Cinquanta anys procurant el caliu d’una llar

Aldeas Infantiles SOS és una organització d’ajuda a la infància, internacional, privada, sense ànim de lucre, interconfessional i independent de qualsevol orientació política que va néixer a Àustria, a Imst, el 1949. La va fundar el doctor Hermann Gmeiner, que volia oferir un entorn adequat al col·lectiu d’orfes i infants desprotegits com a conseqüència de la Segona Guerra Mundial. L’any 1967 Montserrat Andreu va reproduir aquesta experiència a Catalunya i aquest any l’entitat celebra cinquanta anys.

Atenent la seva vocació universal, al món hi ha 571 Aldeas Infantiles SOS, coordinades per la federació SOS Children’s Villages International. A l’Estat, des de la seva implantació, s’ha estès també a Andalusia, Aragó, Castella-la Manxa, les Canàries, Galícia i Madrid. En conveni amb la DGAIA (la direcció general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència), aquesta entitat social presta programes de protecció, de suport a l’autonomia dels joves o programes de prevenció i enfortiment familiar.

NUCLI DE CASES AÏLLADES

Segons dades de la DGAIA del juny del 2016, a Catalunya hi ha 6.840 infants i adolescents separats de les seves famílies per desprotecció infantil i amb mesures protectores. D’aquests infants i joves, un 56,5% estan en acolliment en família, mentre que el 41,1% ho fan en centres d’acolliment, centres residencials d’acció educativa, centres residencials d’educació intensiva, casals d’infants o altres tipologies de recurs, com centres maternals i centres terapèutics.

A Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental) hi ha l’únic espai Aldea SOS de Catalunya. En un entorn natural privilegiat, hi ha les cases familiars que acullen els infants en tipologia de CRAE (centres residencials d’acció educativa). El model es basa en un dels principis fundacionals: acollir grups sencers de germans per preservar-ne els vincles; acollir-los amb un adult de referència permanent; instaurar un col·lectiu que funcioni com una família amb el caliu d’una llar, i que la suma de les diferents llars constitueixi una petita aldea.

Aquí hi viuen 45 nens i nenes repartits en 5 llars: “Les cases tenen noms dels continents, així es va decidir en assemblea, una manera de funcionar pròpia de l’organització per fomentar la participació dels infants des del primer moment”, explica Carme Nicolás, directora de l’equipament. A cada llar hi ha un responsable permanent que hi viu de dimecres a diumenge, i té el suport d’un equip de cinc educadors que complementen els torns. Una és Chello Fernández, de la llar Europa, que reconeix que hi ha un “grau d’implicació personal” en aquest tipus de feina, però adverteix que el més important és saber que es tracta d’una situació de trànsit, en la qual “l’objectiu és dotar les famílies de recursos perquè els infants hi puguin tornar”. “Però, mentrestant, això és casa seva”, afegeix Marta Heredia, responsable de la llar Oceania. En aquestes llars hi ha normes, obligacions, es fomenten els vincles i el respecte, les decisions es prenen col·lectivament i, fins i tot, cada casa té el seu propi pressupost per poder-se autogestionar.

REALITAT SOCIAL COMPLEXA

La llei 14/2010 de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència, estableix en l’article 102.2 quines són les situacions de risc en què el desenvolupament i el benestar de l’infant o adolescent es veuen limitats o perjudicats per qualsevol circumstància personal, social o familiar. Abandonament, maltractaments, absentisme escolar crònic, situacions de drogodependència, prostitució o procediments penals dels progenitors. Les causes són múltiples i diverses i els serveis socials, coordinats per la DGAIA, estableixen uns protocols molt severs de mesura de protecció als infants que es puguin trobar en situacions de vulnerabilitat.

“La llar natural és casa, no el centre”, afirma Carme Nicolás, però “el procés de tornar és llarg i hi ha molts ulls i molta mirada crítica al damunt”. Fernández ho complementa: “No pot haver-hi marge d’error”.

La majoria dels nens i nenes que hi ha a Aldeas SOS s’hi estan una mitjana de tres anys, però és cert que alguns no tenen opcions reals de tornar amb les seves famílies. La Chello explica la necessitat de fer una feina amb les famílies “perquè ningú torni a la situació prèvia”. Aquí tothom madura i es desenvolupa sabent que té eines al seu abast. Però, per a aquestes ocasions en què el retorn no és possible, Aldeas SOS es val dels seus programes per acompanyar el trànsit a la vida adulta.

Per exemple, l’entitat compta amb altres marcs de protecció com la residència de Sant Quirze del Vallès (Vallès Occidental) per a set nois i noies d’entre 14 i 18 anys en acolliment; el programa 'Barlovento', que presta suport a la transició a la vida adulta, o el d’atenció a l’acolliment en família extensa 'La meva família m’acull'. Però també es treballa en la línia de la prevenció de situacions de risc. En aquest àmbit, Aldeas SOS disposa d’un centre obert a Montcada i Reixach i Sant Adrià de Besòs amb el 'Programa de joves'.

PUNT DE REFERÈNCIA

Rubén Guijo té dinou anys i va entrar a l’Aldea quan en tenia tretze: “El dia 7 de maig, era un divendres, m’enrecordo molt de tot. Va ser molt guai, és una mica casa meva, encara hi tornem tant com podem”. Actualment viu amb els seus tiets i està estudiant educació social. És un dels nois que segueixen en el 'Programa de joves', que acompanya les persones extutelades fins a la seva plena emancipació i autonomia, sabent que poden comptar amb l’organització independentment de l’edat que tinguin o de les dificultats que hagin d’afrontar. Per a ell, entrar a Aldeas va fer que s’adonés que hi havia altres realitats similars. “Venia d’una família desestructurada, i aquí hi havia situacions semblants. Vaig fer vincles i en tinc molt bon record”. Erna Liewald té 21 anys i actualment viu en un pis assistit a Barcelona. Va entrar a Aldeas quan tenia setze anys “molt mentalitzada, i va ser un respir”. Estudia art a la Llotja i també ve de visita encara: “Vam fer molta pinya, aquí”.

Perspectives, aprenentatges -“Aquí es fan autònoms més aviat”, diu Marta Heredia-, models familiars diferents... Per a Pedro Puig, president d’Aldeas Infantiles SOS d’Espanya: “El concepte de família s’ha ampliat i ara és possible fer conviure altres models familiars, entre els quals la nostra família SOS, que ha evolucionat i s’enforteix amb nous professionals que aporten suport i estabilitat a la llar”. Un punt de partida: créixer en família, en valors i en respecte per dotar els infants i joves de les millors eines per al dia de demà.