El joc dels fills únics: ni millor ni pitjor

BanyolesHi ha moltes idees preconcebudes en detriment dels fills únics i el joc no n'és l’excepció, però, ben mirat, ells tenen una realitat que els impulsa a crear un joc més autònom.

Abans dels 3 anys

En aquesta edat, el que més necessiten és la presència plena d’un adult de referència i no tenir companys de joc o germans no afecta el seu desenvolupament del joc.

Quan necessiten altres infants?

Cal saber distingir la necessitat d’interacció de la de socialització. Quan un infant de 2 anys ens acosta coses perquè les agafem, vol interactuar i no cal córrer a buscar companys de joc.

Cap als 3 o 4 anys, assignen rols socials com ara "jo soc la cuinera i tu el cambrer", i ens estan avisant que necessiten socialitzar-se. Arribats a aquest punt, no cal que sigui gaire estona ni tots els dies, però coordinar la logística per aconseguir que altres infants vinguin a casa a jugar és important perquè el joc creix i s’enriqueix molt més que jugant sols.

I si juguem nosaltres?

Mai estarem a l’altura: ens renyen si ens mengem la sopa de sorra abans d’hora i s’enfaden perquè ens han ferit de mort amb l’espasa i nosaltres seguim lluitant. Us sona?

Les famílies rebem missatges constants sobre la importància de jugar amb els nostres fills, i confonem el temps de qualitat amb el temps de joc. Siguin o no fills únics, ens necessiten per cuinar junts, per fer excursions i sobretaules, però no per apropiar-nos del seu joc.

Oblidem que tenen capacitat i recursos per mantenir-se ocupats i, si els entretenim nosaltres, també els estem robant això i, de fet, els fills únics solen ser més imaginatius, creatius i amb més capacitat d’adaptació.

I si ja he creat la dinàmica de joc plegats?

Sempre som a temps de canviar-la, però caldrà paciència i convicció plena, i acompanyar la frustració. Quan us demanin jugar expliqueu que esteu ocupats fent una altra cosa; mireu que les tasques tinguin un resultat tangible i convideu-los a participar; cuinar, fer bricolatge o plegar roba.

Reviseu també que les propostes i joguines siguin atractives i adaptades al moment de joc i tingueu en compte que necessitaran jugar a prop d’on sigueu vosaltres.

Conclusió

Sovint fem èmfasi en els inconvenients de no tenir germans i oblidem que el joc sempre s’alimenta del mateix: de curiositat i descoberta; d’alegria i d'emoció en solitud o compartida, però també, i molt, de moments en els quals aparentment no passa res i tot això ho viuen igual infants amb germans o sense.