Economia domèstica

Primer monedes i després targeta: com ensenyar als fills a gestionar els diners

La clau per aprendre finances personals des que s’és petit és optar per hàbits saludables que augmenten de dificultat a mesura que creixen

Act. fa 0 min

3 min

BarcelonaSegons l'últim Informe PISA sobre competència financera (2022) de l’OCDE a Espanya els estudiants de quinze anys estan per sota de la mitjana europea pel que fa a educació financera, i el 17% ni tan sols assoleix el nivell bàsic de competència financera. Els nivells d’educació financera dels adults també són baixos. Laura Mascaró, autora del llibre ¿Dónde crece el dinero?, recomana que els adults siguin conscients de la relació que tenen amb els diners i si tenen mals hàbits: “Els fills aprenen del que veuen a casa, els influeix la percepció i la gestió dels diners dels pares”, comenta.

Setmanada sí o no?

La setmanada és una eina útil per l’educació financera. En funció de la capacitat dels fills es pot començar amb quantitats simbòliques –1 o 2 euros– a partir dels 6 o 7 anys. “Quan són capaços de fer petits càlculs aritmètics, sumar i restar, ja poden organitzar-se els seus diners”, explica Jordi Martínez-Llorente, assessor financer, director d’educació financera de l’Institut d’Estudis Financers. Hi ha famílies que opten per donar la setmanada en funció de si els fills fan un seguit de tasques a casa o el seu comportament és adequat, però Martínez-Llorente entén que la seva responsabilitat per col·laborar a casa és independent de la paga: “Si ens quedéssim sense feina no podríem donar-los la paga, però igualment haurien de contribuir amb les tasques que els corresponen”. Independentment de si la paga s’associa a unes responsabilitats concretes, l’aprenentatge financer fa que la canalla hagi de prendre decisions sobre què compren i què no, i vegin el que implica estalviar: “És una transferència de diners i responsabilitat”.

Cargando

No hay anuncios

Llibres i jocs

Hi ha diversos recursos pensats perquè els més petits entenguin què és l’economia i comencin a familiaritzar-se amb les finances personals.

Finnelis. Joc de taula sobre economia familiar creat per l’Institut d’Estudis Financers i l’editorial Kidnelis, on guanya qui aconsegueix un bon equilibri entre el benestar financer i l’emocional, després de superar 30 caselles que simulen un mes. Pensat a partir dels 7 anys, per aprendre conceptes bàsics relacionats amb les despeses quotidianes d’una família.

Money Academy y la fuente de la eterna riqueza i Money Academy y la máquina de hacer dinero de Natalia de Santiago (Editorial Destino, 2024), formen part d’una col·lecció per entendre com funciona l’economia i les finances a través de les aventures que viuen en Carlos i els seus amics.

¿Dónde crece el dinero?: Aprender a gestionar el dinero desde la primera paga de Laura Mascaró (Editorial Montena, 2019). Dona les claus per entendre què són els diners i aprendre a gestionar-los des de la primera paga.

Com i per a què?

És important que des d’un principi es pacti per a què es poden destinar aquells diners. Sol ser per a capricis vinculats a l’oci que varien a mesura que es fan grans, des de cromos i alguna llaminadura a berenars amb la colla, entrades per al cinema, regals per als amics o fins i tot pagar el mòbil. “Està bé que tinguin certa llibertat per decidir. També aprenen la importància de pensar en el futur encara que no sigui immediat”, apunta l’assessor financer. Natalia de Santiago, divulgadora financera i experta en finances, afegeix que cal trobar un import significatiu que els permeti estalviar i alhora que no sigui excessiu perquè hagin de fer-ne una gestió responsable. I sempre que vulguin comprar alguna cosa d’un preu considerable, s’hauria de consultar amb els pares.

Cargando

No hay anuncios

A mesura que es fan grans, l’import s’incrementa, fins i tot pot actualitzar-se d’acord amb l’índex de preus de consum (IPC), així van incorporant conceptes financers. Per aprendre a administrar-se, els experts recomanen donar la paga setmanalment quan són més petits i passar a fer-ho a principi de mes quan són més grans. Resulta més difícil controlar la despesa si es paga amb mitjans electrònics que amb diners físics. “Per tant és millor començar amb monedes i bitllets per ser més conscients del que es gasta i més endavant passar a la targeta per també entendre què són les comissions i altres conceptes que perduraran quan siguin adults”, proposa la divulgadora financera. Mascaró afegeix que cal adonar-se que els diners són finits, i arriba a un moment que l'excés de despesa no compensa el que es rep a canvi.

