El Mic, deu anys al servei dels més menuts
El Mic, un dels personatges més estimats del Super3, es manté fidel al públic de 2 a 5 anys sense fer-se gran
Ja fa deu anys que el titella de llana de color carbassa, nas vermell i braços i cames llargaruts acompanya els més menuts del canal Super3. “Hola, amic Mic!”, així començava el programa el 21 de juny del 2007, amb l’objectiu de crear un espai còmode i segur per connectar amb el públic infantil de 2 a 5 anys. La prioritat era acompanyar la mainada en les seves primeres passes de descoberta amb el món i transmetre valors senzills, vitals i universals: “El Mic té la responsabilitat de ser el primer model que aquests menuts veuen a la pantalla”, assegura Laia Gimó, la directora del programa, i per això “encomana valors com el respecte o l’amor per la natura”.
Per fer-ho, el programa crea continguts atraients i aporta exemples de joc, ganes d’experimentar i maneres de relacionar-se amb la base que sempre siguin entenedors per als infants, respectin el seu ritme i els donin el temps necessari per mirar, escoltar i comprendre a través d’uns models que col·laboren amb el creixement dels més petits. Es tracta d’oferir un lloc “on se sentin segurs” perquè així “l’aprenentatge s’activa per si mateix”. A més a més, com que el Mic és un programa que sovint es mira en família, “es donen idees per jugar, construir, enganxar, fer disfresses... aprofitant que els titelles estan fets expressament amb materials que es poden trobar a les cases”, assegura Gimó. D’aquesta manera, “els nens perceben un món orgànic i pot ser que els adults hi pesquin alguna idea”.
Una de les persones que s’encarrega de donar vida al Mic és Maica Meseguer, guionista. Per a ella, l’èxit del Mic és que “sempre va al costat dels nens, ni va darrere, empenyent, ni davant, estirant”.
UN PODERÓS UNIVERS DE TITELLES
Tots aquests propòsits es duen a terme amb la utilització dels titelles, una tècnica dramàtica per capbussar-se a l’univers dels nens. El Mic -rialler i trapella- viu les seves aventures amb el seu millor amic, el Cincsegons, que és savi, domina el món de les paraules i l’ajuda a resoldre els seus petits conflictes. I encara hi ha el Cargol i la Mosca, tots fets amb materials domèstics.
Un univers petit de personatges simbòlics que treballen, cada dia, per mantenir “aquesta manera de fer, senzilla, propera i entenedora” i mantenir “l’eix que marca el primer objectiu del programa: agradar als més petits”. Si no fos així, potser el Mic i els seus amics haurien crescut amb el públic que s’ha anat fent gran i, llavors, “potser els petits hi perdrien interès”, explica la seva directora. Segons Maica Meseguer, “conèixer molt com són els personatges i no fer-los fer, ni dir, coses que no els corresponen” és una manera de “mantenir el fil argumental d’històries curtes i aïllades”.
VEHICLE DE TRANSMISSIÓ DE LA LLENGUA ORAL
Una altra de les característiques del Mic és que contribueix a la difusió del català com a llengua vehicular i que s’ha convertit en una “porta d’entrada a la llengua a través dels més petits de la casa, que comencen a cantar o a repetir algunes paraules”, no només per als infants, sinó per a “moltes famílies que venen de fora”, que es poden familiaritzar amb l’idioma. Els jocs amb paraules, les onomatopeies, les cantarelles, els contes, les endevinalles o les cançons tradicionals, que acostumen a tenir lletres i melodies senzilles i fàcils de recordar o que es canten a l’escola, són recursos per “ajudar a construir el magatzem sonor i lingüístic” dels petits. La idea, segons Meseguer, és que “quan escollim una paraula una mica complicada, sigui el centre de la història”, perquè així també s’enriqueix el vocabulari amb “paraules boniques”.
El món sonor del programa es completa amb un acurat muntatge musical que aposta per l’ús d’instruments que es reconeixen fàcilment i conformen una banda sonora única per a cada història.
UN EQUIP DE GEGANTS PER A TOT D’HISTÒRIES PETITES
Per moure els titelles, confeccionar-los, crear els guions i les històries, arranjar els sets i els decorats... cal un equip complet i ben coordinat. Guionistes, titellaires, un especialista en la seva elaboració, muntatge musical i una bona realització. Un equip sencer de professionals convençuts que “un cop et poses les ulleres dels preescolars, veus el món d’una altra manera”, tal com assegura Laia Gimó. Tots mantenen viu l’esperit d’un petit titella de llana divertit i curiós per a qui no passen els anys.
