Com es pot deslletar a la nit?

BarcelonaAl tornar a la feina després de ser mare o bé quan s’inicia l’alimentació complementària, si encara es fa lactància materna acostuma a haver-hi dos moments que tenen el pit com a aliat, la nit i l’hora de la migdiada, quan els nadons necessiten la succió afectiva per relaxar-se. Si ens plantegem deslletar en aquests dos moments, cal tenir en compte, tal com apunta l'assessora de lactància IBCLC Alba Padró, que desvincular la teta de la son en infants menors d’un any “és molt complicat”. Ho és, continua, “perquè la succió aporta molt plaer i molta calma”. Abans d’aquesta edat, subratlla la també cofundadora de LactApp, “gran part de l'alimentació és nocturna”. En el cas de la migdiada pot ser més senzill, en tant que “la majoria, durant el dia, dormen en altres llocs i amb altres persones, bé sigui a l’escola infantil, amb els avis o amb un cuidador o cuidadora”, puntualitza Padró.

¿És convenient esperar a alguna edat per deslletar a les nits?

Padró apunta que no. “Hem d’escoltar molt la mare, saber què vol i ajudar-la a aconseguir-ho”, destaca. Hi ha mares que volen deslletar abans de l’any i altres als quatre o cinc anys. El que cal tenir clar, puntualitza, “és que a cada edat haurem d’aplicar unes recomanacions específiques, ja que no és el mateix deslletar als tres mesos que als tres anys”.

¿Cal que el deslletament sigui progressiu?

L'assessora de lactància explica que habitualment no s’aconsella, en tant que les criatures “no saben quina hora és quan es desperten i no poden entendre per quina raó a unes hores de la nit hi ha pit i en altres no”. I matisa: “Si són molt petits (menors de sis mesos), es pot fer, però a mesura que es fan grans i tenen les coses clares no solen acceptar fer unes preses de pit sí i altres no”. En aquests casos, apunta, “el que es fa és eliminar-les totes".

Quines estratègies podem desplegar com a alternativa al pit?

Per a la cofundadora de LactApp, la personalització dels recursos és molt important, ja que “per a cada edat farem coses diferents”. “No podem llegir un conte de deslletament a una criatura d’un any i esperar que ho entengui”, afegeix. Hem de tenir present, tanmateix, que per a les criatures més grans la part de contenció física sol ser complicada d’acceptar els primers cops: “No volen que els toquem, que els continguem, i hem de donar-los l'espai fins que siguin ells els que busquin el cos de l’adult.”

¿És recomanable fer-los partícips, si ja són més grans?

A més de l’edat, també caldrà tenir en compte el caràcter de la criatura, ja que “n’hi ha als quals el tema d’anticipar el que s’acosta els va genial i d’altres que s’angoixen molt”. A més, suggereix Padró, “si ho fem ha de ser una cosa que expliquem un parell de vegades i llestos, que sovint s’explica de manera massa insistent i podem tenir un efecte rebot amb un augment de demanda”.

Com hem de gestionar aquesta resistència?

Per a Padró, hem de tenir “molt clar” que la majoria de criatures ofereixen resistència a deixar el pit. Quan ens posem plenament en el deslletament veurem com ens sentim nosaltres. I puntualitza: “Sovint, quan el desig de deslletar hi és però no n’estem segures completament, si la criatura plora o s’enfada molt és probable que vulguem parar-ho, i no passa res”.

¿S'ha d'evitar que coincideixi amb altres canvis?

La recomanació és no fer dues coses importants alhora. És a dir, “si toca deslletar, ens centrem en això i, quan estigui fet, ja traurem la criatura de l’habitació, si és el que volem”, afirma Alba Padró. Caldrà aplicar el mateix criteri en altres situacions clau: inici de l’escola infantil, l'arribada d’un germà, canvi de casa, etc. I afegeix: “El deslletament és una situació amb entitat i, per tant, cal dedicar-hi temps i mirada”. Segons Padró, amb les "estratègies adients, acompanyament, paciència i contenció" el deslletament nocturn acostuma a fer-se en "una setmana".