Araceli Salas

Estiu sense vacances

Els mals resultats acadèmics poden amagar un trastorn d'aprenentatge

Estiu sense vacances / ISAAC BUJ Zoom

En Marc tenia 12 anys i l'any següent li tocaria començar Secundària. Quan va acabar tercer de Primària, la seva tutora va dir als seus pares que en Marc necessitava un reforç per a les vacances, perquè anava molt fluix en algunes assignatures. En Marc s'hi esforçava molt, però les seves qualificacions no estaven d'acord amb l'esforç realitzat. “No ho entenem” –comentaven els seus pares–. “En Marc és un nin molt intel·ligent”.

Així va ser com en Marc va tenir un estiu molt diferent del dels seus amics: s'havia d'aixecar molt prest (com tot l'any) per poder anar a classes de repàs amb una professora que havien recomanat a la família. A l’horabaixa, en Marc necessitava unes quantes hores per dedicar als deures; sí, unes quantes hores, perquè en Marc tenia un ritme més lent i es dispersava amb molta facilitat, necessitava el doble de temps que els seus companys per acabar la tasca. Així, un dia i un altre dia i un altre... i gairebé sense adonar-se'n va arribar el mes d'agost.

La família d’en Marc solia partir uns dies a estiuejar a Menorca. Aquell any en Marc se'n va anar a Menorca, però a la motxilla portava els deures de les seves classes de reforç, més les tasques que havia de lliurar a l'escola, el llibre de matemàtiques, castellà, català...

Faltaven pocs dies per començar el curs i a en Marc li feia mal la gargamella, el cap i la panxa. Els darrers dies d'estiu, els va passar malalt.

Els darrers dies d'estiu, els va passar malalt

Al setembre, en Marc començava a mig gas. En Marc no entenia per què se sentia tan cansat, amb poques piles i sense gaires ganes de començar de nou (havia tingut vacances!!!).

El curs següent no va ser gaire diferent de l'anterior: en Marc continuava esforçant-s’hi, fent els deures, estudiant, i tres dies a la setmana tenia classes de repàs, però feia la sensació que res no era suficient. A més, aquell any varen arribar els seus primers suspensos. Se li va recomanar que deixàs les activitats extraescolars i dedicàs més temps als estudis. “Més temps?”. Aquell any no va poder continuar amb una de les seves veritables passions, el voleibol.

A cinquè, en Marc es va començar a enfonsar; se’l notava molt desmotivat i trist, les setmanes se li feien eternes i els diumenges ja començava a sentir-se malament. A casa varen començar les esbroncades, els crits, les males cares, els xantatges: “Si enguany en suspens cap, no vindràs amb nosaltres a Menorca!”, li varen dir els seus pares quan quedaven dos mesos per acabar el curs.

Els deures se li acumulaven, no podia concentrar-se i no entenia per què molts dies sentia una sensació rara a la zona del pit, com si li faltàs l'aire. Aquell estiu en Marc el té gravat amb foc a la memòria: va haver de veure com els seus pares i els seus dos germans partien de vacances, mentre ell quedava a casa dels seus padrins.

Els deures se li acumulaven, no podia concentrar-se i no entenia per què molts dies sentia com si li faltàs l'aire

En Marc començava d’aquí a uns mesos el que en teoria havia de ser el seu darrer any a l'escola. Després de les vacances de Nadal (per cert, en Marc va tenir el doble de tasques que els seus companys perquè, com que era més lent, en moltes ocasions no tenia temps de finalitzar els exercicis a classe i el tutor va pensar que era una bona idea guardar-los per a les vacances), el tutor va convocar els pares d’en Marc per a una reunió, el tema principal de la qual va ser que si en Marc no s'hi esforçava més, no podria aprovar el curs i hauria de repetir.

Què hi ha al darrere?

La família d’en Marc se sentia desbordada, no sabia com reconduir el tema. Sabia que en Marc era un al·lot llest, treia excel·lents notes en dibuix, esport i en matemàtiques; en Marc era curiós, amb una gran memòria fotogràfica, intuïtiu, sensible i amb unes grans destreses manuals, però la seva lletra... uf, la seva lletra! I tampoc no se'l veia gaudir de la lectura, malgrat que a casa tots eren uns lectors empedreïts.

A finals de curs, a en Marc li varen quedar quatre assignatures per a setembre... i l'estiu es va tornar a convertir en una tortura: un estiu més sense vacances, un estiu més sense poder desconnectar, un estiu més sense poder compartir molts moments especials amb amics i amb la família, més tensió a casa i, per si no n’hi hagués prou, classes al juliol i a l’agost. La relació d’en Marc amb els seus pares era molt tensa i en Marc sempre havia de sentir les mateixes frases: “És que t'esforces per al que vols”, “Si ets llest per a unes coses, també ho pots ser per a altres”, “Si t'hi esforçassis més, ho aconseguiries”, “Allò que passa és que ets un gandul i passes de tot”.

Un horabaixa de calor sufocant, la mare d’en Marc llegia un diari quan, de sobte, li va cridar l'atenció un article, el títol del qual era ‘Som un nin llest, però suspenc’. Mentre la mare llegia, no podia deixar de sentir por, ràbia, confusió... semblava que hi descrivien la història d’en Marc, semblava que tot allò que llegia era una cosa quotidiana, una cosa que li feia mal, una cosa molt familiar. I si en Marc, com el nin de l'article,, resultava que tenia un trastorn d'aprenentatge?

Araceli Salas és Educadora Infantil i Psicomotricista