Dia Internacional del Joc: què diuen els infants?

La recerca ens ha desvelat que tenir a prop de casa un lloc a l’aire lliure per jugar-hi de manera segura és un dels elements que afavoreix més la satisfacció dels infants amb el seu barri. Tot i així, la meitat dels nens i nenes de Barcelona (47%) no n’estan prou satisfets i 4 de cada 10 infants entre 10 i 12 anys no juguen ni passen gaire temps a l’aire lliure (alguns mai o com a molt 1 o 2 dies a la setmana), segons dades del 2017. Avui, Dia Internacional del Joc, és un bon moment per recordar que el dret al joc és un dret inalienable per a qualsevol infant i que aquest els ha de ser garantit durant la infància (article 31 de la Convenció dels Drets de l’Infant). 

El covid-19 ha generat oportunitats inesperades en els usos de l’espai públic: les fotografies d’infants jugant en places i carrers on abans de la pandèmia només hi havia cotxes i turistes van omplir les xarxes socials els dies posteriors al confinament i durant la desescalada. No oblidem que les àrees de joc van ser dels primers espais tancats i dels últims a ser desprecintats. Si una cosa ens ha evidenciat el covid-19, és que quan l’espai públic és amable i està disponible, i quan els infants tenen temps lliure i adults disposats a acompanyar-los, l’espai públic és ràpidament emplenat amb jocs, crits d’emoció i rialles.

Però ens equivocaríem si ens penséssim que aquesta necessitat de trobar-se amb altres nens i nenes i de jugar a l’aire lliure és nova. Aquesta és una necessitat intrínseca a l’etapa vital de la infància, i les nenes i nens ja van expressar-la molt abans de la pandèmia. De l’àmplia consulta que es va fer als infants de 10 a 12 anys en tots els districtes de la ciutat de Barcelona en el marc del programa municipal de l’Ajuntament de Barcelona Parlen els nens i nenes, impulsat per l’Ajuntament de Barcelona i conduït per l’Institut Infància i Adolescència, en van sorgir demandes que tenen a veure amb el joc i l’espai públic: d’una banda, més vida amb la gent del barri i disposar de més espais per jugar i trobar-se amb altres nenes i nenes i, de l’altra, fer més coses a l’aire lliure en una ciutat més verda i pacificada. A més els mateixos infants feien una pila de propostes per avançar en aquesta direcció, totes recollides a l’Agenda dels Infants.

Què volen els infants per al seu barri i la seva ciutat? 

La majoria de nens i nenes coincideixen que un bon barri ha de ser tranquil, com a sinònim de segur i poc sorollós, i alegre, com a sinònim de vida comunitària, que els veïns i veïnes es coneguin i que hi visquin altres nenes i nens amb qui poder-se trobar i jugar. A més, ha de ser net i tenir zones verdes i espais per jugar a l’aire lliure. “Alguns districtes tenen més espai, i altres potser no tenen espai perquè estan plens de cotxes”; a més, “hi ha parcs però són molt infantils i ens diuen que no hi podem entrar perquè són per nens més petits. No hi ha parcs per a nosaltres”, diuen l’Abril i l’Arnau des d’Horta-Guinardó.

Els infants esperen trobar persones amables: “Volem alegria entre la gent i que quan passis pel costat d’una persona et digui «Bon dia» i que la gent sigui simpàtica”, diu la Rebeca des de Sant Martí. I també esperen trobar altres infants amb qui poder jugar a l’aire lliure: “A l’Eixample, com que és així com gran, és difícil trobar nens i amics i m’agradaria que hi hagués algun sistema..”, es lamenta l’Eva, i l’Eduard, de Nou Barris, afegeix que “els parcs i altres espais no són per a ells [referint-se als veïns i veïnes del barri], sinó que és el nostre barri, i si no ens agrada no hi podem fer vida”. Els nens i nenes es relacionen jugant, i és per això que necessiten temps i espais adients per trobar-se amb els altres, és a dir, per jugar amb els altres. “D'acord que el nostre deure és estudiar, però no és la nostra vida. Ets un nen i has de sortir al parc, has de divertir-te, estar amb els teus amics", ens recorda la Rebeca, de Nou Barris. 

Els infants demanen transformar els barris en espais amables, que traspuïn alegria i vida comunitària, per fer més vida al barri (i no únicament als parcs) i poder transitar tranquils per una ciutat jugable, que tota ella sigui més amiga amb els infants. I l’horitzó és esperançador, en la mesura que l’Ajuntament de Barcelona ha impulsat un pla del joc a l’espai públic, perquè d’aquí al 2030 la ciutat ofereixi més i millors oportunitats de joc i situï l’activitat física a l’aire lliure i la vida comunitària entre les polítiques clau de la transformació urbana. 

Laia Pineda Rüegg és directora de l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona