Educació financera

Si vols que sàpiga negociar una hipoteca, parla-li de diners des dels 3 anys

Des de ben petits ja es pot començar a introduir hàbits de gestió dels diners aprofitant situacions de la vida quotidiana

BanyolesNo és el mateix el TAE que el TIN, ni un préstec que un crèdit. La complexitat de conceptes com l’euríbor, el PIB o la inflació acaben d’arrodonir la dificultat amb què es troben moltes famílies a l’hora d’introduir l’educació financera a casa. D’aquest tema se’n parla poc; mentre que d'altres, com l’alimentació, les pantalles o el descans, abunden. Dialogar obertament sobre els diners i ensenyar com gestionar-los, ja des de la infantesa, aporta beneficis: fomenta la paciència i el valor de l’esforç, redueix l’estrès financer i promou l’autoestima. No només ajuda a fer-se ric.

Tot i que pugui semblar molt aviat, als tres anys ja es pot començar a introduir hàbits de gestió dels diners amb un consum responsable. “Als pares, no els cal pas ser economistes ni tenir uns coneixements profunds sobre economia; tan sols aprofitar les situacions de la vida quotidiana”, assenyala Sara Vicent, experta en educació financera per a famílies. Comparar dos productes al supermercat per a veure quin surt millor és una bona opció per posar-ho en pràctica. “Ens allargarà el temps de la compra però serà una porta oberta a preguntes i converses enriquidores”, puntualitza. A canvi dels diners, es poden obtenir coses. Així funciona la societat. Els infants ja ho veuen, això, però els costa entendre d’on surten els bitllets i les monedes. “Cal explicar que no creixen de sota terra i que hi ha moltes maneres d’aconseguir-los”, matisa Elisa Martínez, consultora financera. Per començar a introduir-los en qüestions financeres, el joc és la millor eina: ja sigui jugant a botigues amb objectes de casa i cartells del preu o fent servir monedes reals o fabricades per nosaltres amb la finalitat d’aprendre el seu valor. “La neurociència diu que l’aprenentatge que es fa jugant i manipulant té una implicació emocional més gran i, per tant, queda més ben fixat al cervell”, aclareix Vicent.

Cargando
No hay anuncios

Els infants demanen: després d’una cosa en volen una altra costi el que costi. Un regal que ajudarà a aturar aquesta conducta és una guardiola, perquè els permetrà socialitzar-se amb conceptes i nomenclatures financeres i, cap als 6 o 7 anys, ja podran començar a desenvolupar hàbits. “Primer podran guardar-hi els diners en efectiu, després els podrem portar al banc i obrir un compte corrent. I, quan siguin més grans, anar al caixer automàtic”, exemplifica Elisabet Ruiz-Dotras, professora dels Estudis d’Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), que subratlla la importància que els infants entenguin que les coses no s’aconsegueixen a canvi de res. “Si comprem tot allò que demanen no és tant el fet de consentir-los com el significat que implica: que poden aconseguir qualsevol cosa sense esforç”. La manera com els adults es relacionen amb els diners contribueix a desenvolupar una actitud saludable, econòmicament parlant, dins la família.

Cargando
No hay anuncios

En aquest sentit, els progenitors han de poder donar exemple en la gestió de les seves pròpies finances. Iñaki Jiménez Largo, professor d’economia i de matemàtiques, exposa que esdevenen un model a seguir per als fills. “Si els pares no poden assumir les obligacions de pagament i constantment financen les compres, els fills reproduiran aquesta mateixa actitud. A més, si veuen que els pares no donen importància a l’estalvi i l’esforç per aconseguir les coses, pot ser que els fills no tractin bé allò que compren perquè és fàcil aconseguir-ho”, afegeix.

Cargando
No hay anuncios

En general, les finances són encara un tema tabú a la societat. “Les persones no van dient el sou que cobren. Ni parlen del preu del diner davant dels fills, ni què són els imports que es descompten en una nòmina... Aleshores, s'arriba als 20 anys i es desconeix què és una hipoteca i, fins i tot, d'on surten els diners d'una targeta de crèdit”, lamenta Martínez. No saber gestionar els diners té conseqüències negatives per a la salut. Ho diu l’Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE). Segons aquesta organització internacional, amb una bona educació financera disminueix un 20% la probabilitat de patir malalties com migranyes, estrès o atacs de cor, problemàtiques associades a l’estrès financer. S’ha constatat que 9 de cada 10 persones pateixen estrès financer. “Si no els ensenyem de petits, mai acabarem amb aquesta malaltia que provoca angoixa, insomni, baixa productivitat...”, diu Martínez. Una situació que, en paraules de Ruiz-Dotras, es pot revertir. “Està demostrat en diversos estudis que una millora en l’educació financera de la població millora el comportament en qüestions com l’estalvi, la planificació de la jubilació, l’adquisició de productes financers d’inversió o la selecció de crèdits, hipoteques o refinançaments”.

