L'esport també és cosa d'elles

“És molt important entendre que si penses en tenis, per exemple, no existeixen només Rafa Nadal o Roger Federer. Per això, calen més miralls perquè les nenes, quan vegin que surt una noia a la televisió perquè ha guanyat un títol esportiu, també puguin somiar en ser com ella”, explica Elisa Sanjuan, que ha jugat a futbol en diferents equips de manera semiprofessional. Juntament amb Natalia Arroyo, actual entrenadora de l’equip femení de la Reial Societat i que va formar part de la redacció d’Esports de l'ARA, publica Les noies juguem a tot! (Larousse, 2020), un llibre per divulgar que l’esport no té gènere i que, al llarg de la història, totes les disciplines han tingut dones que hi han destacat. Així, a les pàgines que expliquen el tenis, els infants que el llegeixin coneixeran Serena Williams, la tenista de l’era moderna amb més títols individuals de Grand Slam de la història; Lilí Álvarez, pionera i jugadora dominant de la dècada de 1920; i Arantxa Sánchez-Vicario, que va guanyar el Roland Garros amb 18 anys, entre d’altres tenistes referents en aquest esport.

En essència, Les noies juguem a tot! –amb pròleg de la jugadora internacional de bàsquet Laia Palau– exposa les normes per jugar a més d’una cinquantena d’esports, individuals i col·lectius, coneguts en més o menys mesura, a la vegada que n’explica curiositats i anècdotes, proposa càlculs per entendre com es puntua el joc, explica diferències en relació amb altres pràctiques similars, narra fets històrics i presenta referents femenins de totes les èpoques. “Buscàvem aquesta neutralitat: explicar una cosa tan senzilla i necessària com és mostrar com es juga a allò que volem jugar. Es tracta d’entendre l’esport. L’important és que si vols jugar a alguna cosa sàpigues com ho has de fer. A partir d’aquí, tries només en funció de si t’agrada o de si se’t pot donar bé”, apunta Arroyo. Cada pàgina es tradueix en petites píndoles d’informació, sobre les quals les autores afirmen que hi ha hagut molta feina per seleccionar apunts interessants que facin la funció d’enciclopèdia, que hi aportin una mirada feminista i que hi incloguin diversió. Aquesta triple missió s’acompleix al costat de les il·lustracions de Roger Zanni, que omple les pàgines d’esportistes que ho donen tot. “Aquest llibre no es podria explicar d’altra manera que amb aquestes il·lustracions, on hi veus gent musculada, més prima, més alta, més baixa, passant-ho bé, patint... Això és l’esport, al capdavall, i les coses només les faràs bé si les fas amb l’alegria que cal tenir, i més si és per jugar”, diu Arroyo.

Referents i motivació

“Estadísticament, s’ha comprovat que durant els mesos de setembre i octubre, en finalitzar uns Jocs Olímpics i quan comencen els cursos escolars, sempre hi ha un augment de llicències i de gent que mostra interès per algun esport en què algú hagi aconseguit una medalla. Ha passat, per exemple, amb la natació i amb la natació sincronitzada. Noies que volen ser Mireia Belmonte o Ona Carbonell”, explica Arroyo. La feina dels mitjans de comunicació, en el sentit de crear referents esportius femenins per a nenes i noies, és molt important. Ara, a més, s’hi afegeix el paper que hi juguen les xarxes socials.“La via d’accés a la informació es complementa amb les xarxes, que acosten directament l’esportista admirat al seu públic. En aquest cas, l’esport femení hi ha trobat una finestra per cobrir el que de vegades ha estat un dèficit comunicatiu. A més, aconsegueix més impacte i d’una manera més directa”. El llibre es fixa bàsicament en esportistes, però les autores assenyalen que els referents esportius també es poden trobar en altres àmbits, com ara els arbitratges o els entrenaments, com és el cas de la mateixa Arroyo, que explica que li agradaria traslladar aquesta inquietud esportiva als lectors: “Si algú connecta amb el fet que jo estigui entrenant, doncs és meravellós perquè també és una possibilitat per practicar esport”.

Les noies juguem a tot! vol despertar la curiositat entre els infants per descobrir esports nous que els atreguin i que puguin practicar sense prejudicis. “A la majoria d’esports, com expliquem al llibre, s’hi juga des de fa segles. El que ha passat és que la situació social n’ha marginat les dones o les ha apartat de la possibilitat de tenir llicències. Hi ha hagut moltes nenes que han arribat a la professionalitat sense haver jugat mai abans en un equip femení. Ara no et cal ser necessàriament una trencabarreres per poder gaudir d’una cosa tan senzilla com és fer esport”, indica Arroyo. Alguna recomanació perquè les nenes i noies gaudeixin plenament de l’esport que hagin triat? “Que ho provin i després ja decidiran si els agrada o no. Que siguin valentes. El llibre pretén enviar aquest missatge: pots fer-ho tot i jugar al que vulguis”, subratlla Sanjuan.