Per què els pediatres desaconsellen la col, els espinacs i la remolatxa als nadons

BarcelonaLa introducció de l'alimentació complementària a partir dels sis mesos de vida dels nadons ha experimentat canvis recents i ara tot és una mica més senzill (o difícil, segons com es miri), perquè la introducció de tot un seguit d'aliments que abans es reservaven per a més endavant pel risc d'al·lèrgies es fa de manera més caòtica. En tot aquest reguitzell de productes que es poden donar a la canalla més petita n'hi ha alguns que no són recomanables, com la col, els espinacs, la borratja i la remolatxa, unes hortalisses que cal ajornar més enllà de l'any, segons recomanen els pediatres a les seves consultes en l'últim any.

Un inici més variat

Deixant enrere la tríada de poma, pera i plàtan (unes fruites tradicionalment prou dolces i inofensives per començar a menjar), actualment, segons el consell pediàtric, es pot iniciar l'alimentació complementària amb qualsevol mena d'aliment, ja sigui carn vermella, blanca, vegetals o llegums, fins i tot introduint aliments potencialment al·lergènics, com el gluten, els cítrics i el peix, ja que s'ha comprovat que endarrerir-ne la introducció fins més enllà de l'any pot provocar reaccions al·lèrgiques de més gravetat. Ara bé, en aquesta (relativament) nova norma continua havent-hi excepcions.

Les hortalisses prohibides

Segons la guia L'alimentació saludable en la primera infància, de l'Agència de Salut Pública de Catalunya, les hortalisses de fulla verda tenen unes especificitats que no les fan aptes per als nadons. Segons això, es recomana evitar els espinacs i les bledes fins als dotze mesos, i a partir de l'any i fins als 3 cal que no suposin més de 45 grams diaris. Això es deu a la presència de nitrats a les fulles d'aquestes hortalisses. De la mateixa manera, segons l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (Aesan), aquesta recomanació s'estén a la borratja. En la mateixa línia, l'Associació Espanyola de Pediatria (AEP) recomana evitar també en els primers mesos la col i la remolatxa pel seu contingut en nitrats, i recomana introduir-les a partir de l'any.

El perquè

Segons aclareix l'Aesan, els nitrats són compostos generats de manera natural en el metabolisme de les plantes que s'acumulen en les parts verdes (les fulles). Es troben de manera natural en els vegetals, especialment a les hortalisses de fulla verda, com els espinacs i l'enciam. En si, són relativament poc tòxics, la seva toxicitat ve determinada perquè queden reduïts a nitrits al cos humà.

Els nitrits: competència per l’oxigen

Els nitrats són els precursors dels nitrits, que un cop al cos humà competeixen amb l'oxigen per unir-se a l'hemoglobina. En altes concentracions, els nitrits poden originar metahemoglobina, que afecta especialment els nadons amb la coneguda com a síndrome del nadó blau o, en llenguatge mèdic, cianosi. Un dels símptomes d'aquesta síndrome és la tonalitat blava que agafa la pell del nadó per la falta d'oxigen que tenen els teixits. Aquesta síndrome és una situació clínica que, en els casos més greus, pot donar lloc a convulsions i coma i pot alterar l'estat mental del nadó.

L'emmagatzematge de les verdures, important

Qualsevol reducció de la intensitat lluminosa en les plantes afavoreix que s'hi acumulin nitrats, per això les verdures més afectades són les d'hivern. En aquest terreny, és especialment important conservar correctament les hortalisses de fulla a casa. Per exemple, l'Aesan destaca que les que s'emmagatzemen a temperatura ambient poden registrar conversió de nitrats a nitrits i que aquesta conversió pot accelerar-se quan les hortalisses es cuinen en forma de puré.