El repte de la dislèxia

“La dislèxia és un trastorn d’aprenentatge d’origen neurobiològic que acompanya la persona durant tota la seva vida. Es caracteritza per problemes amb el reconeixement de paraules de manera precisa i fluida i per dificultats en l’ortografia i en la descodificació. Aquestes dificultats resulten d’un dèficit en el component fonològic del llenguatge”. Amb aquesta claredat ho explica la psicopedagoga i logopeda Mireia Sala, codirectora juntament la pedagoga i logopeda Carme Huguet de Trivium, l’Institut de Neurociència Cognitiva Aplicada a l’Aprenentatge, de Barcelona. Tòpics fora: no és una malaltia que es curi, ni les persones que tenen aquest trastorn veuen les lletres ballant sobre el llibre. És més complex.

La dislèxia s’ha estudiat àmpliament durant el període escolar, però, ara per ara, els experts disposen de menys informació sobre com afecta en l’etapa adulta. Davant d’aquesta realitat i després d’atendre 5.300 infants durant 25 anys de vida de Trivium -no tots amb dislèxia, però sí bona part-, Sala i Huguet es van plantejar com els havia anat la vida a aquells infants un cop s’han fet grans. ¿Amb quines dificultats s’havien trobat a l’hora de continuar estudiant, de buscar feina, de relacionar-se socialment? Quines estratègies, fortaleses o intel·ligències havien desenvolupat per compensar el trastorn d’aprenentatge? Van buscar la resposta després de contactar amb 52 adults -ara, l’estudi s’ampliarà fins a 77- d’entre 18 i 32 anys, diagnosticats de dislèxia al llarg de la seva escolarització i que van rebre tractament especialitzat a Trivium (la meitat dels quals durant més de 4 anys). Els van passar un ampli qüestionari sobre els seus hàbits vitals i l’aprenentatge del passat.

“La investigació confirma que els adults amb dislèxia presenten dificultats en tasques de processament fonològic, en velocitat de processament, memòria verbal així com de fluïdesa lectora i d’escriptura; per aquest motiu, no resulta estrany que dediquin menys temps a la lectura”, apunta Sala, que, a més, és la degana del Col·legi de Logopedes de Catalunya.

ELS RESULTATS

“Tot i que cada nen amb dislèxia és diferent, des del sector educatiu i sanitari cal tenir en compte que les persones amb dislèxia no només tenen dificultats en la lectura. També els costa el càlcul, les taules de multiplicar, aprendre idiomes, dir ràpidament l’hora analògica, les dates (dia de la setmana, mes, celebracions...), els intèrfons (1r-2a, 3rB...), memoritzar els rius, les comarques, noms de polítics, ciutats o països, fer un discurs oral àgil i ràpid perquè han de buscar la paraula adequada...”, subratlla Huguet. Ara, gràcies a la investigació de Trivium, constaten que “la majoria dels adults dislèxics han après estratègies de compensació per afrontar dificultats com aquestes”. “Molts joves dislèxics ens comenten que els problemes que van tenir a l’escola els han ajudat a desenvolupar habilitats diferents als no dislèxics” i, per tant, han potenciat altres habilitats. “Cal que des dels centres educatius es faci un tractament de la diversitat dels alumnes i un bon acompanyament emocional, ja que l’autoestima acadèmica dels infants amb dislèxia és baixa. Està ferida”, afirma la pedagoga Huguet.

Detecció precoç i aposta pública

“A la consulta ens trobem amb infants amb dislèxia, als quals els costa llegir en veu alta o fan moltes faltes d’ortografia, però que al mateix temps són excel·lents en àrees creatives com l’art o et poden fer una construcció amb Lego impressionant. Fins i tot tenim criatures amb altes capacitats i, alhora, amb dislèxia”, exemplifiquen Mireia Sala i Carme Huguet. “També hi ha nens no detectats com a dislèxics que acaben quedant-se amb l’etiqueta de ganduls o de fracassats escolars per desconeixement de les seves necessitats”, alerten. Per això, les logopedes reivindiquen que “cal fer una detecció precoç de la dislèxia i s’ha de gestionar des del sistema sanitari públic”. “Una proporció alta d’aquests infants es tracta des d’institucions privades i cal ser conscients que d’una classe de 25 alumnes, dos poden tenir dislèxia, de mitjana”, destaca la degana del Col·legi de Logopedes de Catalunya. “Una detecció precoç des del sistema sanitari i educatiu estalviaria molt patiment a l’infant i a l’entorn. Si un infant mostra un bon nivell d’aprenentatge en la resta d’àmbits i té una mecànica lectora molt lenta amb els consegüents problemes de comprensió, ha de saltar l’alarma i cal atendre’l”, aconsella Sala.

A la investigació, tots els participants han respost a un ampli qüestionari sobre hàbits lectors, persistència de dificultats, informació retrospectiva sobre el rendiment acadèmic i aspectes socioemocionals. Se’ls demanen dades concretes sobre els idiomes que dominen, els antecedents familiars amb dificultats d’aprenentatge, l’experiència acadèmica (nivell de formació i estudis màxims aconseguits), l’experiència laboral, les dificultats concretes en les diferents etapes escolars i les actuals relacionades amb la dislèxia, els problemes emocionals associats i els seus hàbits de lectura. “Un objectiu important ha sigut conèixer el grau de satisfacció en relació a l’esforç invertit i els resultats obtinguts”, detalla Sala. “L’atenció especialitzada que se’ls ha donat des de Trivium ha sigut una sobrecàrrega de temps i energia durant un període important de la seva etapa escolar, però els ha compensat satisfactòriament, ens han destacat”. En general, la majoria dels enquestats “perceben la seva trajectòria com una oportunitat de superació, tot i l’esforç que ha suposat sobreviure al sistema educatiu”.

ESTUDIS I PROFESSIONS

A la investigació, quan els enquestats parlen del currículum escolar, “les llengües han sigut les assignatures que els han representat més dificultats i sobretot hi figura l’aprenentatge d’un idioma estranger, ja que han necessitat suport extra i molt intensiu com estades a l’estranger, classes particulars o assistència a escoles d’idiomes”. D’altra banda, les assignatures en les quals se sentien més hàbils eren les de tipus més pràctic, artístic i d’educació física.

Una anàlisi dels estudis i professions escollides indica una preferència per “llocs de treball en els quals la lectura no resulta essencial; el 60% llegeixen entre poc i gens a la feina. I pel que fa a la lectura com a oci, el 54% no llegeixen habitualment”. Una dada destacable és la gran incidència d’antecedents familiars: més del 50% corroboren que tenen familiars amb problemes similars als seus, confirmen Sala i Huguet com a conclusió.

Recursos pràctics

• Prodiscat. Protocol de Detecció i Actuació en la Dislèxia, Àmbit Educatiu. Pautes a càrrec del departament d’Ensenyament i redactades pel Col·legi de Logopedes de Catalunya.
• Associació Catalana de Dislèxia
• https://orientacionandujar.wordpress.com
• www.prodislex.com
• www.nuance.es/naturallyspeaking/
• www.xtec.es/creda
• www.trivium.cat
• www.xtec.es/recursos/clic
• Col·legi de Logopedes de Catalunya
• www.pipoclub.com