Educar en positiu
Si volem formar els nostres fills en un ambient sense càstigs, com ho podem fer?
Educar és una tasca que preocupa molts de pares i hi ha diversos models diferents a seguir. Fer-ho amb càstigs és un mètode que dona resultats immediats, però les conseqüències a llarg termini podrien ser sentiments de ressentiment, venjança o d’autoconcepte negatiu. Per tant, en imposar càstigs sobre els nins, no donam solució a un problema, sinó que hi posam un pegat.
La disciplina positiva és un model basat en la psicologia individualista d’Alfred Adler. Basada en els llibres de Jane Nelse, Lió Lott i coautors, pot ser utilitzada tant per pares com per mestres.
De què tracta?
L’objectiu principal és ajudar els adults a entendre les conductes inadequades dels infants perquè, mitjançant una actitud positiva, puguin ajudar-los a convertir-se en adults responsables, respectuosos i dotats de recursos.
Des d’edats molt primerenques els nins tenen interès de sentir un vincle amb la seva comunitat, família i escola i, amb una combinació d’afecte i fermesa, podem aconseguir que els infants es converteixin en persones d’èxit i membres que contribueixen a la societat. A més, per això, resulta de vital importància que aprenguin habilitats socials i de vida.
Es podria dir que aquesta disciplina consta de cinc pilars fonamentals:
- Respecte mutu
- Aprenentatge dels errors
- Eliminació dels càstigs
- Comunicació afectiva
- Motivació
Perquè aquesta disciplina sigui, en paraules de Jane Nelsen, “una disciplina efectiva que ensenyi”, cal que es compleixin una sèrie de característiques:
- Els adults han d’ajudar els nins a sentir que són importants i pertanyen a la comunitat.
- Ha de ser respectuosa i encoratjadora.
- Ensenyar habilitats socials i de vida és molt important. Inclou el respecte, la preocupació pels altres i la solució de problemes, entre d’altres.
- S’ha d’encoratjar els infants a descobrir les seves capacitats.
- La seva efectivitat és a llarg termini.
Segons Marisa Moya, referent de la disciplina positiva a Espanya, “si volem veure resultats favorables en la conducta dels nostres fills, hem de deixar de centrar-nos que canviïn ells. El focus ens ha d’apuntar a nosaltres”. Per tant, els pares amb el seu propi comportament poden ajudar en aquest procés, ja que els nins adquireixen gran part de l’aprenentatge per processos d’imitació del comportament dels pares.
Pot passar que, després de tenir tota aquesta informació, continuïn sorgint dubtes sobre com podem aplicar la disciplina positiva amb els nostres fills. Us deixam alguns exemples de com podeu dur a la pràctica aquesta disciplina:
– Proposau opcions limitades: donau-li a triar entre opcions que siguin vàlides com a solució i, així, els enviau un missatge de pertinença i de la importància de la seva opinió.
– Demanau abans de formular una acusació: si el que volem és aconseguir la seva cooperació, la millor manera és involucrar-los en les solucions. Quan els infants arriben a una conclusió en lloc que se la imposi un adult, integren millor l’aprenentatge i s’animen a col·laborar.
– Ensenyau-los a fer les coses, però deixau que ho facin ells: això es pot fer mitjançant quatre passes:
– Feis-ho mentre us veuen com ho feis.
– Feis-ho amb la seva ajuda.
– Deixau que ho facin i ajudau-los.
– Deixau que ho facin mentre els mirau.
– Digau-los el que sí que poden fer en lloc de dir-los el que no poden fer: quan encapçalam les nostres frases amb un no, el que s’està incitant és a la rebel·lió, mentre que, si encapçalam la nostra col·laboració amb un sí, incitam els nins a la col·laboració.
Sabem que canviar el model d’educació que donam als nostres fills pot ser una tasca complicada per als pares. Per això, us animam a descobrir la disciplina positiva a través de les eines que proporciona l’Associació de Disciplina Positiva Espanya.
Emma Albertí és membre del Departament de Xarxes de l’Institut Balear de Pediatria
