll Rin destaca que la diferència entre els infants i els adults és la capacitat d’expressar en paraules allò que els passa. És a dir, els infants ploren més perquè no saben dir verbalment què és el que els amoïna o els genera malestar. Demanar-los que no plorin pot ser contraproduent per donar a entendre que hi ha una part de les seves emocions que no han de mostrar, i encara menys si tenim en compte que els diem que no plorin perquè als adults se’ns generen aquestes petites incomoditats.
I doncs, què no hem de dir?
Coll Rin creu que frases com "No passa res" o "Tu ets molt fort (o forta)" són expressions que s’ha d’intentar no dir quan un infant plora, sense motiu aparent, perquè d’aquesta manera se li està fent entendre que el que li passa no és important i que cal deixar-ho córrer. “Qualsevol cosa que no validi el plor és negativa, sobretot si parlem de nens, però també en adults”.
Què cal fer?
Coll Rin posa en relleu que, al final, el plor és una comunicació i el que necessita l’infant que plora és un interlocutor que busqui què necessita. “A vegades cal deixar-los plorar per poder-ne parlar al cap d’una estona”, aconsella Coll Rin, que assegura que, en general, cal rebaixar la intensitat emocional –plorar és una emoció que no deixa pensar– i poder-ho gestionar, i per això és positiu fer una abraçada, quedar-nos al seu costat o recalcar que hi som. Sempre en funció de l’edat i les necessitats de cada infant. De fet, Coll Rin assenyala que potser hi ha nens i nenes que necessiten contacte i proximitat i que, en canvi, a un adolescent se li pot dir "Soc aquí per quan em necessitis" perquè ja es fa la imatge mental que hi som, com a adults.
Per això, la psicòloga defensa que el més important és demostrar la nostra presència. “Només cal que hi siguem, que ens mostrem i que explicitem que estem disponibles per quan ens vulguin o puguin explicar què els passa”, diu Coll Rin. Per això, creu que frases com "Estic aquí per parlar-ne quan vulguis" o fer una abraçada són maneres d’acompanyar l’infant en un moment en què té dificultats per saber què li està passant o senzillament és un “cúmul de coses”. En comparació amb els adults, Coll Rin veu aquesta resposta com el missatge que fa un adult a un altre que passa un mal moment amb "Si necessites res, ja saps on soc". Coll Rin recalca que amb els nadons ja ho fem així: quan ploren no dubtem en agafar-los i abraçar-los. La clau és, segons la psicòloga, “no mostrar que una emoció negativa ens fa fugir sinó que som capaços de sostenir que l’altre pateixi sense desbordar-nos”.