La Carla també té dret a jugar a l'hospital

BanyolesEl 28 de maig és el Dia Internacional del Joc, un dret reconegut a l’article 31 de la Convenció dels Drets dels Infants, de tots ells, els que gaudeixen de salut i juguen a casa i també dels que pateixen una malaltia i estan hospitalitzats.

La Sílvia, mare de la Carla, una nena de tres anys i mig a qui van diagnosticar una malaltia al fetge als dos mesos i que va rebre un trasplantament amb quinze mesos, generosament i obertament ens explica com han viscut el joc a l’hospital.

Espai de joc a l’hospital

Hi ha un Espai famílies amb jocs i algunes joguines muntat per l'associació ANiNATH. No en van poder fer gaire ús perquè la nena era molt petita i les condicions de la seva malaltia la van mantenir aïllada a l’habitació i amb poques possibilitats de moure’s.

El joc a l’habitació

Com es podia esperar, les pantalles ocupen moltes estones de la vida de les famílies. No va ser el cas de la Carla per dos motius: era molt petita i com que la Sílvia és mestra molt sensibilitzada, va prioritzar els jocs de falda, el contacte físic, els contes i tot el que li va venir al cap i al cor que podia ser positiu de fer en les seves circumstàncies.

Atenció al joc des de l’hospital

A cap dels ingressos els professionals els ha parlat del joc com una eina terapèutica o de recuperació, el tracte i atenció cap als infants és professional, afectuós i enfocat en la salut física, que és allò en què estan formats. El joc no és una prioritat i, en el cas d’aquesta família, no els van orientar ni informar de com preservar aquesta activitat tan important. Els jocs, joguines, contes i recursos que han fet servir són fruit de la seva pròpia iniciativa.

I el departament d'Educació?

Quan els infants són majors de 6 anys, etapa obligatòria d’escolarització, el departament destina mestres, però abans d’aquesta edat hi ha un buit i la responsabilitat total a nivell educatiu, de joc i de salut emocional recau, bàsicament, en les famílies.

Desig de joc

Aquesta família ha pogut fer una radiografia de les necessitats de joc i la Sílvia s’ha posat en marxa per fer que el joc entri a les habitacions dels hospitals. Vol preparar maletes amb materials per a diferents edats i interessos de joc.

Moltes preguntes i poques conclusions

Si el joc és símbol i pilar de la salut d’un infant, no podem evitar preguntar-nos: qui vetlla pel dret al joc dels infants hospitalitzats? Hi ha algú que expliqui a les famílies i al personal mèdic que jugar és tan important com les cures o la medicació? Que per curar-se també necessiten jugar? Existeix una figura especialitzada en joc autònom i de qualitat assessorant el personal dels hospitals? Qui tria les joguines i els jocs?

El joc és absolutament inclusiu, viu i neix a dins de cada infant i els ajuda a comprendre el seu món i la seva realitat, però necessita un canal facilitador que són els adults, sense el seu vistiplau el joc en general i especialment als hospitals no pot existir! Per això cal validar aquesta activitat com una necessitat vital que cura i protegeix tant com menjar, dormir o rebre atenció mèdica.