Mai vol anar a dormir. Com ho podem revertir?

GironaQuan arriba la nit, hi ha infants a qui els costa abaixar les revolucions del dia i anar a dormir. Malgrat ser tard, continuen enèrgics i amb ganes de seguir jugant. Darrere aquesta actitud pot haver-hi molts motius i no n’hi ha prou en seguir només una bona rutina. A part d’activació, pot ser que hi hagi por o, fins i tot, totes dues coses alhora. Roger Ballescà, psicòleg i psicoterapeuta, subratlla que “el pas d’estar despert i actiu, fent una cosa que agrada, a acomiadar-se del dia i anar a dormir, implica un temps de relaxació i comiat”. Dit això, “els nens tenen un funcionament molt instintiu i un dels instints, precisament, és la por de separar-se dels pares i por de la foscor”. No són rareses, sinó un fet “normal, freqüent i evolutiu”, aclareix.

Com frenem la hiperactivació?

L’agenda de les criatures sol està atapeïda d’activitats fins tard. Aleshores, com volem pretendre que a les 21 h se’n vagin a dormir? Segons Ballescà, “és com frenar un tren que porta molta embranzida”. “No el frenaràs en pocs metres ni en pocs minuts. Cal disminuir l’estimulació al llarg de les últimes hores i això significa evitar activitats físiques intenses al vespre. Millor dibuixar, llegir i acompanyar-lo durant aquest període de desconnexió”, adverteix. Òbviament, evitar pantalles una hora abans d’anar a dormir perquè amb la seva llum blava fan que l’organisme no entengui que és l’hora de descansar (inhibeix la síntesi de melatonina). “Quan diem ningú, és ningú. Si volem preservar casa nostra lliure de pantalles, però nosaltres ho fem, quin exemple estem donant?”, es pregunta aquest expert.

Què fer si té por?

Per superar la por, no hi ha altre camí que ajudar les criatures a afrontar-la. Així ho assegura Ballescà, que també és coordinador de l’Àrea de Salut Mental Infanto-Juvenil de l’hospital Sagrat Cor de Martorell. La situació s’agreuja quan apareix la por dels pares al fet que els fills tinguin por. “Si nosaltres tenim una actitud serena i tranquil·la, acompanyem el procés de descobrir que la foscor no és perillosa i que separar-se dels pares no implica cap perill, l’infant se sentirà més segur de si mateix”.

Un bon element per acompanyar els infants a adormir-se són els peluixos perquè funcionen com a objecte transicional, és a dir, ajuden a fer la transició a estar sols. També pot anar bé crear un ambient nocturn i tenir un punt de llum. “Servirà perquè la criatura tingui un control i una referència d’on està. No cal obrir el llum sencer”, comenta aquest psicòleg. En general, és positiu tot allò que reforci el vincle amb el nen en el moment de separació, generi espais de tranquil·litat i desestimulació progressiva: explicar què farem l'endemà, coses que facin de pont entre avui i demà. I una advertència: “L’important és aprendre a separar-se. Si estem al seu costat i li mostrem que ens necessita al seu costat, li estarem reforçant la por”.

Pot ser que estigui poc cansat?

“És un fals mite. Un adult cansat és una persona que es va endormiscant pels llocs. Un nen cansat pot estar més irritable, excitable... No es pot fer una analogia directa amb l’adult. Per tant, si el canses encara necessitarà més temps per desaccelerar”, admet Ballescà, vicesecretari del Col·legi de Psicòlegs de Catalunya. “No hem de ser rígids però sí ferms. El son és un hàbit com el menjar i altres coses. Els hàbits del cos es beneficien molt de les rutines adequades. En els més petits, és important establir horaris consistents i previsibles”.

Segons els experts, més d’un 80% dels problemes de son es poden resoldre amb rutines i hàbits. “En els infants, l’insomni no existeix. Existeixen mals hàbits de son. Hi ha adults que donen un tractament de melatonina als infants, quan, en realitat, amb pautes adequades, la situació podria reconduir-se perfectament”, afirma Ballescà. “Ara bé, els hàbits del son s’aprenen i es poden desaprendre per algun motiu que ho desencadeni. En qualsevol cas, que costi anar a dormir forma part de l’evolució. Si ho gestionem de manera adequada, acabarà desapareixent per si sol”, assevera Ballescà. Fins i tot, en el cas dels terrors nocturns, malsons que generen conductes. Segons Ballescà, “no generen cap perill i amb l’edat, minven”.