Com es cura l'impetigen?

BanyolesNo és una crosta fruit d’una caiguda, ni tampoc un herpes... Tot i que s’hi pugui assemblar, l’impetigen és una altra afecció. Concretament, una infecció bacteriana superficial de la pell. I, malgrat que acostuma a ser lleu, pot ser molt contagiosa i s’estén fàcilment a altres zones del cos. És més freqüent en infants d’entre 2 i 5 anys. Tant la humitat com la calor n’afavoreixen l'aparició. Per tant, a principis de tardor, i també a l’estiu, és més habitual. L’Staphylococcus aureus està al darrere de la majoria de casos i, en grau més baix –només un 10%–, l’Streptococcus pyogenes.

On surt?

Segons la doctora Mercè Planagumà, dermatòloga de l’hospital comarcal de Palamós, l’impetigen vulgar i sense butllofes –el més habitual– s’inicia com una ferida, que a l'assecar-se deriva en una crosta melicèrica, és a dir, de color mel. “Habitualment surt a la cara, concretament al costat dels orificis de la boca o el nas, però també pot aparèixer a les extremitats. Les zones més descobertes són les més afectades. L’impetigen amb butllofes, que no és tan freqüent, té una toxina epidermolítica que causa bombolles a la part afectada de la pell”, adverteix Planagumà.

Per què és tan contagiós?

Els bacteris que provoquen l’impetigen generalment ingressen a la pell a través d’un petit tall o una picada d’insecte. “És fàcil que el bacteri s’inoculi a la ferida i doni lloc a la infecció”, descriu la doctora. A partir d’aquí, la infecció pot estendre’s per tot el cos per contacte directe o indirecte. “El contagi pot venir pel fet de tocar pell amb pell on hi ha la lesió o a través d’objectes que hagin entrat en contacte amb la persona infectada com ara joguines, roba, llençols, tovalloles... Un mateix també, quan es toca la crosta o se la rasca, pot escampar-se la infecció”, admet Planagumà. Aquesta especialista, dermatòloga també de la Clínica Salus Infirmorum de Banyoles, alerta que s’ha detectat “un augment de casos d’impetigen amb relació a altres anys”. Tot i que és més freqüent en edat pediàtrica, també són propensos els adults immunodeprimits (persones grans, diabètics o amb el sistema immunitari debilitat) o amb patologies prèvies, com ara dermatitis atòpica. L’entorn on sol aparèixer és a les escoles i al nucli familiar.

Quant dura?

Des del moment de la infecció fins a l’aparició dels símptomes solen passar uns 10 dies. L’impetigen acostuma a desaparèixer espontàniament al cap d’unes setmanes, però els experts recomanen tractar-lo. “El tractament és una pomada antibiòtica tres cops al dia entre cinc i set dies. Ara bé, si les lesions són més extenses, caldrà donar antibiòtic oral una setmana”. El risc de contagi desapareix, això sí, a les 24 hores després de començar el tractament. Un cop curada la lesió, surt una taca vermellosa pigmentada però va desapareixent i no deixa cicatriu. Rarament es complica, però, si es donés el cas, podrien produir-se problemes renals o febre reumàtica. En alguns casos, els especialistes agafen un cultiu microbiològic o recullen una mostra del líquid de les butllofes per analitzar-lo i confirmar la presència dels bacteris causants de la infecció. D’altra banda, podem ser portadors del microbi que causa l’impetigen però sense manifestar-ne cap símptoma.

Com prevenir-lo?

Mantenir la pell neta és la millor prevenció. Cal rentar immediatament els talls, rascades, picades d’insecte o altres ferides amb aigua i sabó. La persona infectada també ha de rentar-se les mans sovint amb aigua i sabó i eixugar-se-les bé. Es recomana tallar les ungles, millor portar-les curtes, i mantenir-les netes. A més, és important rentar la roba, els llençols i les tovalloles de la persona infectada a 60 graus per erradicar qualsevol rastre del bacteri.