Una infància sense mòbil? Un poble irlandès ho ha fet realitat

GreystonesBodie Mangan Gisler, de 12 anys, defensa que un telèfon intel·ligent pot ser molt útil. Per començar, col·lecciona monedes, i si vol saber quant val una moneda especial o de quins metalls està formada, pot demanar-li el telèfon a la mare i buscar la resposta. La majoria dels nens i nenes de 12 anys volen un telèfon propi, però en Bodie, no. “Vull viure molt i estar sa”, explica mentre està a la biblioteca de la seva escola. El preocupa que tenir un dispositiu intel·ligent pugui interferir en la teva salut: "Li puc demanar a la meva mare descarregar-me un joc i si ella em diu que sí acabar enganxant-m'hi", explica.

El seu amic Charlie Hess, un altre col·leccionista de monedes, li dona la raó amb el cap. Vol tenir un mòbil quan tingui 15 o 16 anys. Fins que arribi el dia, diu, “crec que tinc millors coses a fer”. Els nens o nenes de la població irlandesa de Greystones són una mica diferents. El 2023, aquesta localitat costanera de 22.000 habitants i situada al sud de Dublín, va posar en marxa una iniciativa popular dirigida per pares, directors d'escola i membres de la comunitat per minimitzar el control de la tecnologia sobre els seus fills. La iniciativa es basava en “res de dispositius intel·ligents” i es recolzava amb tallers i actes socials.

Tres anys després, la població de Greystones admet que, òbviament, no ha acabat amb els perjudicis que pot generar un mal ús d'aquesta tecnologia. Però sí que ha après que no pot abordar aquesta problemàtica nen per nen. Només un esforç conjunt de tot el poble podia posar fi a l'argument que donen tots els nens i nenes perquè li donin el seu primer mòbil: “Tothom en té un”. “Les xarxes socials és una cosa col·lectiva”, assegura Jennifer Whitmore, parlamentària irlandesa i mare de quatre fills a Greystones. “Abordar-ho de manera agrupada és el camí a seguir”.

'Cal tot un poble'

El moviment, anomenat It takes a village [Cal tot un poble], ja s'ha estès molt més enllà d'aquesta petita ciutat de 22.000 habitants. En un país que acull les seus europees d'empreses tecnològiques com Google, Meta, Microsoft, Apple i LinkedIn, i on la mitjana d'edat a l'hora de tenir el primer telèfon intel·ligent és als 9 anys (els germans més petits encara el tenen abans), la iniciativa ha calat en tots els àmbits, des dels comerciants locals fins als polítics nacionals. “Va ser un dels primers llocs que va emprendre una acció col·lectiva”, apunta Daisy Greenwell, que també el 2023 va cofundar la iniciativa britànica Infància sense telèfons intel·ligents, inspirada en part per Greystones. “Em va fer pensar que aquí també podríem canviar la cultura”. Abans d'assumir el càrrec actual de viceprimer ministre d'Irlanda, Simon Harris, pare de Greystones, va ajudar a posar en marxa el projecte. “Estem veient l'impacte que tenen les xarxes socials en la salut mental i el benestar dels nostres joves”, assegura Harris, en una publicació recent a Instagram. “I no es pot permetre que continuï aquest camí”.

L'objectiu és donar temps als nens perquè s'adaptin al futur digital en lloc d'ofegar-s'hi, apunta Rachel Harper, directora de l'Escola Nacional de Sant Patrici, que encapçala la iniciativa. “Aquest és el món on creixen els nens, i hem de donar-los eines”, afegeix. Cal tot un poble es va concebre quan els alumnes van tornar a l'escola després dels confinaments per la covid. A Harper el va sorprendre la quantitat de llàgrimes que veia a les portes de l'escola. Va escoltar informes similars d'altres directors d'escola primària, professors i pares: nens amb dificultats per dormir, que es negaven a venir a l'escola, que descarregaven aplicacions per comptar calories o que estaven massa alterats pels missatges enviats la nit anterior per concentrar-se a classe. “Si no adoptàvem una postura”, apunta, “d'aquí a cinc anys tindrien telèfons als 5 o 6 anys”. Eoghan Cleary, professor i subdirector de la secundària Temple Carrig de Greystones, va ser un dels educadors locals que va donar la veu d'alarma. “El que em deien els meus alumnes és tant de bo no haguessin de veure més decapitacions o que no volien veure com maten gent ni més violacions a internet", explica. Després que uns 800 pares responguessin a una enquesta enviada per les escoles primàries –més de la meitat van dir que els seus fills tenien ansietat, i molts havien buscat experts per ajudar els seus fills amb la salut mental–, la ciutat va decidir que havia arribat el moment d'actuar.

“Crec que era molt evident el mal que estaven causant els mòbils”, apunta Ross McParland, resident a Greystones, que es va assabentar per primera vegada de les preocupacions de les escoles durant un sopar a casa de Harper. McParland, consultor immobiliari jubilat, va anar a parlar amb l'equip municipal de Greystones. Els voluntaris d'aquest equip, que normalment són responsables d'aspectes com la decoració nadalenca o la desfilada del Dia de Sant Patrici, aviat es van centrar en el projecte contra l'ansietat.

