La setena hora
JAUME CELA & JULI PALOU

La importància de les pizzes

Una casa d’embotits de molta anomenada fa un anunci de pizzes molt ben fet. Recrea situacions diverses al voltant d’aquest menjar, i de cada escena ens mostra el valor afegit que pot tenir el consum d’aquest producte. Al final, una nena afirma que el que més li agrada de menjar pizza és que es reuneix una bona colla de gent i que riuen i que s’ho passen bé.

Potser a l’escola hauríem de seguir aquest principi. Buscar el valor afegit en les activitats que proposem i en els objectius que volem assolir. Ens reunim per aprendre alguns continguts que necessitem en el nostre present i que imaginem que podrem necessitar en aquest futur que desconeixem per molts experts que ens en facin, un dia sí i l’altre també, una radiografia i un diagnòstic. Ens reunim per assolir unes determinades competències, uns determinats sabers, i ho fem amb metodologies diverses i amb recursos de tota mena. Ens reunim gent diferent per compartir temps amb els nostres iguals i amb altres de qui som responsables.

Mostrar valors

Ens reunim per mostrar uns determinats valors que pensem que són imprescindibles si volem construir un món més just, més solidari, més compassiu, més decent, menys desigual, que respecti les persones i que sigui capaç de debatre les idees que tenim sense malmetre la imatge de qui les defensa. Ens reunim per consolar-nos, per amorosir les mossegades de la vida. Ens reunim per equivocar-nos sense por a ser sancionats o humiliats. Ens reunim per crear un narrador que dissenyi el seu projecte de vida i que hi tingui present l’existència dels altres. Ens reunim per saber que al món existeix l’ambigüitat humana i que hem de saber conviure dignament amb aquest coneixement tan dramàtic. Ens reunim per plorar tots junts i per celebrar la pèrdua de la innocència. Ens reunim per ser bons, tot i que no sabem ben bé què és el bé. Del mal ja en tenim massa relats i vivències. Ens reunim per llegir el món i compartir les nostres lectures. Per acaronar-nos també ens reunim, i per avaluar-nos sense donar res per definitiu. I per enfadar-nos i poder-nos reconciliar.

I també ens reunim per reunir-nos, per sentir-nos part d’una comunitat, perquè, com la nena de la pizza, sabem que quan estem junts podem riure i ens ho podem passar més bé.