Criatures 30/10/2021

Detecció de les dificultats del llenguatge

El seu desenvolupament a la infància és fonamental, no només per la progressió de certes habilitats cognitives, sinó perquè implica la maduresa social i emocional

Clara López
3 min
En els darrers anys s’ha vist un increment de problemes de llenguatge en els infants.

Com deia Vygotsky (1925), “el nin comença a percebre el món no només a través dels ulls, sinó també a través de la parla”. És per això que, quan xerram de desenvolupament infantil, no és possible fer-ho sense fer menció al llenguatge. Aquesta part tan important de les persones ens permet comunicar-nos i el seu desenvolupament durant la infància resulta fonamental, no només per la progressió de certes habilitats cognitives, sinó perquè implica la maduresa social i emocional. 

En els darrers anys s’ha vist un increment de problemes de llenguatge en els infants. Aquesta dificultat provoca que altres àrees que hi estan implicades no puguin continuar avançant de manera correcta. Existeixen diferents tipus de dificultats en el llenguatge. En aquest cas, destacarem les que representen la incapacitat de comprensió, les que dificulten la capacitat d’expressar pensament o idees, i els trastorns mixtos, en què es combinen les dues anteriors. 

La detecció precoç de les possibles dificultats del llenguatge de l’infant ajuda en gran part a poder actuar-hi aviat, fet que contribueix a reduir les conseqüències en el desenvolupament global. Els mestres, els educadors i la família esdevenen els principals agents de detecció. 

En el desenvolupament del llenguatge, hi interfereixen diferents factors, com són l’herència, la família, l’ambient on es desenvolupa i l’escolarització. Per això, és important destacar que cada infant té el seu propi desenvolupament i l’hem de respectar. Com que tenim contextos i circumstàncies de vida diferents, no podem pensar que tots els infants arribaran al mateix punt alhora. No obstant això, sí que hi ha certs indicadors o signes d’alarma que hem de tenir en compte, ja que ens indicaran si el desenvolupament del llenguatge del nin presenta dificultats o no. 

Indicadors segons l’edat

  1. De zero a un any. Utilitza pocs gestos per comunicar-se i no reacciona davant els sons o la veu. Hi ha poc balboteig i no emet cap so ni imita per cridar l’atenció de l’adult. No somriu davant les cares o veus familiars, i a vegades pot presentar un plor dèbil, com si no tingués força. 
  2. A dos anys. No comença a parlar, gairebé no balboteja o, si ho fa, és amb poca variació de sons. No segueix ordres verbals referides a un nou objecte o acció (per exemple: dona-m’ho, posa-ho, agafa-ho). El seu llenguatge és intel·ligible en un 70%, i no hi ha combinacions de dues paraules. Hi ha presència d’ecolàlies (repetició involuntària i inconscient de paraules, trossos de frases o converses o cançons) i no segueix instruccions simples. No fa gestos per saludar o dir adeu, no respon al seu nom o no assenyala. 
  3. A tres anys. No imita les síl·labes simples (ma, pa, ba, etc.). Hi ha una manca d’adjectius o pronoms; hi ha certes limitacions per parlar sobre el futur o el passat i hi ha errors en la comprensió de preguntes. A més, la parla resulta difícil d’entendre (intel·ligible en un 50%), té dificultat per expressar què li passa o contar fets, i no és capaç de mantenir una conversa senzilla. No mostra interès a interaccionar amb altres nins i té una comprensió limitada, perquè no reconeix l’ús dels objectes. 
  4. De quatre a cinc anys. No pronuncia bé la majoria dels sons del llenguatge, fa ús de tres paraules o menys, té un vocabulari reduït i no fa preguntes. A més, no incrementa el vocabulari de manera regular, no junta dues paraules per expressar una idea, la parla continua sent intel·ligible i pot presentar una actitud de silenci davant les persones, causada per la dificultat expressiva. 
  5. De cinc a sis anys. Persisteixen les dificultats d’articulació. A més, trobam dificultats a l’hora de comprendre oracions i en tasques que necessiten atenció prolongada, com és la lectura d’un conte. Pot aparèixer disfèmia (tartamudesa). 

Una vegada observats aquests indicadors, el que podem fer per ajudar els nostres nins o alumnes és cercar professionals que ens ajudin a identificar i avaluar les dificultats que hem observat. Hi ha molts altres factors que poden ocasionar que el desenvolupament del llenguatge no s’estigui fent de manera correcta. Per això, la cerca de suport és el que ens pot donar les respostes als dubtes que puguin sorgir. A més, ens podran donar recursos i estratègies que ens ajudaran que el procés sigui millor tant per a l’infant com per a la família i l’escola.

Clara López és especialista en audició i llenguatge de Salut i Moviment

stats