Educació financera a les escoles

Des del 2012, l’Institut d’Estudis Financers impulsa Educació Financera i Emprenedora de Catalunya (EFEC), que poden impartir tant el professorat al qual es faciliten els materials, com els voluntaris del sector financer, assegurador, funcionaris de l’Agència Tributària de Catalunya, economistes, auditors o assessors financers col·legiats. Són tallers d’educació financera d’una hora de durada estructurats en blocs independents, i el centre decideix quins vol fer. N’hi ha vuit: Administrant els teus diners, Endeutar-se? Amb seny!, Inversió intel·ligent i sostenible, Els impostos i tu, Finances per a la vida, (In)forma’t per decidir, N'estàs segur? i L'economia circular. La participació, que és gratuïta, està pensada per a l'alumnat de 4t, però les últimes edicions són els centres els que decideixen a quin curs encaixaria millor.

Cargando

No hay anuncios

Aprendre des que són petits

“Quan són petits creuen que els diners són infinits, pots pagar-ho tot amb targeta o vas al caixer i surten tants diners com vulguis. Com més aviat comencin a tenir consciència de què són els diners, millor”, assegura Laura Mascaró. Proposa aprofitar que sovint els interessen els diners des que són petits perquè els permet aconseguir coses que els agraden. Assegura que és millor que s’equivoquin quan tenen 7 anys i han de gestionar 10 euros, que quan siguin adults. Proposa que les criatures comencin pagant amb diners quan es va a comprar, rebin el canvi i comprovin que està bé: “Tot és molt manipulatiu, millor començar amb diners físics”. Mascaró recomana comprar a botigues físiques, que mirin, apuntin el que els interessa i el preu que té. Revisar la llista abans de comprar ajuda a evitar compres compulsives i ajuda al fet que s’adonin que potser ja no els interessa tant o potser sí que segueixen volent-ho: “Han d’aprendre a pensar i decidir abans de fer les compres, explorar alternatives com esperar a les rebaixes, comprar de segona mà o altres marques. Hàbits que aniran incorporant i quan siguin grans ja tindran automatitzats”. Així també s’adonaran que arriba un moment que l'excés de despesa no compensa el que es rep a canvi.

Cargando

No hay anuncios

Per on comencem?

Natalia de Santiago, divulgadora financera i experta en finances, assegura que l’educació financera és més senzilla del que sembla si es tenen en compte aquests pilars bàsics:

1. Comença per formar-te. La formació farà que el teu entorn també aprengui. Fins i tot quan no eduques conscientment en finances estàs educant.

2. Els hàbits són importants. Si vols educar de forma activa comença per transmetre hàbits saludables que es poden generar amb eines tan senzilles com la paga o una guardiola que els permet estalviar de mica en mica o posposar la recompensa. Coses bàsiques que ben utilitzades generen uns hàbits fantàstics pels futurs adults.

3. Aprendre de forma gradual. Comenceu per imports petits i aneu incrementant tant la quantitat com el nombre de possibilitats que cobreix, perquè cada cop s’assembli més a la seva vida adulta. Al principi la paga és setmanal i després mensual. El suport també varia, de físic a targeta de prepagament per passar a la de dèbit i més endavant es pot integrar al mòbil.

4. No tingueu pressa. Amb l’educació financera funciona la constància, sense pressa i sense pausa. És important que es vagin seguint tots els passos a poc a poc, que prenguin consciència que els diners suposen un esforç i són limitats, tot i que cal anar amb compte de no angoixar-los amb possibles preocupacions que corresponen als adults.

5. Parleu de diners a casa. Cal parlar de diners a casa i comentar l’actualitat. La família ha de ser un punt de referència al qual poden consultar, que se sentin còmodes per preguntar. Els podem orientar i informar. Si la família no ho fa, ho buscaran a un altre lloc, i poden trobar moltes propostes poc fiables que prometen coses impossibles. Si no sabem la resposta podem buscar-la plegats. Han de tenir esperit crític, aprendre a discriminar informació i saber quina és segura, que no es deixin portar pel que vegin a les xarxes.