La importància de jugar a terra
Afavoreix una millor postura corporal i la capacitat de concentració i d'autoregulació dels infants
BanyolesRecomanem sempre a les famílies que deixin els nadons a terra perquè sabem, basant-nos en el treball de la doctora Emmi Pikler, que és des d’on conqueriran el moviment amb autonomia. I tot i que sembla que cada dia això està més integrat, arriba un punt que els fem abandonar el terra per seure en una cadira.
Conquerir el terra
És un espai en el qual els infants es belluguen meravellosament, un terreny que els és familiar, natural, assequible, és seu! És el primer que conquereixen. Hi juguen, pinten, xerren i fins i tot s’adormen.
Per què l’abandonen?
Potser no el deixarien mai, però a la nostra societat, la cadira i el sofà són mobles que considerem essencials per menjar, treballar i seure còmodament. Contràriament, una gran part de la població mundial gaudeix del terra fent les mateixes coses.
Pensem que perdre la mobilitat i la capacitat de seure a terra i aixecar-nos àgilment forma part d’una evolució lògica de l’edat, però no, és simplement que ens atrofiem per deixar de fer-ho.
Els beneficis
- Mentre juguen, mantenen un diàleg intern que respon al que la ment i el cos els demana
- Ser a terra afavoreix la seva capacitat de concentració i d’autoregulació
- Mantenen sempre una millor postura corporal
- Quan es cansen, tenen un ventall d’opcions per variar la postura: estirar-se, posar-se de genolls, asseguts sobre un peu o a la gatzoneta, mentre que la incomoditat d'una cadira els provoca neguit
- Un grup d’infants jugant a terra desprèn més serenor que asseguts en cadires, perquè aquestes impedeixen tot el que hem explicat abans
- I a més, si vosaltres també sou a terra, comprovareu que us mirareu més als ulls
Com solucionar el dèficit de terra?
- Jugar, dibuixar, fer els deures, jugar amb plastilina, llegir el conte, fer jocs de taula, tot això i més no necessita cadira
- Si vosaltres baixeu a terra provocareu que ells també ho facin, sobretot si ja ho han deixat de fer
- Mireu que les cadires de casa tinguin un seient ben ample que us permeti seure amb les cames encreuades igual que si estiguéssiu a terra
- Si treballeu en una aula, feu tot el que us sigui possible a terra, fins i tot amb infants i adolescents
Conclusió
Un cop més, la mirada sobre la infància i el joc és una font d’aprenentatge continu i quan veiem els infants tan bé a terra no podem evitar pensar que potser una veu interna els diu que aprendre a volar exigeix moltes hores de terra.