A fumar, al carrer
El tabaquisme passiu provoca nombrosos problemes de salut, tant als adults com als nens. Fumar durant l'embaràs disminueix el pes del nadó i augmenta el risc de prematuritat.
Al llarg dels anys, els fills de pares fumadors pateixen més bronquitis i bronquiolitis, atacs d'asma més freqüents i més greus, més pneumònies i altres infeccions respiratòries, més otitis i dermatitis... I també tenen més possibilitats de convertir-se ells mateixos en fumadors i, per tant, de tenir algun dia bronquitis crònica, emfisema, angina de pit o càncer de pulmó. No n'hi ha prou de "no fumar a l'habitació on és el nen". Les cases són petites, les habitacions es comuniquen, l'aire contaminat arriba a tots els racons de la llar i els nens es mouen per tota la casa.
I tampoc no es pot aprofitar per fumar a casa quan el nen és a l'escola o passejant. Encara que es ventili, les partícules del fum, el quitrà i altres substàncies químiques es dipositen sobre totes les superfícies: a terra, a les parets, a sobre dels mobles. Impregnen els sofàs, les catifes i les cortines, els llençols i els peluixos, i retornen a l'aire amb qualsevol moviment. Quan seus al sofà d'un fumador t'envolta un invisible núvol tòxic. Es per això que ja fa dècades als bons hotels hi havia plantes reservades als no fumadors. Dormir a l'habitació on algú ha fumat és desagradable, i també perillós.
El que hauríem de fer els pares, diguem-ho clarament, és deixar de fumar. Per la salut dels nostres fills, i per la nostra. Per no tossir als matins i no despertar-los. Per estar en més bona forma física i poder-los acompanyar en els seus jocs i excursions. Per viure més temps i ajudar a cuidar els néts. Per estalviar, que no són bons temps per anar cremant els diners. Per donar exemple i ajudar els nostres fills a viure de forma saludable.
I per als que es veuen incapaços de deixar-ho, només hi ha una opció acceptable: anar a fumar al carrer. No, no estic exagerant. Sí, ja sé que és incòmode, i molest, i que a l'hivern fa fred i a la nit fa mandra, i que vostè estava acostumat a fer una cigarreta mentre veia la pel·li o prenia el cafetó. Però ara té un fill, i per tant una responsabilitat, i ja no ho pot fer. ¿Oi que vostè ja no fuma quan pren el cafetó al bar o quan veu la pel·li al cinema? No fuma a l'oficina, a la botiga o a la fàbrica; surt al carrer, tant si fa fred com si plou, o bé s'aguanta i no fuma. No fuma perquè ho diu la llei, i per respecte a la salut dels seus companys de feina. ¿I no farà el mateix esforç per la salut dels seus propis fills? No pot fumar dins de casa seva. Mai més.
