Cinc alternatives a les llaminadures tradicionals

BarcelonaAmb la tardor i l'arreplegament casolà que comporta, les llaminadures s'imposen com a snack preferit de moltes criatures. És difícil escapolir-se de la seva omnipresència al supermercat, en botigues properes a les escoles i al costat de la caixa en qualsevol establiment on els petits ens acompanyin. Ara bé, no són, en cap cas, un producte interessant per la seva alta composició en sucre, la manca gairebé rotunda de nutrients i, en el pitjor dels casos, la seva proactivitat en la formació de càries a mitjà termini i la promoció de l'obesitat infantil a llarg termini. Deixar la canalla sense un snack divertit i saborós com és el cas no sol ser una solució acceptable; per tant, cal empescar-se unes quantes idees per oferir llaminadures o variants i minimitzar els danys.

Els nutrients que té una fruita fresca sencera (és a dir, no en format suc) són imbatibles: vitamines, minerals i fibra, a banda d'aigua, carbohidrats i proteïnes. Triar fruites dolces i de temporada pot ser un cavall guanyador. Ben tallades a trossets (o posades amb gràcia en broquetes o fins i tot disposades formant personatges), les peces de raïm, mango, figues o prunes ben dolces poden satisfer l'infant i fins i tot fer que en vulgui més i aparqui la idea de menjar llaminadures.

Les pomes al forn, lleugerament més calòriques que les pomes en estat cru, són una variant molt agraïda d'aquesta fruita i el seu resultat és una mena de postres plenes de matisos i sabors de tardor que la canalla pot menjar des de ben petita per la seva relativa cremositat. A més, a la seva sublim caramel·lització i gustos torrats s'hi pot afegir canyella i donar al conjunt un gust d'allò més seductor, capaç de lluitar contra les llaminadures.

La fruita deshidratada no és un producte saludable al 100% per la gran quantitat de sucre que acumula (no és tan saciant com la fruita natural per l'absència d'aigua, i cal vigilar les quantitats perquè pot resultar molt energètica, de manera que no es mengin tot d'una quatre mangos, per exemple), però cal pensar que sempre són pitjors les llaminadures tradicionals. Tanmateix, aquesta fruita té grans avantatges, com la seva aportació en fibra i en vitamines. Això sí, cal fixar-se que no duguin sucres afegits.

Com a mal menor, si l'infant vol llaminadures sense entrar a negociar de cap manera, són els adults els que trien a l'hora de comprar-ne. Decantar-se per una marca que aposti per dolços sense sucres afegits (com les que són específiques per a diabètics) i que, si és possible, tampoc tingui substàncies artificials, edulcorants ni conservants, és la millor de les opcions (tot i que trobar-ne pot ser una quimera). En aquest cas, el que menjaran no serà tan nociu com les tradicionals gominoles plenes de sucre.

Les llaminadures també es poden fer a casa i només és qüestió de destinar-hi temps i dedicació, ja que es tracta de receptes molt fàcils i assequibles. Per exemple, es poden fer una vintena d'unitats amb 200 mil·lilitres d'aigua calenta on es dissolen unes vuit fulles de gelatina i s'hi afegeixen uns 300 mil·lilitres de puré de fruita, per exemple de maduixes. Després, cal afegir-hi dues gotes d'estèvia, opcionalment una cullerada de llet, i retirar-ho del foc. Cal posar la pasta resultant en motlles i deixar-la refredar unes tres hores a la nevera, i ja es podran tastar. Si el color del puré de fruita no és atractiu sempre s'hi poden posar unes gotes de colorant.