Per donar el tret de sortida al projecte, McParland va organitzar un fòrum públic al teatre Whale, del qual n'és propietari. En el fòrum va parlar tant Harris, com Stephen Donnelly, que llavors era ministre de Salut d'Irlanda, i un altre pare de Greystones. Dues setmanes més tard, els vuit directors d'escoles primàries van signar una carta adreçada als pares on donaven suport a la iniciativa que les associacions de famílies i mestres estaven engegant. Els pares s'havien de comprometre a no comprar als seus fills un dispositiu intel·ligent abans de començar secundària (al voltant dels 12 anys). El 70% dels pares van signar, i la comunitat es va unir a la causa.

La clau: una bona comunicació

El fundador d'un festival de cinema local es va encarregar de fer les comunicacions. Garrett Harte, antic redactor en cap de Newstalk, l'emissora de ràdio d'àmbit nacional a Irlanda, va ajudar a perfeccionar els missatges i que arribessin al màxim de població. "La nostra ciutat necessitava una mica d'ajuda per navegar per aquest nou món del qual els adults no en tenen ni idea'", apunta Harte. Al cap d'uns mesos, Donnelly havia creat un grup de treball nacional sobre salut online, mentre que el departament d'Educació d'Irlanda va publicar unes directrius per a altres comunitats de primària que volguessin seguir el model de Greystones.

Amb la seva tradició de voluntariat, la ciutat estava ben situada per a aquest tipus d'experiment social. Té una animada activitat esportiva juvenil, i els preadolescents tenen un espai per socialitzar cara a cara al Youth Café, un lloc de reunió per fer extraescolars. Al carrer principal, a Church Road, la majoria de les botigues proporcionen als infants l'opció de trucar per telèfon per si per exemple han de localitzar un dels seus pares. “Era una forma de tranquil·litzar les famílies, sobretot quan a les tardes es fa fosc de seguida”, explica Holohan, un pare de Greystones amb fills a primària.

Actualment, les famílies de Greystones segueixen enfrontant-se a l'allau de tecnologia que arriba als nens, col·lectiu que ja sap, per exemple, com canviar la data de naixement per esquivar les restriccions d'edat per accedir a les xarxes socials. Segons un estudi realitzat el 2025 per CyberSafeKids –un grup de seguretat en línia– el 28% dels infants irlandesos d'entre 8 i 12 anys van veure continguts violents o sexuals o directament els van contactar desconeguts. A més, un 63% dels nens i nenes que estudiaven primària van assegurar que els seus pares no podien veure el que ells feien quan estaven a internet.

Però amb tallers per a adults i nens, pòdcasts sobre el tema (com el presentat pels bessons locals Stephen i David Flynn, pares de Greystones), i esdeveniments com una festa a la platja sense telèfons, Greystones ha vist un canvi: els pares diuen que la pressió per tenir un telèfon mòbil abans d'acabar la primària ha desaparegut. Alguns nens també diuen que se senten menys sols a l'hora de navegar per internet i el professorat de St. Patrick assegura que els seus alumnes ara estan més desperts pel matí. Harper explica que ara els infants fan plans en persona i juguen més a l'aire lliure: "Simplement són nens".

L'interès pel model de Greysotnes va en augment. Cleary, el subdirector de la secundària Temple Carrig, ja organitza xerrades setmanals per a pares, sovint en comunitats que volen seguir els passos de la població irlandesa. Fa poc en un col·legi de primària de Dublín, un centenar d'assistents es van quedar sorpresos quan Cleary va descriure com la pornografia violenta d'internet havia modelat les idees dels seus alumnes adolescents sobre la sexualitat, i com algunes empreses tecnològiques explicaven als nens de 13 anys com saltar-se els controls parentals. Cleary va instar les famílies a posar límits al temps davant de la pantalla i a pressionar el polítics per exigir una legislació tecnològica més estricta. En comptes d'establir prohibicions, Cleary espera que aquestes tecnologies siguin més segures per als infants.

"Greystones ha demostrat que les famílies i les comunitats poden fer molta feina si treballen conjuntament", assegura Cleary, que ha agafat una excedència l'any passat per investigar a l'Institut de Recerca i Política sobre Explotació Sexual d'Irlanda. “És temporal i imperfecta”, reconeix. Molts coincideixen que aquests primers moviments per fer una tecnologia més segura són només el principi. "L'aplicació de la legislació sobre seguretat en línia per exigir responsabilitats a les plataformes jugarà un paper important", deixa clar Niamh Hodnett, comissària de Seguretat a Línia d'Irlanda.

Estendre-ho a la Unió Europea

Ara com ara, però, les famílies i professors de Greystones segueixen endavant. Nina Carberry, diputada irlandesa al Parlament Europeu, admet que l'ha impressionat la iniciativa Cal tot un poble, en què joves de 16 anys dirigeixen tallers de tutoria amb alumnes més joves a dues escoles primàries locals. En un correu electrònic, Carberry proposa impulsar models semblants a escala de la Unió Europea. Lauren Harnett, de 13 anys, va participar en un d'aquests tallers l'any passat. Les xerrades amb nens grans li van semblar més informatives que les dels adults i menys estressants. “Si ho utilitzes de forma adequada i ets sincera amb els teus pares, tot anirà bé'”, diu. Aquest any, que fa el primer de secundària, Lauren ja té el seu primer dispositiu. “Quan tothom al teu voltant en té un, el vols”, admet. “Probablement, però, podria haver esperat més”.