Aquesta reflexió ha sorgit conversant amb una bona amiga en ple bany de mar. Tenen un encant especial les converses dins l’aigua, quan la mar encomana placidesa i pots bressolar-te en un trosset d’immensitat blava, tan estupendament acompanyada. Val a dir que aquesta amiga és mestra i que sovint compartim reflexions sobre temàtiques educatives. En aquesta ocasió hem parlat de com ens semblen de penosos els excessos emocionals en públic. De com ens preocupa que es confongui educar les emocions i fomentar la sensibleria i l’exhibicionisme emocional. De com ens desagrada qui sempre mira de provocar la llagrimeta, qui es deixa arrossegar per la còlera i perd els estreps sovint, qui fa demostracions efusives d’amor o d’alegria fora de lloc, qui s’emociona sistemàticament amb el seu propi discurs. Hi ha professorat que es posa en guàrdia davant de l’educació emocional perquè es pensa que són coses com aquestes les que es pretenen.
La bona educació emocional no té per finalitat promoure l’emotivitat. Fa un grapat d’anys que m’hi dedico i no consisteix ni a reprimir emocions ni a desfermar-les. Es tracta d’harmonitzar-les. Que hi siguin, però que no desentonin. Han de ser una música de fons suau i melodiosa. Perquè això sigui possible, fa falta un treball personal perseverant i disciplinat. Cal crear uns espais i uns temps destinats a atendre i a cultivar la pròpia interioritat.
El que ens ha d’oferir l’educació emocional són pautes per arreglar la nostra casa interior i deixar-nos en bones condicions per sortir al món exterior. ¿Oi que ens dutxem i ens pentinem abans de sortir de casa? ¿I que ensenyem als nostres fills a fer-ho? Doncs amb les emocions cal fer exactament el mateix. Hem de fer-ne neteja a casa i sortir al carrer emocionalment arregladets. I si no ens en sortim a casa, buscar ajut professional, igual que anem a la perruqueria a vegades. Però hem de procurar sortir plorats, desfogats i reconfortats de casa. No només per la raó ètica de no contaminar el clima emocional global, sinó també per una raó estètica. A banda de ser molt més saludable, també és molt més bonic.
