Les disfonies infantils

La veu és un instrument fràgil que ens identifica i que ens permet expressar missatges i estats d’ànim, però la veu també s’altera, es posa malalta i perd efectivitat. Els infants no solen tenir gaire consciència de la importància de cuidar la veu. Per això, és important que els pares i els educadors ho siguin a fi de prevenir patologies vocals ja des de la infància.

S’entén per disfonia l’alteració de les qualitats acústiques de la veu (freqüència, intensitat i timbre). Els pares s’acostumen a la veu dels seus fills i, a no ser que sigui molt evident, no la perceben com una veu alterada.

El Servei d’Otorinolaringologia de l’Hospital Polanco de Terol ha dut a terme un estudi sobre els trastorns vocals en infants d’entre 6 i 12 anys. Els resultats de l’estudi alerten de l’elevat índex d'infants amb disfonia. El 57% dels avaluats presenten alteracions vocals i el 8,5% estan ja dins el rang patològic. El percentatge d’infants amb disfonia fora d’Espanya oscil·la entre el 6% i el 25%. Els experts pensen que la disfonia podria estar lligada a aspectes culturals. És a dir, que per les característiques culturals d’Espanya els infants d’aquest país tendeixen a parlar més fort que la resta d’infants europeus. Parlar fort no és sinònim de fer malbé la veu, però cridar sense control ni consciència de l’esforç vocal que es fa pot provocar l’aparició d’alteracions vocals. Per això, és necessari donar importància a la salut vocal i no deixar-la en un segon pla.

L’estudi també posa de manifest que aquells infants que van a classes de cant o que fan esport com a mínim dues hores a la setmana tenen una millor veu que la resta de companys.

Infants amb risc

• Infants que viuen en entorns sorollosos.
• Infants impulsius, que criden sovint.
• Infants amb refredats i infeccions respiratòries freqüents.
• Infants que conviuen amb adults fumadors.
• Infants amb episodis d’afonia freqüents.

Els professionals de la veu parlen de la necessitat d’implementar un programa específic de salut vocal a les escoles i als instituts per conscienciar els infants i adolescents que és important cuidar la veu i posar en marxa activitats pràctiques vocals basades en el moviment corporal.

Tractament de disfonies

Les disfonies infantils més freqüents són les d’origen funcional. És a dir, les provocades per un mal ús o per l’abús vocal. Entenem per mal ús vocal utilitzar una tècnica vocal inadequada, un excés de tensió a la musculatura laríngia, una mala postura o una respiració forçada... En canvi, l’abús vocal és utilitzar la veu per sobre de la seva capacitat d’ús. En aquest tipus de disfonia, les cordes vocals no tenen cap lesió orgànica. Per això, el tractament de les disfonies infantils és majoritàriament logopèdic.

És aconsellable, sobretot en infants més petits, que les sessions siguin breus, d'un màxim de 30 minuts. Hem de donar consells i recomanacions a la família i també a l’escola per instaurar els nous hàbits a la vida diària de l'infant.

Intervenció logopèdica

Els tres objectius principals són:

• Eliminar els sobreesforços laringis: eliminar l’excés de tensió de la musculatura laríngia, de les espatlles, de l’esquena... i trobar una bona postura per a l’emissió de la veu.
• Educar la respiració: instaurar una respiració eficaç i no forçada per parlar.
• Treballar les ressonàncies per optimitzar el so emès per la laringe: millorar les ressonàncies a partir dels òrgans articuladors i ressonadors (llengua, llavis, vel del paladar, faringe...) per disminuir l’esforç de la laringe.

És essencial que l’infant sigui conscient dels seus mals hàbits vocals i que entengui el que ha de fer per modificar-los.

Recomanacions

• Mantenir una bona hidratació.
• Reduir la ingesta d’aliments picants o amb excés de sal i greixos que ressequen les mucoses.
• Evitar l’excés de calefacció i d’aires freds.
• No abrigar els infants en excés.
• Evitar els ambients molts sorollosos.
• Parlar als infants amb una bona articulació.
• No fumar davant els infants.
• Dormir les hores suficients.
• Consultar un professional de la veu de manera precoç.

Caterina Alomar és logopeda de Creix