La creativitat, part del creixement

Tots pensam, quan els nostres infants són petits, com podem ajudar-los a fer el seu camí: triar pediatre, escoleta, lloc d’esbarjo i tants etcèteres que no acabaríem aviat d’esmentar. Entre altres temes, es posa l’atenció en com s’aniran adaptant a cada un dels àmbits que representarà la seva vida durant els anys vinents: en com es relacionaran, la seva salut, com xerraran, com seran les seves qualificacions escolars, i a intentar, sobretot, visualitzar si hi ha alguna d’aquestes àrees en la qual el nin no es desenvolupi com esperaríem que ho fes.

Bé idò, en tots i cada un dels temes apuntats s’hi troba una constant que tal vegada no veim i que és summament important: la creativitat.

En el que aprenen els infants quan es van desenvolupant hi ha característiques pròpies i irrepetibles en altres éssers humans que marquen com reben i reprodueixen les experiències que van integrant. A les formes, els colors, els materials que decideixen escollir quan gargotegen, la manipulació de la plastilina, la creació del paper retallat, les disfresses que inventen amb teles i robes d’adults, els balls i ritmes, i fins i tot l’ordre en el qual agafen el menjar del plat, la roba que es volen posar i les cançons que canten mentre ho fan, s’hi troben qualitats que van mostrant des d’aquest punt creatiu només seu i que s’ha de reconèixer. Però la veritat és que no existeix la tendència de veure-les com res més que una manera “graciosa” de comunicació dels nins.

Tanmateix, la realitat és una altra de ben diferent. El concepte de crear es troba en el genoma humà i és un organitzador bàsic de la nostra vida. No proporcionar la importància adequada a aquest modus operandi individualista és no contemplar cada nin de manera íntegra ni identificar-hi tot el que representa. Així, es fomenta que els infants es converteixin en adults carregats d’aptituds oblidades pel que marca allò estipulat i estereotipat, per l’entorn que els envolta. Moltes vegades, amb massa freqüència, només té pes la carrera que estudiaran, l’esport que faran i quantes vegades quedaran primers a la seva promoció, però no es dona valor a la sensibilitat, la imaginació ni el color amb el qual poden anar pintant la seva vida.

Aquests tons emocionals que acompanyen el nin en cada etapa i en cada moment concret ens dicten una informació precisa que difícilment ens aportarà cap altra qualitat: la creativitat, concreta, al detall, tots els factors interns de creixement s’empoderen en el reconeixement per distingir allò més petit i quasi invisible del que passa als petits en cada punt vital.

En el joc queda ben present aquest organitzador. La sala de psicomotricitat és un lloc on la creació es converteix en un fil conductor i va transformant el discurs en un altre de diferent de manera successiva i encadenada: parteixen d’un primer mode de jugar per anar convertint-lo en altres de diferents i modificats, però sempre amb un nexe d’unió entre si. I ens parla, ens comunica, ens explica sense paraules moltes circumstàncies viscudes: les emocions ben desgranades, ben esteses, que no deixen de contar coses que internament estan passant pel filtre de viure dels infants en aquell instant. 

Tota aquesta informació que els nins ens traspassen amb la creativitat té diverses maneres de ser captada: els colors triats, la intensitat en els moviments, la figura reproduïda amb fustes, les formes de construcció amb els mòduls, les teles emprades per decorar les construccions, la roba amb la qual es disfressen o es cobreixen quan es volen amagar i d’altres que es visualitzen sense dificultats, si hi ha una escolta activa per part del referent.

A totes les maneres esmentades d’enfocar el joc, hi trobam un diccionari emocional molt ampli, que sense que sigui la voluntat de l’infant és delator: l’ànim, l’energia, el sentir emocional (tristor, alegria, decepció, angoixes, pors…), el cansament físic (no haver descansat al vespre, falta de son, activitat extrema durant el dia…) queden de manifest i ben reflectits en el procediment del joc de cada nin.

L’aportació que l’adult obté de la creativitat compartida pels nins va carregada de bocins de la consciència i inconsciència que formen l’infant complet i amb les dues es pot saber a quin lloc queda tot el que els va passant i com poder reconduir-los, si ho necessiten, en alguna de les situacions que han viscut o viuen en el moment present.

Preciosa i gran canalitzadora, la creativitat. 

Animau-vos a cercar figures al cel ennigulat amb els vostres fills i a deixar-los lloc per a la seva sensibilitat!

Sandra Santana és psicomotricista de Salut i Moviment