Més estrès, depressió i ansietat: així pateixen les famílies amb infants amb trastorns d'aprenentatge

Barcelona“Per què han de patir tant? ¿I si el sistema fos inclusiu i sabés entomar aquestes dificultats? Els infants amb trastorns d’aprenentatge tenen dret a viure la infantesa amb la màxima normalitat possible i també tenen dret a aprendre. I a jugar, i a riure. Que no els faci mal la panxa per culpa de les somatitzacions. Aquest serà un estudi que servirà perquè la gent sàpiga com patim les famílies al veure patir els nostres fills”. Neus Buisan, directora de l’Associació Catalana de Dislèxia, començava així la presentació –el novembre passat– de l’estudi El benestar emocional i la salut mental en infants amb trastorns de l’aprenentatge i les seves famílies: un abordatge integral, que començava a fer-se aquest mes de febrer.

“Els infants amb trastorns d’aprenentatge pateixen angoixa, impotència, inseguretat, negativisme, psicosomatització, inhibició, sentiment de fracàs i d’infelicitat i elevada sensibilitat. En definitiva, una autèntica muntanya russa”, assegurava també Ángeles García, presidenta de l’Associació de Famílies amb Dificultats d’Aprenentatge.

Però què sabem de les famílies d’aquesta canalla? “En sabem molt poc”, certificava la doctora Mari Aguilera, una de les investigadores d’aquest equip de recerca de la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). “Les famílies pateixen més estrès, més depressió i més ansietat. Les mares pateixen molta angoixa afegida a causa de les dificultats de les seves criatures. Molta culpa, moltes llàgrimes i molta preocupació pel futur dels seus fills”, afegia.

Formar els professors

I què volen aconseguir amb aquest projecte? “Volem recollir dades per saber quina és la situació real en la qual ens trobem. Fer una fotografia del moment actual a través de tres estudis a infants, famílies i serveis educatius”, explicava la doctora Nadia Ahufinger, que colidera la recerca. Les persones cridades a participar-hi són famílies amb nens i nenes de 5 a 12 anys amb sospita o diagnòstic de trastorn específic del llenguatge i trastorn del desenvolupament de llenguatge, dislèxia, discalcúlia i trastorn de dèficit d’atenció amb hiperactivitat o sense.

Amb els resultats d’aquesta recerca s’espera “visibilitzar el nivell de benestar emocional amb dades que ho demostrin, donar eines per crear tallers i formacions per a famílies i treballar amb el departament d’Educació per crear protocols i guies per a equips professionals”, concloïa Nadia Ahufinger. “Volem fer formació al professorat per donar eines i coneixements de com utilitzar-les”, rematava Aguilera durant la presentació de l’estudi.