R.J. Palacio: «Hem de triar ser amables, i això és el que he reflectit a ‘Wonder’»

Ha aconseguit atrapar lectors de tot el món amb Wonder, que és un longseller amb 5 milions d’exemplars venuts durant 5 anys. Quines recomanacions fa als pares que vulguin fills lectors?

Han de buscar llibres que parlin d’ells i sobre ells. Quan jo escrivia Wonder volia que als meus dos fills els agradés, i per això vaig posar-hi aquests elements: diversió, rapidesa, acció. Sabia que així els podria atrapar. També recomano als pares que busquin llibres sobre la temàtica que agrada als seus fills. Però també suggereixo que no els forcin mai, perquè sé que competir amb els videojocs és molt difícil. I, per tant, el millor és que ells s’hi sentin atrets de manera natural, perquè els agradi el que llegeixin, i perquè vegin que els pares també llegeixen.

El llibre sembla escrit per una professora de secundària, perquè reflecteix amb detall la convivència en un institut. Però vostè no ho ha sigut mai. De fet, és una il·lustradora que es va posar a escriure per primera vegada amb Wonder...

És així. Però ser mare és convertir-te en una de les millors professionals. Sempre els escolto quan parlen entre ells, quan anem amb el cotxe amb altres amics, i també hi he reflectit el que jo vaig viure quan estudiava. I t’he de dir que el vaig escriure perquè vaig voler corregir-me una acció que jo havia fet una tarda en una gelateria i que em va fer sentir fatal.

Expliqui-me-la.

El meu fill gran havia entrat a la gelateria. Jo m’havia quedat fora amb el petit, quan una mare es va asseure al costat nostre amb el seu fill. La criatura tenia la síndrome de Treacher Collins. La meva reacció va ser protegir els meus fills perquè no veiessin la cara del nen, però no em va sortir bé. El meu fill va sortir de la gelateria i el va veure a l’instant. Es va quedar sorprès i li van caure els gelats. I el meu fill petit es va posar a plorar. Llavors la mare del nen petit va dir: “Anem-nos-en”. Em vaig sentir tan malament que aquella mateixa nit vaig començar a escriure. Encara avui busco aquella mare i aquella criatura per demanar-los disculpes. He tornat a la gelateria però no els he trobat mai.

Els preceptes del professor Browne, un dels protagonistes del llibre, són un dels grans atractius del llibre. ¿Sap que hi ha professors a Catalunya que els fan servir a classe?

Sí, i m’han dit que a partir d’aquests preceptes fan fer redaccions als alumnes. Estic molt contenta que els utilitzin. Els preceptes que surten al llibre els he anat recollint jo mateixa des que tenia 14 anys.

Aquest Sant Jordi ha publicat un nou llibre, un àlbum il·lustrat basat en el mateix guió de Wonder i amb dibuixos fets per vostè. ¿Ha pensat en més parts?

Havia pensat no fer-ne més, però en una presentació de l’últim llibre a Itàlia una persona del públic em va demanar que n’escrivís un des del punt de vista de l’alumna Ximena Chin. I ho faré.

Aquests dies ja hem pogut veure el tràiler que anuncia la pel·lícula basada en el llibre.

Sí, la vam gravar l’estiu passat. Ha sigut una experiència meravellosa, i el film és molt fidedigne al que vull transmetre, perquè jo sempre recomano als meus fills que optin per ser amables. I el film ho transmet.