FORA DE CLASSE

La festa de la graduació

A les acaballes del curs he assistit a dos actes de graduació a l’institut on treballo, concretament el de segon de batxillerat i el de quart d’ESO. Si bé eren dos actes diferents, sí que tenien elements en comú.

Per començar, no hi podia faltar el protocol i les autoritats. En el meu cas fins i tot hi va fer acte de presència l’alcaldessa del municipi. Els polítics sé que deixen anar el seu discurs amb les millors de les intencions, però em deixen aquella sensació que el repeteixen cada any, per després marxar discretament. En una graduació no poden faltar els vídeos que repassen la trajectòria dels alumnes per l’institut. Això permet adonar-se del canvi físic que han patit, de nens a adolescents, i en el cas dels de batxillerat, directament a adults. També queda bé llegir poesia, per allò del prestigi dels poetes, que en poques paraules diuen grans veritats i asseguren un aplaudiment emocionat. Quina ironia, és quan es busquen enaltir les emocions que necessitem més que mai les maltractades humanitats. Tampoc van faltar els parlaments dels alumnes. Sempre hi ha qui creua línies vermelles sense dret a rèplica per als afectats i no a tothom li fa gràcia.

La sala va quedar petita amb tants familiars. Per això la calor era molt forta i les senyores es ventaven, i notaves les ganes de sortir al pati dels nois i noies per fer-se fotos i devorar el piscolabis. No hi va haver gaire influència americana, fet que és d’agrair. Això sí, els modelets amb què les noies van recollir el graduat no eren precisament discrets. Algunes em van fer patir perquè van haver de pujar dalt la tarima fent equilibrismes amb talons de vint centímetres. Pel que fa als nois, uns venien com si fos un dia de classe normal i d’altres encorbatats i suant l’americana.

A tots ells els desitjo el millor. La majoria no seran mai més els meus alumnes, però segur que me n’aniré trobant uns quants en les situacions més diverses. El cert és que no és fàcil que et mostrin la seva estima obertament, però que després de tantes lluites amb els estudis alguns encara et demanin de fer-se una foto i una abraçada amb tu és significatiu i en cert punt emocionant i gratificant. Els finals dels camins existeixen i, amb el dia de la graduació, pares, fills i professors han estat conscients que la vida està plena d’etapes, i també de futurs projectes.