Ecoblocs: Jugar a construir és una activitat científica

Jugar a construir va molt més enllà d’unes peces o fustes. És una activitat científica, creativa i artística. Genera plaer i diversió, però també estructura funcions cerebrals superiors com el llenguatge, l’atenció, la memòria i la percepció. El joc de construccions evoluciona i creix amb els infants fins a convertir-se en una forma d’autoconeixement. Igual que el dibuix, la construcció passa per diferents fases: des d’agrupar, fer camins i grans desplegaments horitzontals; fins a fer construccions elaborades i simètriques.

Construir vol dir anar cap amunt?

No necessàriament. Hi ha un pas previ important que és ocupar l’espai en horitzontal de forma aparentment desordenada. Aquest pas els permet identificar i familiaritzar-se amb les peces per posteriorment començar a apilar-les. Per això està bé que les primeres peces que poseu al seu abast tinguin alçades i formes diferents.

I si no els agrada construir?

Fer que una estructura creixi i no caigui requereix precisió, bona psicomotricitat fina i paciència. Els infants que no gaudeixen d’aquesta activitat, molt probablement necessiten més temps o peces més grans. De vegades, oferint peces amb més pes i cos aconsegueixen engrescar-se. Una bona solució és no posar-ne gaires, perquè ràpidament les esgotin i tinguin ganes de tenir-ne més.

Com els acompanyem?

El nostre paper ha de ser d’observadors i facilitadors i no val donar consells benintencionats tipus “si poses aquesta peça petita a sota, la torre caurà”. Recordem que els infants necessiten i mereixen aprendre amb l’experiència pròpia, no amb la nostra.

Com escollir uns bons blocs?

Els ecoblocs conserven l’encant natural de l’escorça. No llisquen, estan perfectament anivellats i són prematemàtics: les peces són equivalents entre si. Això vol dir que dues d’una mida fan la mida d’una de més gran i així successivament. Això permet construir torres molt altes de forma estable si acaben trobant les equivalències entre blocs. A més, algunes peces inclouen portes i finestres que conviden al joc simbòlic de minimons.

Conclusió

Els nens i les nenes es veuen a si mateixos i a la seva pròpia evolució quan juguen a construccions. Perquè construir vol dir ordre, consistència i el desig de voler anar amunt. I tot plegat representa el desig de créixer.