Com ha de ser la paga?

La paga és una eina útil per començar a treballar els ingressos. Fins als 12 anys, es recomana que sigui setmanal i en efectiu. Segons Elisabet Ruiz Dotras, professora dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, és millor “guanyar-se la paga a canvi d’algun esforç en lloc de regalar-la perquè no és bo que sigui sense motiu”. És preferible que no es vinculi a responsabilitats acadèmiques ni tasques de la casa. L’import dependrà de la situació financera personal i familiar però convé que sigui, almenys al principi, d'import baix per aprendre a desenvolupar habilitats com decidir –i veure’n les conseqüències–, marcar-se objectius, prioritzar despeses, posposar la recompensa i tolerar la frustració de no tenir els diners suficients per comprar el que es vol.

Cargando
No hay anuncios

Matalàs econòmic d’emergència

A partir dels sis anys ja es poden introduir conceptes com ingrés, despesa, estalvi i gestió conscient. Vicent va més enllà i aposta per crear un matalàs d’emergència. “L’estalvi no és una qüestió negativa de restricció, sinó que ens ajuda a aconseguir els nostres objectius de manera calmada”, ressalta Vicent, autora del llibre Amb els diners no s’hi juga! (Ed. Amat). Segons ella, l’estalvi no és allò que sobra a final de mes, sinó una despesa fixa més al mes. “Aquest estalvi automàtic servirà per crear l’hàbit d’abastir el matalàs d’emergència imprescindible per a situacions econòmiques imprevistes o delicades de manera tranquil·la i sense un impacte negatiu en les finances personals”.

Cargando
No hay anuncios

El full d’ingressos i despeses, que també recull la paga que poden tenir els joves, els ajudarà a aquesta edat a desenvolupar les funcions executives d’ordenar, prioritzar, planificar i avaluar. “Desenvoluparan l’habilitat d’anàlisi: quants diners tinc? Quants me’n quedaran si me’n gasto?”, concreta Vicent. Per gastar els diners de manera responsable, els experts recomanen fer una llista de desitjos. “S’apunta en un full què li agrada i quant val. La norma és que no podrà comprar-ho fins que no hagi estat escrit a la llista almenys una setmana. L’impuls de compra es refredarà i servirà per reflexionar si, realment, allò que semblava una necessitat és només un desig i no cal comprar-ho”, proposa. La digitalització del nostre temps no ajuda a rebaixar les compres impulsives. Segons Ruiz-Dotras, “amb la targeta descontroles més que no pas si vas amb els diners en efectiu. Amb la compra online, sovint no saps ni què compres”. Només un 39% dels espanyols opten per pagar en metàl·lic i els mileuristes fan el 80% de pagaments amb targeta. “Aquest fenomen contribueix que es perdi la consciència dels diners i del seu valor perquè deixem de tocar-los”, explica Ruiz-Dotras.

Tot i que per a molts l’economia pugui semblar un altre idioma, la relació amb els diners és per a tota la vida. “Estudiïn el que estudiïn i tinguin la professió que tinguin, necessitaran anar al banc per rendibilitzar els seus estalvis o contractar una hipoteca. I això es pot fer bé si ja, des de petits, tant a casa com a l’escola, acostumen a sentir termes d’educació financera”, assegura Jiménez Largo, autor, entre altres, del llibre Aprende economía. Una guía para todos (Ed. Pirámide). Segons ell, “els nostres joves estan disposats a perdre temps per negociar la millor tarifa de mòbil o el millor telèfon, però no el perden quan realment toca, com a l'hora de contractar una hipoteca, i aquesta decisió pot tenir molta influència en el seu patrimoni en funció de si saps o no negociar amb el banquer”.

Cargando
No hay anuncios