“La generació actual d’avis i àvies és irrepetible”
Van créixer en la societat de la postguerra, que els va influir en la infància i l’adolescència. Van estudiar pocs anys, van començar a treballar ben aviat i van tenir poques oportunitats de promoció professional en una feina que, generalment, era repetitiva, molt manual i amb molt desgast físic. Ho escriu Maria Jesús Comellas al llibre Àvies i avis que malcrien... i eduquen (Eumo Editorial).
Tot plegat -poques possibilitats de formació, de projecció professional i d’oportunitats culturals-“no va impedir que fessin de pares i mares amb criteri”. Malgrat que, “possiblement”, van donar moltes facilitats i no gaires exigències als que ara “són la generació troncal, ni a l’hora de resoldre les tasques del dia a dia ni per implicar-se econòmicament per ajudar a casa, ni per poder formar-se millor”.
El perfil com a avis i àvies dels que avui són pares serà molt diferent, perquè “hauran viscut una joventut amb més oportunitats, més formació i qualificació professional i hi haurà perspectives de vida activa, i per tant influirà en la manera com viuran l’etapa de la vida”. Per això, Comellas demana als pares actuals que es preguntin si quan siguin avis faran el que els estan demanant ara als avis actuals.
