Com mantenir la lactància materna quan et reincorpores a la feina

BarcelonaSegons l’Associació Espanyola de Pediatria, més del 50% de les mares que alleten els seus nadons abandonen la lactància materna en reincorporar-se a la feina. Rere la xifra no hi ha un motiu únic ni concret, sinó que sol deure’s a un conjunt de circumstàncies. Segons la llevadora de planta i sala de parts Irene Lorente, una d’elles pot ser la desinformació: “Hi ha mares que tenen clar l’inici de la lactància i estan molt immerses en el fet que tot vagi bé, però quan s’han de reincorporar, moltes s’ho troben de cop”. Lorente, que també és membre de la Comissió de Lactància de MútuaTerrassa, creu que en aquest impàs és clau el suport familiar. "En el subconscient de la població queda la idea de la introducció dels biberons quan la mare no hi és”, apunta.

És bona idea anar substituint els dies previs alguna presa al pit per preses amb biberó, sigui amb llet materna o bé de fórmula?

No necessàriament. Lorente subratlla que cada cas canvia en funció de la realitat de cada família. "És important, per tant, conèixer els horaris i la distància a la feina, així com els desitjos de la mare, perquè potser qui té cura del nadó pot portar-lo fins a on ella treballa i no cal substituir preses”.

Val la pena anar fent un banc de llet les setmanes prèvies?

Per a Lorente fer un banc de llet pot ser una bona idea, sempre que la lactància materna estigui ben establerta i no suposi un gran esforç per a la mare i la logística familiar.

Com es pot mantenir la producció en nivells òptims tot i fer una jornada completa?

Aprofitant tot el temps que s’estigui amb el nadó per oferir-li a demanda ajudarà, de la mateixa manera que ho farà treure’n llet amb ajuda del tirallets o manualment tan sovint com sigui possible quan mare i fill estiguin separats. "S'ha d'evitar tenir els pits massa plens”, puntualitza Lorente, que recorda que “com més vegades buidem, més vegades s’omplen”.

I durant la jornada laboral, quants cops ens hauríem de treure llet?

Lorente insisteix que no hi ha ni un nombre mínim ni un de màxim. “L’edat i necessitats del nadó ens marcarà molt el tipus de complementària i la quantitat de llet que li cal”, diu la llevadora, que fa èmfasi en el fet que fins a l’any, la llet és l'aliment principal, per això els nadons s'anomenen lactants fins que tenen un any.

Com ha de ser l’entorn i el moment de treure’s llet en el lloc de treball?

L’entorn ideal, en paraules de la llevadora, hauria de ser “un espai tranquil amb seients còmodes i les facilitats adequades, com accés a aigua per poder rentar-se les mans i els utensilis o una nevera per guardar la llet extreta...”. Mentre que la versió més idíl·lica, afegeix, seria tenir espais específics, com lactàriums, on poder treure’s la llet o alletar el nadó si ens el porten. Seria el millor dels ambients.

Quin missatge traslladaria a les mares que tenen criatures que rebutgen el biberó?

Lorente ho té clar: “El primer, que parlin amb la seva llevadora. Que ho planifiquin un parell de setmanes abans de la tornada i que portin un horari amb les hores que estaran fora de casa, el temps d’anar i tornar, amb qui es quedarà la criatura, etc.” En definitiva, buscar consell per fer una transició suau i amb la mínima angoixa. L'experta subratlla que hi ha diverses opcions i que no tot passa pel biberó. "Els nadons poden beure d’un gotet, una xeringa o una cullera, i depenent de l’edat, podem començar a oferir aliments complementaris i esperar que la mare torni per donar-li la llet directament del pit”, afegeix.

Com poden rebaixar l’estrès de voler mantenir la lactància materna quan es torna a la feina tant sí com no?

Lorente defineix la lactància com “un acte d’amor" que les mares han de poder mantenir sense angoixa ni patiment. Dit això, la llevadora les insta a confiar en elles mateixes i en els seus nadons i a planificar la tornada.